Resultats de la cerca
Es mostren 68640 resultats
octet
Música
Composició musical per a vuit instruments (o per a vuit veus).
Entre els més coneguts n'hi ha per a corda sola com l’opus 20 de Mendelssohn i l’opus 7 d’Enescu, per a corda i instruments de vent com l’opus 32 de LSpohr i l’opus 166 de Schubert i per a instruments de vent sols com l’opus 103 de Beethoven
glicogenosi
Bioquímica
Alteració del metabolisme del glicogen que afecta diferents teixits, fonamentalment el fetge i el múscul.
Les glicogenosis es classifiquen en set tipus de l’I al VII La glicogenosi de tipus I és l’anomenada malaltia de von Gierke, la de tipus II és coneguda com a malaltia de Pompe, la de tipus IV com a malaltia de Hers i la de tipus V com a malaltia de McArdle
hidrazina
Química
Líquid incolor que es fon a 1,4°C i bull a 113,5°C.
Fou descobert el 1889 per T Curtius Hom l’obté mitjançant el procés de Raschig Actua com a reductor enèrgic, reacciona amb els composts carbonilats donant hidrazones i amb els derivats dels àcids carboxílics produint hidrazides És emprada en anàlisi química i, sobretot, com a monergol i com a propergol líquid en alguns coets
benzotiazole
Química
Compost aromàtic heterocíclic de fórmula molecular C 14
H 8
N 2
S 4
, la molècula del qual és constituïda per dos anells condensats, un de benzè i un de tiazole, emprat en síntesi orgànica.
Es presenta com una substància pulverulenta blanca o lleugerament groga té el punt d’ebullició a 177ºC i el de fusió a 260ºC És un producte insoluble i mitjanament inflamable S'utilitza com a accelerador en la indústria del cautxú per a augmentar la velocitat de la vulcanització i com a retardant del neoprè
Carrera de Resistència Vespa
Motociclisme
Competició motociclista de resistència en circuit.
Coneguda com 6 Hores de Resistència Vespa, tingué lloc al Circuit de Montjuïc abans de ser traslladada al Circuit de Calafat La primera edició es disputà l’any 1979 amb Sito Pons com a vencedor Pilots com Carles Cardús o Joan Garriga també s’iniciaren amb aquesta competició no puntuable al llarg dels anys vuitanta
corrido
Música
Variant mexicana del romance espanyol, l’origen del qual es relaciona amb la revolució que esclatà a Mèxic el 1910.
Els seus versos tenen un caràcter narratiu proper a la balada Sovint és acompanyat d’alguns instruments integrants del mariachi , com ara el guitarrón , el bandolón o l’arpa Com a dansa, s’associa principalment a la regió mexicana de Huaxtec La seva popularitat s’estengué també a altres països, com Guatemala i Veneçuela
barres catalanes
Escut de Catalunya, amb les barres catalanes , segons disseny de Domènech i Montaner, al Palau de la Música Catalana (1905-08)
© Fototeca.cat
Història
Denominació habitual del senyal heràldic que constitueix l’escut català i la bandera catalana.
D’acord amb la nomenclatura heràldica, cal descriure-les, en el cas de l’escut, com, en camper d’or, quatre pals de gules i, en el cas de la bandera, en camper groc, quatre faixes vermelles Una llegenda n'atribueix la institució a l’emperador franc Lluís el Piadós, que dibuixà sobre l’escut daurat del comte de Barcelona Guifré el Pelós les barres vermelles amb quatre dits molls de la sang del comte, que rajava de les ferides rebudes en batalla contra els normands i en defensa victoriosa de l’emperador franc Aquesta llegenda apareix escrita per primera vegada en la Segunda parte de la Crónica…
abstenció
Política
Dret constitucional
Acció i efecte de no prendre part en una votació.
El vot pot ésser considerat com una funció pública o com un dret En el primer cas, el vot és un deure, i no exercir-lo és una falta que ha d’ésser castigada Amb el liberalisme s’imposà la concepció del vot com un dret i, per tant, la llibertat de votació Però aquesta fou aviat limitada en alguns països, que readoptaren l’antiga concepció del vot com a deure, per tal d’evitar l’abstencionisme Així, alguns règims a Austràlia, a Bèlgica, a Espanya, a Itàlia, etc forjaren diversos procediments coactius per tal d’assegurar el principi de l’obligatorietat del vot econòmics…
relacions sexuals
Sociologia
Relació establerta entre persones, especialment entre home i dona, mitjançant el sexe.
Hom sol dir-ne explícitament relacions homosexuals en el cas que no es donin entre persones de sexe diferent La regulació social de les relacions sexuals és vinculada generalment, en les societats i les cultures de tots els temps, a la institució matrimonial, i així hom rebutja o tolera, per exemple, l’incest o bé les relacions sexuals en general fora del matrimoni en la mateixa mesura que prohibeix o accepta el matrimoni entre germans o bé condemna o tolera la prostitució Segons els codis morals vigents en un o altre grup social, poden ésser explícitament prohibides —i, doncs, sancionades—,…
interferó
Bioquímica
Glicoproteïna d’origen cel·lular, capaç d’inhibir la multiplicació de qualsevol virus en les cèl·lules de l’espècie de la qual prové (especificitat d’espècie).
Per bé que el mode d’acció concret de l’interferó no és conegut, hom sap que no actua directament sobre el virus, tal com s’esdevé en el cas dels anticossos, sinó que actua indirectament, modificant certes propietats de la cèllula que impedeixen la reproducció del virus al seu interior Totes les cèllules dels vertebrats infectades per virus poden produir interferó, si bé d’altres agents sense cap relació amb els virus com certs antígens i mitògens poden també induir la síntesi d’interferons a les cèllules del sistema immunitari, per un mecanisme desconegut De més a més, els interferons…