Resultats de la cerca
Es mostren 18349 resultats
Lluís Trepat i Padró
Pintura
Pintor.
Exposà a Lleida el 1946, a Tàrrega el 1947, a Barcelona el 1950 i anà a París el 1951 Estigué força lligat algun temps a Holanda, on exposà a Amsterdam 1952 i ingressà obres al museu municipal d’aquella ciutat Establert a Lleida, hi feu murals per a l’església de Santa Magdalena 1959 i hi guanyà la medalla Jaume Morera el 1961 Des del 1962 residí a Barcelona S’inicià amb temes figuratius populars i vers el 1955 passà a l’abstracció, primer tachista i després constructivista per retrobar, finalment, la figuració expressionista
Nicolas Tournier
Pintura
Pintor francès.
La seva obra és encara poc coneguda Fou company, a Roma, de Valentin de Boulogne El 1632 es traslladà a Tolosa, al Llenguadoc, on s’establí, i es dedicà a pintar esglésies i convents d’aquella ciutat i els voltants Els seus quadres, la majoria dels quals de temes religiosos i sovint d’una mida considerable, en els quals emprava el clarobscur, són d’un realisme contingut i sobri Davallament, L’enterrament de Crist i La Mare de Déu i l’Infant Museu dels Agustins, Tolosa de Llenguadoc
Francesc Totossaus
Literatura
Cristianisme
Eclesiàstic i escriptor.
Estudià a Bolonya Fou paborde de la catedral de Tortosa 1639 Publicà Milicia angélica de santo Tomás de Aquino 1643, Fruits espirituals del Via-Crucis 1646 i Noves rimes en llaor de la Mare de Déu 1649 Es mostrà contrari a Felip IV de Castella durant l’ocupació francesa de Tortosa 1648-50 i hagué de fugir a Barcelona en caure la ciutat El 1651 anà a Tolosa Llenguadoc en el seguici de Pèire de Marca El 1668 passà a Marsella, però naufragà davant Toló i hi morí poc després
Pau de Thoar i Grec
Història
Militar
Militar.
Participà en l’alçament austriacista de Vic 1705 i lluità contra els filipistes als setges de Barcelona del 1706 i de 1713-14 En aquest darrer fou promogut al grau de coronel i governador del castell de Montjuïc Pel juliol del 1714 fou transferit a la capitania del regiment de la Concepció, dins la ciutat, amb el qual defensà aferrissadament, l’11 de setembre, el convent de Sant Agustí En caure Barcelona, optà per refugiar-se a la cort de Viena Lluità amb les forces de l’emperador contra els turcs
Teodomir
Història
Rei del sueus (558-570).
Al començament del seu regnat aquests deixaren l’arianisme i es convertiren al catolicisme En el seu temps, el primer de maig del 561, per iniciativa seva es reuní el concili de Braga, al qual assistiren el bisbe d’aquesta ciutat i els de Viseu, Coïmbra, Idanha, Lamego, Porto, Lugo, Padron, Ourense, Tui, Astorga i Breto, diòcesis que devien integrar llavors el regne sueu Aquest comprenia, doncs, l’actual Galícia, la part occidental de Lleó i la meitat nord de Portugal Potser fou fill i successor de Carriaric El succeí Mir
Pierre Tarisel
Construcció i obres públiques
Mestre d’obres i enginyer francès.
Efectuà treballs de consolidació de la catedral de Noyon 1475 Lluís XI li encarregà la Tour de la Maye, a Arràs, on féu també una fortificació A Amiens construí l’església de Saint-Germain, féu la Tour de Gueyencourt i el barri i el pont de Saint-Michel i projectà una planificació de la ciutat El 1483 féu l’altar major de la catedral d’Amiens, i després féu el cor, el pòrtic i la rosassa de la façana principal 1490 Posteriorment, també a Amiens, construí la nau de la collegiata de Saint-Fermin
Antonio Álvarez
Història
Virrei de Nàpols (1672-75).
Durant el seu virregnat, amb la collaboració del virrei de Sicília, comte de Baiona, combaté la revolta popular de Messina, aixecada contra la pressió fiscal hispànica i contra la seva desavantatjosa reglamentació de l’exportació del blat La ciutat demanà la protecció francesa, i França hi envià l’almirall duc de Vivonne 1674 Poc temps després, Álvarez, acusat des de Madrid de prolongar la lluita innecessàriament i d’enriquir-se amb les despeses de la guerra, era substituït en el seu càrrec pel marquès de Los Vélez Posseïa el títol de marquès d’Astorga
Heinrich Ahrens
Dret
Jurista alemany.
Estudià a Göttingen i va haver d’exiliar-se per la seva participació en l’aixecament d’aquesta ciutat Professor de les universitats de Brusselles, Frankfurt i Leipzig, fou un entusiasta krausista i, gràcies a la seva estada a París i a Brusselles, difongué el krausisme a França, d’on passà a la península Ibèrica La seva obra Cours de Droit naturel 1837 fou traduïda al castellà 1841 per Ruperto Navarro García, amic de Sanz del Río, el qual fou deixeble d’Ahrens a Brusselles el 1843 i el 1844
Aḥmad ibn Yūsuf al-Musta‘īn
Història
Rei de la taifa de Saragossa (1085-1110), de la família dels Banū Hūd.
Les seves ambicions sobre el regne de València el feren entrar dins un joc d’aliances i contraaliances amb els altres interessats en València, Berenguer Ramon II de Barcelona, el Cid, Alfons VI de Castella Malgrat entrar a la ciutat amb el Cid 1088, no reeixí mai a incorporar-la als seus dominis La pressió dels almoràvits li feu cercar ajut entre els cristians aliança amb el Cid, 1092, però Pere I d’Aragó li prengué Osca 1096 i Alfons I el derrotà i el feu matar a Valtierra
Luis González de Aguilar y Torres de Navarra
Història
Militar
Militar castellà, marquès de Campo Verde.
Lluità a Catalunya durant la guerra del Francès La seva actuació demagògica li valgué d’ésser nomenat capità general de Catalunya 1811 pels resistents tarragonins Fracassà en els intents de recuperar Barcelona i de socórrer Figueres, i perdé Tarragona quan hi tornà atacà els francesos però no pogué salvar la ciutat En la junta de generals, a Cervera juliol del 1811 decidí d’abandonar el Principat i contribuí a dissoldre l’exèrcit Empresonat per Ferran VII 1814, fou alliberat pels constitucionalistes i nomenat capità general de Granada 1820