Resultats de la cerca

Membre del P&P Franciac, s’inicià l’any 2000 i guanyà la Copa Catalunya 2005 amb el seu club També fou campió de Catalunya de joc per forats 2008 i subcampió de l’Obert de Catalunya 2009 Amb la selecció catalana aconseguí la medalla de bronze en el Campionat d’Europa 2005 També participà en l’enfrontament Catalunya-Gran Bretanya 2005 i en el triangular internacional 2010

S’establí a Barcelona el 1988 Especialista en pintar motius automobilístics, el 1994 feu la seva primera gran exposició, que el consolidà tant en l’àmbit estatal com internacional, per la qualitat i el detallisme de les seves pintures Realitzà exposicions coincidint amb els grans premis de Fórmula 1 arreu del món El 2005, coincidint amb el Saló Nàutic de Barcelona, presentà la seva primera exposició dedicada a la nàutica

Especialitzat en ciclisme, treballa a La Vanguardia des del 1982, on fa el seguiment del Tour de França També s’ha dedicat a la investigació històrica de l’esport català Publicà el Gran Àlbum del Barça colleccionable, 1996 i El cas Di Stefano 2006, junt amb Jordi Finestres També és autor de Barça, 100 anys fent història 2010 Rebé el premi al millor treball periodístic de la Generalitat de Catalunya 2005

Participà en el XVIII Gran Premi d’Espanya – XXIV Internacional de Barcelona 1968 i en el I Premi Internacional Copa Banco Condal 1973 Disputà, formant equip amb el seu germà bessó, Ramon, les 24 Hores de Montjuïc en diverses edicions al llarg de la dècada dels setanta i vuitanta Durant aquest temps, competí en grans premis del Mundial de velocitat amb Derbi, en la categoria de 50 cc

Gran impulsor del corfbol a Catalunya, des del 1982 presidí l’Associació Catalana per a la Promoció i Pràctica del Korfbal, primera associació d’aquest esport a Catalunya Posteriorment fou el primer president de la Federació Catalana de Corfbol 2004-07 i n’aconseguí l’ingrés com a membre de ple dret a la Federació Internacional de Corfbol 2005 L’any 2006 li fou concedida la insígnia Premi President Companys

Fundat l’any 1983 sota l’impuls de Jaume Bartrolí i Virgili Soteras, organitzà diferents proves ciclistes durant vint anys Destacà el Memorial Jaume Bartrolí i Soler Gran Premi Ajuntament de la Pobla de Claramunt, cursa reservada per a la categoria juvenil, la Marxa Cicloturista de la Pobla de Claramunt, fundada el 1984 i inclosa dins la Challenge de cicloturisme, i diverses mànegues de l’Obert Verd Desaparegué l’any 2004

Fou fundat el 1977 amb l’ajuda de Jordi Mariné, ciclista professional, i presidida per Rafel Porres Tot i això, en aquesta localitat ja es practicava el ciclisme des dels anys trenta Des del seu inici es feu càrrec del Gran Premi de Vinyols, organitzat anteriorment per la Penya Cicloturista de Cambrils Amb més de trenta edicions, hi han participat ciclistes com Xavier Florencio, Joan Antoni Flecha i Xavier Tondo

Després de cursar estudis a la Universitat de Minsk, des del 1972 collaborà en un diari d’aquesta ciutat i també treballà de mestra Des del 1976 publicà narracions, reportatges i assaigs a la revista N’oman El seu primer llibre, U vojny ne ženskoje lico ‘La guerra no té rostre de dona’, 1983, se serví d’un gran nombre d’entrevistes per a donar a conèixer la realitat de les dones que havien combatut a la Segona Guerra Mundial L’obra, censurada per anticomunista i antipatriòtica, no fou publicada fins a la perestroika 1985, i, el mateix any, el director de cinema Wiktar Dašuk en feu una…

El terme sovint és usat referit a l’imperi part 247 aC — 224 dC Hom no coneix gran cosa de la Pàrtia com a satrapia de l’imperi aquemènida En temps d’Alexandre el Gran s’annexionà la Hircània, i totes dues regions romangueren juntes durant la dinastia selèucida Cap al 250 aC, Àrsaces, un governador de Diòdot, rei dels grecs bactrians, es revoltà i es declarà independent davant els selèucides, i donà lloc així a la dinastia arsàcida Vers l’any 200 aC els successors d’Àrsaces ja eren sòlidament establerts a la riba sud de la mar Càspia Més tard, les conquestes de…

És el prototipus de les grans conques sedimentàries, on les capes de terrenys es disposen en aurèoles concèntriques, on l’erosió ha diferenciat una multitud de petites regions i on París exerceix plenament la seva influència econòmica S'estén entre l’antic massís Armoricà a l’W, el Massís Central al S i els Vosges, les Ardenes i el país del Rin a l’E, i resta oberta pel N a la Mànega Les petites regions esmentades poden reduir-se a quatre a l’E, els altiplans de Borgonya i Xampanya, que aixequen la muralla de llurs costes a l’entorn de la regió parisenca al N i a l’W, la Picardia i la…