Resultats de la cerca
Es mostren 5024 resultats
Francesc Gibert
Cinematografia
Director i periodista.
Vida Prestigiós cineasta amateur , durant la dècada del 1930 realitzà en 9,5 mm curts com ara Rapsòdia cívica 1933 Orenetes 1934, Esclat 1934 Leit-motiv 1934 Sísifo 1935 i El caos 1936, amb Enric Sabater, que foren presentats i guardonats en diversos concursos, tant estatals els del CEC com internacionals els de la UNICA i la Biennal d’Art de Venècia Com a periodista treballà a "Xut" i "El Mundo Deportivo" collaborà en revistes com ara "Films Selectos" 1930-37, "Cinema Amateur" 1932-36 i "Cine-Star" 1935-36, i dirigí "Proyector Revista mensual de cinematografía Magazine español de cine" 1935-…
Salustiano de Olózaga
Història
Advocat i polític.
Fou diputat a les corts de l’Estatut Reial Membre destacat del partit progressista, féu costat a Espartero el 1840, però les arbitrarietats d’aquest inclinaren Olózaga a oposar-se a la regència del general Després del govern de López, fou president de govern novembre del 1843 Des d’aquest càrrec intentà la formació d’un govern progressista, i per aconseguir-ho recorregué fins i tot a la dissolució de les corts Aquesta decisió però, provocà una reacció fortíssima a la cort i entre els moderats, i Olózaga, acusat d’haver violentat la voluntat de la reina, que aleshores tenia 13 anys, fou…
Tonga 2015
Estat
La transició a la democràcia de Tonga va tenir una nova fita al mes de gener, quan, de resultes de les eleccions parlamentàries del 2014, l'activista democràtic 'Akalisi Pohiva va esdevenir primer ministre, el primer que no pertany a la noblesa Tanmateix, Pohiva va oferir als nobles la cartera de l'Exèrcit i Territori al seu nou Govern Al juny, i amb un cerimonial que es remunta segles enrere, es va celebrar la taumafa kava , o cerimònia de coronació, del rei Tupou VI Malgrat que el país avança des del 2006 amb pas ferm cap a la democràcia i la pèrdua de privilegis de la noblesa, la monarquia…
Camille Saint-Saëns
Camille Saint-Saëns amb Enric Granados
© Fototeca.cat
Música
Compositor francès.
Pianista precoç, es distingí tota la vida com a concertista i organista Es formà amb NHReber i JHalévy Fou organista de la Madeleine 1858-77 i professor de l’École Niedermeyer Com a compositor, concedí especial importància a la bellesa formal, navegant en alguns aspectes contra el corrent del seu temps —cosa que li fou retreta—, tot i que sabé obrir nous camins a la música francesa Del 1877 endavant es dedicà a compondre i viatjar Deixà obres per a orquestra, com les tres simfonies i diversos poemes simfònics Le rouet d’Omphale , 1871 Danse macabre , 1875, cinc concerts per a piano 1858-96,…
Pere Sacoma
Construcció i obres públiques
Mestre d’obres.
Actiu a Girona, on és documentat des del 1368, any en què acabà la construcció d’un pont sobre el Ter i contractà l’edificació de la torre de l’excollegiata de Sant Fèlix probablement dirigí també les obres del temple fins a rebre el darrer sou, l’any 1379 Des del 1369 al 1394, que deixà d’aparèixer en els llibres d’obra, ocupà el càrrec de mestre major de la seu gironina sota la seva direcció les obres experimentaren un avenç considerable Així, l’any 1377 quasi totes les capelles de les dues primeres crugies prop de l’absis eren ja construïdes Hom li atribueix, sense gaire fonament, la idea…
Martinet fosc
La primera, i fins ara única, observació comprovada del martinet fosc Egretta gularis als Països Catalans és la d’un exemplar que, juntament amb 5 martinets blancs, arribà a l’estany de Vilaüt Alt Empordà el 240584, on romangué durant 12 dies Altres dues possibles citacions de martinets foscos són un exemplar el 250576, als aiguamolls de l’Alt Empordà i un exemplar barrejat amb tres martinets blancs, al delta de l’Ebre el 140579 Val a dir que l’observació de martinets de color obscur no és un fet gaire rar al delta de l’Ebre, però atesa la presència d’individus melànics de…
Chantal Akerman
Cinematografia
Realitzadora cinematogràfica belga.
Influïda per Jean-Luc Godard inicià la seva carrera en el cinema experimental, i debutà el 1968 amb el curt Saute ma ville El seu cinema presenta una visió tràgica de l’existència, molt marcada per l’angoixa de la seva mare, supervivent d’Auschwitz, en la qual explora les contradiccions de la identitat, especialment la de la dona En el pla formal, emprà procediments anticonvencionals com ara llargs plans seqüència i el trencament de la linealitat del discurs Autora d’una quarantena de films, cal destacar-ne Jeanne Dielman, 23, quai du commerce, 1080 Bruxelles 1975 Je, tu, il, elle 1974 …
Lluís Folch i Torres

Lluís Folch i Torres
© Fundació Folch i Torres
Educació
Comunicació
Pedagog, crític d’art i publicista.
Impulsà la Junta de Protecció a la Infància de Barcelona, dedicada a la reinserció de menors delinqüents, de la qual dirigí la part educativa Fou el director tècnic del Tribunal Tutelar d’Infants 1925-27 i creà, l’any 1928, la institució per a discapacitats mentals Torremar, a Vilassar de Dalt, única en el seu gènere a Catalunya fins l’any 1936 Dirigí la publicació Portaveu de l’Associació Escolar Artística 1912-13 i ocupà dues càtedres a l’Escola de Belles Arts de Barcelona Juntament amb els seus germans Manuel i Josep Maria fou un assidu collaborador de la revista En…
fasola
Música
Sistema de solmització aparegut a Anglaterra a la segona meitat del segle XVI.
És una versió simplificada del sistema hexacordal de Guido d’Arezzo destinada a facilitar la lectura i l’aprenentatge de la música Consta només de quatre síllabes o noms de nota, fa-sol-la-mi, que en el mode major s’utilitzen seguint la seqüència fa-sol-la-fa-sol-la-mi equivalent a les notes do-re-mi-fa-sol-la-si, en do M, del solfeig modern El mode menor se solmitza seguint la seqüència la-mi-fa-sol-la-fa-sol equivalent a les notes la-si-do-re-mi-fa-sol, en la m, del solfeig modern L’única regla és utilitzar el mi per a anomenar el setè grau de l’escala major o el segon de la…
baronia de Taradell
Geografia històrica
Antiga jurisdicció feudal centrada en el castell de Taradell, conegut avui dia per castell del Boix o de can Boix.
Des del 893 comprenia les parròquies i termes actuals de Taradell, Viladrau, Santa Eugènia de Berga i Vilalleons fusionat aquest el 1940 amb Sant Julià de Vilatorta Una part dels termes de Santa Eugènia i de Vilalleons se'n separà a la fi del segle XIII i formà dues quadres unides, que s’independitzaren definitivament el 1385 i s’uniren a Vic com a carrers de Vic Taradell i Viladrau, amb una part de les antigues parròquies de Santa Eugènia i Vilalleons, formaren des d’aleshores una baronia unida amb batlle únic, fins el 1471, i després amb dos batlles però amb una única cort i cúria baronial…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina