Resultats de la cerca

El diner tingué com a múltiples el sou 12 diners i la lliura 240 diners que, en general, no foren monedes efectives, sinó unitats de compte Després de la desmembració carolíngia el diner perdé, arreu, contingut d’argent i hom encunyà diners de billó amb proporcions més i més petites d’argent Si al segle X el contingut d’argent oscilla entre el 60 i el 80%, al segle XII decau fins al 16% Més endavant el diner perdé encara més llei fins a arribar a ésser de coure pur A Catalunya encunyà argent Carlemany fou la primera encunyació peninsular cristiana després de la invasió alarb baté diners a…

Vida i obra Estudià dret i més tard filosofia i lletres a la Universitat de València, i es doctorà a Madrid en aquesta última especialitat Quan encara era estudiant formà part del grup que publicà la revista literària Murta 1931, més tard dirigí La Gaceta del Libro , editada entre el 1934 i el 1936 per la Llibreria Miguel Juan i feu collaboracions literàries en La correspondencia de Valencia Fou professor de la Facultat de Dret a la UV i, posteriorment, durant vint-i-cinc anys, impartí les classes de literatura espanyola a la Facultat de Filosofia i Lletres, on desenvolupà una intensa…

Vida i obra Possiblement fou joglar en la seva jovenesa, car sempre parla d’aquests professionals amb afecte i comprensió, i és molt versemblant que exercís de mestre de trobar, o, el que és el mateix, professor de retòrica i poesia Freqüentà les corts d’Alfons I de Barcelona i d’Alfons el Savi de Castella, com també les de grans senyors d’ambdós vessants dels Pirineus Poc original en les seves poesies líriques, les seves tres extenses narracions en vers, sempre molt ben redactades i en la llengua dels trobadors, ofereixen un interès divers Aquella que hom intitula modernament L’ensenyament…

Situada a l’esquerra del Tejo, és centre comercial i té indústries tèxtils Denominada Praesidium Julium pels romans, canvià sovint de dominadors a l’edat mitjana, fins que el 1147 Alfons I la conquerí dels àrabs per a Portugal Té, entre altres edificis remarcables, les esglésies gòtiques de São João d’Alporão avui museu arqueològic, de Graça, i la barroca dels jesuïtes 1676

L’església, que ja existia al segle XVI, és dedicada a la Mare de Déu dels Àngels i depèn de la parròquia de Novetlè Població de moriscs, era habitada el 1609, any de llur expulsió, per 41 famílies El seu senyor, Alfons de Castro, atorgà el 1611 carta de població a 15 nous pobladors cristians Fou municipi independent fins el 1883

Incloïa la vila d’Almenara i els pobles de la Llosa de la Plana i Xilxes, a la Plana Baixa El títol comtal fou concedit el 1447 a Joan de Pròixita i de Centelles, comte d’Aversa, camarlenc d’Alfons IV Passà posteriorment a les famílies Ferrer, Sabata de Calataiud i Vives de Canyamars Actualment és posseït per la família basca d’Orbe

Fill del navilier bilbaí José Antonio de Olano e Iriondo, estudià a Lovaina, on es llicencià en enginyeria de mines Inicià l’explotació de les mines de carbó de Fígols, que assoliren una gran importància El 1908 Alfons XIII li concedí el títol de comte de Fígols Intervingué en política en el partit conservador i fou president de la diputació provincial de Barcelona

Jurista Ciutadà de Mallorca Fou ambaixador d’Alfons IV de Catalunya-Aragó prop del duc de Milà i de la república de Siena El 1442, conquerida Nàpols, en fou nomenat regent Fou un dels caps de la facció oligàrquica de la ciutat de Mallorca Escriví, sembla, uns comentaris a l’art lulliana i el tractat De temporibus , en el qual lloava Ramon Llull

Fou ministre d’Alfons VI de Castella-Lleó, que li encomanà la reorganització de Guadalajara, conquerida de poc 1086 Pel seu alt càrrec a la cort protegí molt els seus correligionaris Combaté la propagació de la secta caraïta i obligà els seus seguidors a abandonar tots els nuclis que havien format pel regne, per tal de concentrar-los en una sola població

Alfons IV de Catalunya-Aragó li confià el control de Xipre i el féu casar 1453 amb Margarida de Lusignan, matrimoni que fracassà En caure Constantinoble en mans dels turcs, preparava un petit estol en ajut dels bizantins, amb el qual recorregué aleshores la Mediterrània per tal d’intentar de salvar els prínceps de Mendeixia i altres dinasties de l’Imperi