Resultats de la cerca

Fou mestre de capella del Santo Rosario, a Bolonya 1673-74, sotsmestre del duc Francesco d’Este, a Mòdena 1674, i mestre d’aquesta capella 1684, càrrec que ocupà fins a la mort És autor d’una producció instrumental molt original, en la qual es fusionen les característiques pròpies de l’estil contrapuntístic de les sonates da chiesa amb l’estil harmònic de la música de cambra

Promogué una croada contra Xipre i Alexandria 1365, i retornà d’Avinyó a Roma durant un curt període 1367-70 El 1364 excomunicà el rei Pere III de Catalunya-Aragó i el privà del títol de rei de Sardenya per haver-se apoderat dels béns de la cambra apostòlica i de les rendes dels beneficis eclesiàstics per a pagar la lluita que el rei menava amb Castella

Com un dels principals promotors de la indústria del llibre a Catalunya, fundà l' Editorial Gustau Gili Fou també president i fundador de la Cambra Oficial del Llibre de Barcelona i de l’Institut Català de les Arts del Llibre Pertanyent a la Lliga Regionalista, fou regidor de Barcelona 1916 i diputat provincial 1931 Publicà les seves experiències en Bosquejo de una política del libro 1944

Senador 1806-09 i diputat de la cambra de representants 1810-11 Partidari de la guerra dels EUA amb la Gran Bretanya 1812, el 1814 negocià la pau de Gand Posteriorment promogué una política proteccionista encaminada a crear una Amèrica autònoma i independent d’Europa Representà un paper important com a conciliador entre els estats esclavistes i els abolicionistes i fou autor del compromís de Missouri 1820

Fill de Lluís Descatllar i Desbac, fou protector del braç militar i partidari del rei arxiduc Carles III, que el 1707 li atorgà el títol de gentilhome de cambra, el mateix any li foren conferides les dignitats de mestre racional i de batlle general de Catalunya, en les quals, després de la seva mort, fou succeït pel seu fill Joan Descatllar i de Cartellà

Director del conservatori de París 1842 i mestre de capella de Napoleó III 1857, escriví algunes obres de música de cambra, però es distingí sobretot per les òperes còmiques Le Maçon 1825, La muette de Portici 1828, admirada per Wagner, Le dieu et la bayadère 1830, Fra Diavolo 1830, Le domino noir 1837, Les diamants de la Couronne 1841, Manon Lescaut 1856, Rêve d’amour 1869

Estudià a Barcelona amb E Toldrà, J Massià, J Zamacois, X Montsalvatge, A Ros i Marbà i J Guinjoan Ha dirigit l’Orquestra de Cambra de l’Ateneu des del 1974 i la del Gran Teatre del Liceu, on debutà l’any 1974 És director de la Banda Municipal de Barcelona des del 1980 i des del 1981 director associat de l’Orquestra Ciutat de Barcelona

Catedràtic de matèria farmacèutica del Real Colegio de San Fernando de Madrid 1829, apotecari de cambra de la reina regent 1835, substitut de càtedra i secretari interí del Reial Collegi de Sant Victorià de Barcelona 1841, titular de la càtedra de mineralogia i zoologia 1845 i degà de la facultat de farmàcia de Barcelona 1857-65 Fou un dels principals redactors del Repertorio médico-farmacéutico 1842

Vida Fou educat pel seu pare, que era compositor i pianista, i el 1930 emigrà a l’Havana Allí fundà diverses formacions instrumentals com ara l’Orquesta de Cámara de l’Havana 1934 i el Grupo de Renovación Musical 1942, un dels conjunts que més contribuïren a l’assoliment d’una consciència musical nacional a l’illa caribenya El 1945 publicà, juntament amb González i J Orbón, el manifest Presencia cubana en la música universal , considerat com la plasmació escrita dels objectius estètics del grup El reconeixement de la seva figura en el panorama musical cubà li permeté aconseguir la…

Planta de l’església amb les diferents ampliacions i la necròpoli que l’envoltava P de Palol i LI Esteva A la urbanització Serra Sol Santa Cristina d’Aro, Baix Empordà es localitzà un temple d’una nau amb absis rectangular adossat Excavat des del 1962, se n’ha estudiat la part del santuari o capçalera, i s’ha identificat, en la darrera modificació, comles restes d’un petit temple funerari d’època paleocristiana o visigòtica, que resta inclòs dins la capçalera d’una església preromànica L’antiga capçalera té tres modificacions successives fins arribar a la darrera estructura medieval Al fons,…