Resultats de la cerca

El 1487 comandà la flota que blocà el port de Màlaga i en forçà la rendició El 1495 acompanyà, amb 120 vaixells, la infanta Joana en el viatge per al casament d’aquesta amb l’arxiduc Felip d’Àustria A les corts de Valladolid del 1518 combaté la proclamació de Carles com a rei mentre visqués la seva mare Joana I No fou present, a Barcelona, a la cerimònia de la imposició del Toisó d’Or, que li havia estat concedit 1520 i, desenganyat per la partença de Carles a Alemanya, es retirà al vescomtat de Cabrera Amb tot, el 1520 fou nomenat, juntament amb el conestable Íñigo Fernández de Velasco,…

La victòria de Yūsuf ibn Tašfīn, que havia acudit en socors dels taifes de Sevilla, Màlaga, Almeria, Granada i Badajoz fins aleshores tributaris de Castella i Lleó, significà la possibilitat de l’entronització almoràvit a la península Ibèrica

Li fou confiscat per traïdor Fou concedit de nou en data incerta, per aquell monarca, al seu fill bastard Enric després rei Enric II, però el seu germà, el rei Pere I, l’hi confiscà el 1366 per concedir-lo a Fernando de Castro y Ponce de León, majordom major seu Enric II l’hi confiscà el 1369, encara que, sense dret, l’havia concedit, el 1366, al conestable Bertran Du Guesclin El 1371 fou atorgat de nou per Enric II al seu nebot Pedro de Castilla, conestable de Castella mort el 1400, fill natural del mestre de Sant Jaume Fadrique de Castilla El succeí el seu fill Fadrique de…

Com a conseqüència, Castella s’apartà del sistema del ducat i adoptà l’escut com a unitat monetària per a l’or, amb la sèrie de múltiples

El comte castellà sofrí una derrota greu, però la llegenda la convertí en una desfeta musulmana

En foren els principals impulsors Joan Teixidor , Ignasi Agustí i, especialment, Josep Vergés , el qual en fou gerent fins el 1989 Des del 1944 publica el premi Nadal de novella en castellà El 1946 inicià publicacions en català amb la collecció “El Dofí” assaig, novella, memòries, història Posteriorment publicà les colleccions “L’Àncora”, “El Trident” i “Llibres a mà” i, conjuntament amb la Universitat Pompeu Fabra “Sunion”, dedicada a clàssics de la literatura universal També publicà monografies illustrades sobre temes catalans, les colleccions de llibres d’art i l’obra completa de Josep Pla…

Els representants de les ciutats castellanes, reunits a Toro per instigació de Ferran el Catòlic, proclamaren reis de Castella Joana la Boja i el seu marit Felip el Bell, i en absència d’aquests reconegueren Ferran com a regent i administrador dels regnes Amb anterioritat a la mort d’Isabel s’havien dictat lleis que afavorien el procés de consolidació del règim social de la noblesa, estenent la facultat de fundar mayorazgos però, en opinió de Jaume Vicens, les lleis de Toro, amb les seves disposicions relatives a la successió i l’herència en el dret civil, democratitzaren…

En virtut de la sentència, Enric IV havia de tornar a Joan II les places que li havia pres dins Navarra i es comprometia a deixar d’ajudar la Generalitat de Catalunya Per part seva, Joan II havia de lliurar Estella i la seva merindad a Castella, havia de renunciar a les seves rendes castellanes i de comprometre's a concedir una amnistia general als catalans, i d’acceptar els privilegis del Principat, en el cas que Lluís XI aconseguís, en el termini de tres mesos, que la Generalitat cedís en la seva hostilitat a Joan II La sentència, que fou admesa a Castella 29 abril…

Llicenciat en dret 2001 i en ciències polítiques 2004, doctorat el 2008 per la Universidad Complutense de Madrid, d’on fou professor titular interí 2008-11 i nomenat professor honorífic 2014 Treballà a la Fundación Centro de Estudios Políticos y Sociales CEPS, i és autor d’articles acadèmics Actiu des de molt jove en els moviments antiglobalització, collaborà en diversos mitjans de comunicació, entre d’altres el diari Público , per a la televisió del qual presentà i dirigí un programa Cap de continguts de la productora Con Mano Izquierda 2010-15, fou tertulià habitual sobre temes polítics a…

Llicenciat en medicina per la Universitat Autònoma de Madrid 1984, s'especialitzà en medicina preventiva i salut comunitària a la Universitat de Londres 1987 Doctorat en medicina per la Universitat de Barcelona 1999, després de treballar com a metge epidemiòleg al Medical Research Council del Regne Unit a Gàmbia 1987-91, el 1992 fou nomenat cap del Departament d'Epidemiologia de l' Hospital Clínic  de Barcelona, càrrec que exercí fins l'any 2000 Vinculat  a aquest centre, ha estat professor i director del Centre de Salut Internacional de l'Hospital 2001 i director del Centre de Recerca en…