Resultats de la cerca
Es mostren 1371 resultats
Carlos Germán Belli
Literatura
Poeta peruà.
Estudià lletres a Lima Fou catedràtic de literatura de la Universidad Mayor de San Marcos Lima El 1980 s’incorporà a l’Academia Peruana de la Lengua L’any 1958 publicà el seu primer llibre de poesia, Poemas Entre els seus poemaris destaquen Oh Hada Cibernética 1961, Premio Nacional de Poesía 1962, Más que señora humana 1986, En las hospitalarias estrofas 2001 i El alternado paso de los hados 2009 Part de la seva poesia ha estat aplegada en el volum El pie sobre el cuello 1967 Amb un llenguatge clàssic i irònic fa destacar les frustracions de l’home que, per a subsistir econòmicament, ha…
Robert B. Wilson
Economia
Economista nord-americà.
Graduat per la Universitat de Harvard 1959, obtingué el màster 1961 i el doctorat 1963 per l’escola de negocis d’aquesta universitat Fou professor a la Universitat de Stanford 1964-2004, on ha desenvolupat la carrera acadèmica i actualment és professor emèrit Els seus temes de recerca són l’anàlisi de presa de decisions, els mètodes iteratius i la programació no lineal i la teoria dels jocs, que ha aplicat a polítiques industrials, especialment en l’assignació no lineal de preus en mercats com ara l’elèctric i en subhastes Els seus treballs de més impacte són l’article The Theory of the…
Josif Brodskij
Literatura
Escriptor rus.
D’origen jueu, el to contestatari dels seus escrits el féu incòmode a les autoritats soviètiques, que el condemnaren a treballs forçats 1963-65 El 1972 s’exilià als EUA La seva poesia és una reflexió metafísica entre irònica i desesperançada construïda amb un gran domini de la tècnica Dels seus reculls cal esmentar Stikhotvorenija i poemy ‘Versos i poemes’, 1965, Ostanovka v pustyne ‘Parada en el desert’, 1970, Konec prekrasnoj epokhi ‘La fi de la Belle Époque’, 1977, A part of Speech 1977, Novyje stansy k Avgusta ‘Noves estances per a Augusta’, 1979, Ukranija ‘Ucraïna’, 1987 i To Urania 1988…
John C. Mather

John C. Mather
© NASA/Bill Ingalls
Astronomia
Astrofísic nord-americà.
Es graduà el 1968 al Swarthmore College, i el 1974 es doctorà a la Universitat de Berkeley Aquest mateix any dirigí el projecte de la sonda espacial Cosmic Background Explorer COBE de la NASA, i dos anys després passà a dirigir el projecte per a la construcció de l’espectròmetre FIRAS Far Infrared Absolute Spectrophotometer, el qual, incorporat al COBE, fou posat en òrbita el 1989 L’anàlisi posterior de la informació subministrada pel satèllit relativa a la radiació de fons de les microones còsmiques, efectuada per l’equip de Mather, confirmà la teoria del big-bang i proporcionà informació de…
Georges Charpak

Georges Charpak
© L’Irfu, Institut de Recherche sur les lois Fondamentales de l’Univers
Física
Físic francès d’origen polonès.
Naturalitzat francès el 1946, es graduà com a enginyer de mines 1948 i es doctorà en física nuclear el 1955 al Collège de France Fou membre de l’Acadèmia de Ciències d’aquest país des del 1985 El 1948 inicià la seva carrera científica al Centre National de la Recherche Scientifique , on treballà fins el 1958, quan passà al Centre Europeu per a la Recerca Nuclear de Ginebra Dedicat a la física de partícules, concebí els detectors de partícules que el feren conegut dins de la seva disciplina El 1968 inventà la cambra proporcional multifils, de gran importància per a l’estudi del comportament de…
Vilgot Sjöman
Cinematografia
Literatura sueca
Realitzador cinematogràfic i escriptor suec.
Collaborador d’Ingmar Bergman, els seus films posteriors destacaren pel tractament que feu dels tabús sexuals Älskarinnan ‘L’amistançada’, 1962, 419 1964, Syskonbädd ‘La meva germana, el meu amor’, 1966, Jag är nyfiken ‘Jo soc curiosa’, 1967-68, Lyckliga skitar ‘Alegres porcades’, 1970, Troll 1972, En handfull kärlek ‘Un grapat d’amor’, 1973, Garaget ‘El garatge’, 1975, Tabou 1977, Jag rodnar ‘Em poso vermell’, 1980, Malacca 1987, Fallgropen ‘Precipicis’, 1989 i Alfred 1995, sobre la vida d’Alfred Nobel, entre d’altres Com a escriptor cal destacar la seva primera novella — Lektorn ‘El…
Brian P. Schmidt

Brian Schmidt
© Gruber Foundation
Física
Astrofísic nord-americà.
Graduat en física a la Universitat d’Arizona l’any 1989, es doctorà a la Universitat de Harvard el 1993 Féu estudis postdoctorals al Harvard-Smithsonian Center for Astrophysics fins el 1995, que s’incorporà al Mount Stromlo Observatory de Canberra Austràlia El 1994 creà el programa High-Z SN Search, que dirigí, per a l’estudi i el mesurament de l’expansió de l’univers L’any 1998, conjuntament amb el Supernova Cosmology Project, liderat per Saul Perlmutter , el seu equip identificà evidències d’una acceleració en l’expansió de l’univers, a partir d’un estudi dirigit per Adam Guy Riess Per…
Robert Yisrael Aumann

Robert Yisrael Aumann
© Sasson Tiram
Economia
Matemàtic i economista israelià.
El 1938 la seva família emigrà als EUA El 1955 es doctorà en matemàtiques al Massachusetts Institute of Technology, i l’any següent emigrà a Israel, on es nacionalitzà Ha estat catedràtic de la Universitat Hebrea de Jerusalem de 1968 a 2000, i actualment n'és professor emèrit Ha estat professor visitant de diverses universitats nord-americanes Stanford, Princeton, Yale, i Berkeley, entre d’altres L’any 2005 li fou atorgat el premi Nobel d’economia, que compartí amb Thomas Schelling, per la seva aportació a la teoria dels jocs, en les quals formalitzà matemàticament situacions de…
Robert Geoffrey Edwards
Biologia
Biòleg anglès, pioner en les tècniques de fecundació externa.
Estudià a les universitats de Galles i Edimburg, on es doctorà el 1955 Incorporat a la universitat de Cambridge el 1963, reeixí a transferir embrions de rates d’una femella a una altra, determinà el procés de maduració dels òvuls humans i aconseguí de fecundar-ne in vitro 1969 En collaboració amb Patrick Steptoe, creador de la peritoneoscòpia, el 1977 obtingué òvuls ja madurs que foren sotmesos a fecundació externa i que, implantats dos dies després, donaren lloc al primer infant concebut fora del si matern 1978 Aquestes tècniques, posteriorment difoses, han estat objecte de controvèrsies Amb…
Tomas Lindahl

Tomas Lindahl
Química
Químic suec.
Graduat i doctorat 1967 a l’Institut Karolinska d’Estocolm, després d’un període d’estudis postdoctorals a les universitats de Princeton i Rockefeller EUA, el 1972 s’incorporà com a professor de bioquímica mèdica a la Universitat de Göteborg El 1981 es traslladà a la Gran Bretanya, on ha estat investigador del Cancer Research UK, i el 1986 esdevingué el primer director dels laboratoris Clare Hall d’aquesta institució, posteriorment integrats al Francis Crick Institute Membre de la Royal Society 1988, rebé d’aquesta institució la Royal Medal 2007 i la Copley Medal 2010 El 2015 fou distingit,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina