Resultats de la cerca
Es mostren 4389 resultats
fórmula floral
Botànica
Conjunt d’inicials, xifres i signes que indiquen esquemàticament l’estructura bàsica d’una flor.
Les inicials emprades són K per calze , C per corolla , P per perigoni , A per androceu i G per gineceu El nombre de peces florals de cada verticil és indicat amb xifres, però si aquell és indefinit hom utilitza el signe ∞, i si és nul hom posa un 0 La concrescència de les peces d’un verticil és indicada mitjançant parèntesis, i la concrescència de verticils, mitjançant claudàtors L’ovari súper és significat amb una ratlleta horitzontal sota la xifra dels gineceu, i l’ovari ínfer, amb una ratlleta al damunt Un asterisc suposa simetria radial, i una fletxa, simetria dorsiventral…
Ribes Blaves
Disseminat
Disseminat del municipi d’Olesa de Montserrat (Baix Llobregat).
El nom prové dels afloraments geològics consistents en grans roques de tonalitats blavoses originats fa uns 30 milions d’anys en el moviment tectònic generador de la falla que posa en contacte els materials paleozoics i els cenozoics i separa la Serralada Prelitoral Catalana de la fossa tectònica del Vallès-Penedès L’aflorament és format per farina de falla de tonalitats blavoses originada per la deformació i trituració de la pissarra, que l’erosió eòlica i fluvial converteix en xaragalls Unes formacions similars pertanyents a la mateixa falla són les Roques Blaves d’Esparreguera…
fàcula
Astronomia
Filament brillant que s’eleva sobre la fotosfera solar.
És gairebé un 10% més brillant que el fons del disc solar, sobre el qual es destaca Les condicions més favorables per a l’observació de les fàcules s’esdevenen a les regions de la perifèria del disc solar, a causa de l’enfosquiment relatiu d’aquestes regions limbe Les fàcules tenen relació amb les taques solars , puix que sempre apareixen a les mateixes regions que els grups de taques, però la formació de les fàcules posa en evidència el grau d'activitat solar d’una manera més eficaç que les taques Tenen relació amb l’existència de pertorbacions magnètiques que donen lloc a…
Francesc Pujol i Pujol
Cristianisme
Missioner franciscà.
Ingressà a l’orde el 1787 Fou destinat a les missions de l’Alta Califòrnia, a la Nova Espanya El 1793, ingressà al Colegio Apostólico de Misiones de San Fernando, on rebien els missioners una prèvia preparació abans d’anar cap als seus destins Marxà primer a San Francisco 1797, i més tard, passà a la missió de San Carlos, on treballà fins el 1800 S’establí algunes setmanes a la missió de San Antonio i després es traslladà a la de San Miguel per ajudar els missioners que hi havien emmalaltit, greument a refer-se Ell es contagià i també es posà malalt aleshores fou retornat a la missió de San…
Josep de Vila i Mir
Economia
Gran terratinent hisendat i comerciant.
El 1799 emigrà a Amèrica i residí a Veneçuela Hi es dedicà a activitats comercials i a l’agricultura En el moment d’esclatar el moviment independentista es posà de part de les autoritats espanyoles i intervingué en la lluita En caure presoner dels insurrectes, el 1811 fou condemnat a mort, però el Congrés Veneçolà li commutà la pena capital per deu anys de presidi L’any següent aconseguí escapolir-se i es refugià a Puerto Rico En premi a la seva tasca patriòtica, Les Corts Espanyoles li concediren el privilegi de noblesa El 1813 tornà novament a Veneçuela, on després va morir, probablement…
Josep Ferrer i Sala
Economia
Empresari vinícola.
A la segona meitat de la dècada dels quaranta es posà al capdavant de l’empresa familiar, Freixenet Sota la seva direcció, el grup esdevingué pioner en l’exportació de vins escumosos —impulsada per la marca Carta Nevada, creada el 1941, i consolidada amb el cava Cordón Negro, nascut el 1974—, i una de les primeres empreses internacionals en el sector Rebé, el juliol del 1998, el premi Joan Lladó al suport a la cultura i el 2008 el premi a la trajectòria professional de la principal distribuïdora de vins dels EUA Southern Wine and Spirits El 1999 deixà al seu nebot, Josep Lluís Bonet i Ferrer…
Maurizio Scaparro
Teatre
Director teatral italià.
Començà la seva carrera al Teatro Stabile de Bolzano, on muntà des de teatre polític popular fins a Shakespeare Fou nomenat director de la Biennal de Venècia i posteriorment del Teatro di Roma 1983-90, on posà en escena Caligula de Camus 1983, Don Chisciotte 1983 i Il fu Mattia Pascal 1986 de Pirandello, entre altres obres, amb els més moderns mitjans tecnològics Posteriorment fou comissari extraordinari de l’Ente Teatrale Italiano ETI, director de l’Olímpic de Vicenza i del Teatro Eliseo de Roma 1997-2001 Fou docent d’història del teatre a la Università Telematica Internazionale Uninettuno…
lixiviació
Farmàcia
Química
Tecnologia
Operació d’extracció en la qual hom separa, per mitjà d’un dissolvent (fase líquida), un o més components d’un material sòlid (fase sòlida).
La velocitat de transferència de la fase sòlida a la fase líquida és funció de la natura i la granulometria del sòlid, de la concentració i la composició química de la dissolució i també de la pressió i la temperatura Industrialment hom efectua l’operació en tres etapes En la primera etapa, la de lixiviació pròpiament dita, hom posa en contacte les dues fases sòlida i líquida, generalment en diverses subetapes, amb concentració decreixent de la fase líquida En la segona etapa té lloc la separació o decantació de les dues fases, i en la tercera, la recuperació del sòlid dissolt La…
Jurij Karlovič Oleša
Literatura
Escriptor ucraïnès.
Conreà amb èxit la poesia, però es destacà amb la novella Zavist’ ‘L’enveja’, 1924, obra polèmica que l’autor posà en escena amb el títol de Zagovor custv ‘La conspiració dels sentiments’, 1929, on s’enfronten l’optimisme d’un comunista i l’abúlia d’un somniador Pertanyent al grup dels Companys de viatge , mantingué en literatura posicions socialitzants crítiques Després del 1934 escriví articles esporàdics en diaris literaris, guions de cinema i contes curts Altres obres Spisok blagodejenij ‘La llista de recompenses’, 1931, la popular novella infantil Tri tolstjaka ‘Els tres grassonets’,…
Étienne Marcel
Història
Burgès francès.
Nomenat prebost dels mercaders el 1355, fou el representant principal i el defensor més insistent de les aspiracions de la burgesia als estats generals iniciats el 1356 Imposà a la corona l’acceptació de la Grande Ordonnance 1357, que suposava una reforma de l’administració reial i el nomenament dels membres del consell reial per part dels estats Membre del consell el 1358, volgué consolidar el poder burgès al municipi de París es féu fort a París, on exercí un poder personal, i reclamà l’ajut de la Jacquerie, de les viles dels Països Baixos, de Navarra i d’Anglaterra La seva mort a mans d’un…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina