Resultats de la cerca
Es mostren 1196 resultats
Vallverd
Santuari
Santuari de la Mare de Déu de Vallverd del municipi de l’Alguer (Sardenya), enmig de la vall que, vora l’Escala Picada, donà també el nom a un antic llogaret.
El santuari és regit pel capítol alguerès La imatge, de rostre negre, dita del Pilar , és considerada patrona de l’Alguer El primer diumenge després de Pasqua hi té lloc un aplec
Coghinas
Riu
Riu de l’illa de Sardenya, Itàlia (123 km), que forma el llac artificial de Coghinas
(20 km 2
), utilitzat per al reg i per a la producció d’energia elèctrica.
alfonsí
Numismàtica i sigil·lografia
Nom donat a diverses monedes fetes encunyar inicialment per reis anomenats Alfons, a diversos països, especialment als de la corona catalanoaragonesa i en particular als dels dominis de Sardenya i Nàpols.
Mestre d’Olzai
Pintura
Nom amb què hom designa el pintor anònim, de formació valenciana, autor del Retaule de la Pestilència (segona meitat del s XV) de la parròquia de Santa Bàrbara d’Olzai (Sardenya).
Cervera

Armes dels Cervera
Llinatge de l’estament noble, derivat dels senyors dels castells de Ferran, Malacara i Sant Esteve (després dit de Castellfollit de Riubregós) a l’alta Segarra, confí meridional del comtat de Cerdanya, tot i que tradicionalment hom creia que procedien dels vescomtes de Berga, a causa de la similitud de noms entre ambdós llinatges.
Entre el 990 i el 1035 els castells esmentats pertanyien als esposos Isarn i Illia, i entre el 1035 i el 1068, a llur fill Dalmau, marit d’Elisava La línia troncal de Castellfollit i l’Espluga fou iniciada per Hug I de Cervera , fill dels esmentats Dalmau i Elisava, que ja apareix alguna vegada 1038 amb el cognom Cervera Vassall de Ramon Berenguer I, rebé rendes sobre Cervera ~1060 i prengué part en l’assemblea de Barcelona 1071 que aprovà la redacció dels Usatges En fou fill Ponç I de Cervera , que es casà amb Beatriu, vescomtessa de Bas, i incorporà el vescomtat de Bas El 1079 rebé part…
barres catalanes
Escut de Catalunya, amb les barres catalanes , segons disseny de Domènech i Montaner, al Palau de la Música Catalana (1905-08)
© Fototeca.cat
Història
Denominació habitual del senyal heràldic que constitueix l’escut català i la bandera catalana.
D’acord amb la nomenclatura heràldica, cal descriure-les, en el cas de l’escut, com, en camper d’or, quatre pals de gules i, en el cas de la bandera, en camper groc, quatre faixes vermelles Una llegenda n'atribueix la institució a l’emperador franc Lluís el Piadós, que dibuixà sobre l’escut daurat del comte de Barcelona Guifré el Pelós les barres vermelles amb quatre dits molls de la sang del comte, que rajava de les ferides rebudes en batalla contra els normands i en defensa victoriosa de l’emperador franc Aquesta llegenda apareix escrita per primera vegada en la Segunda parte de la Crónica…
Silva
Un dels més importants llinatges gallecs amb dignitat de grans d’Espanya a Castella (Pastrana), Aragó (Híxar) i Portugal (Gouveia).
Remunta la seva filiació fins a Asnar fill del rei Fruela II de Lleó, el qual fou pare de Pelagi el Diaca , dit infant de Carrión, i és provada des del net d’aquest darrer, el ric home gallec Gutierre de Alderete, també conegut com a Gutierre Alderete de Silva , senyor d’Alderete, Aserdam i de la torre i quinta de Silva El seu fill Pelayo de Silva s’establí vers el 1090 a Portugal, d’on fou adelantado major Les dues grans línies del llinatge Cifuentes i Pastrana foren formades per dos germans consanguinis rebesnets seus La línia dels comtes de Cifuentes fou iniciada pel ric home portuguès…
patrimoni reial
Art
Història
A l’edat mitjana, conjunt de béns, dominis, rendes, imposts i altres regalies que servien per a sufragar les despeses de l’aparell estatal i, al mateix temps, la casa del rei.
D’una banda, hi figuraven les terres o edificis que pertanyien al sobirà com a un gran senyor més, bé per herència, bé per conquesta de l’altra hi figuraven totes les rendes derivades de les funcions públiques que exercia contribucions ordinàries de caràcter local quèsties, toltes, forces, cenes i albergues, imposts ordinaris sobre la circulació de bens lleudes, peatges, etc, sobre el consum local drets de la farina, del pa, del vi, de la carn, etc, tributs de les comunitats jueves i sarraïnes, rendes derivades de l’administració de la justícia multes, composicions, etc, censos i altres drets…
Archivo Histórico Nacional
Dipòsit documental creat el 1866 a Madrid amb la reunió de diversos arxius de l’Estat espanyol i d’altres procedències civils o eclesiàstiques quan ja existia l’Archivo General de Simancas.
El 1850, els documents dels monestirs i convents desafectats i els de les propietats de l’estat foren recollits a la Real Academia de la Historia, de Madrid, i, poc temps després, fou organitzat un arxiu general a Alcalá de Henares L’Archivo Histórico Nacional reuní tots aquests fons, llevat de la part administrativa, deixada a Alcalá, on fou destruïda durant la Guerra Civil de 1936-39 Actualment conté, entre d’altres, els fons següents secretaria d’estat, casa reial, ambaixades, consells d’Aragó, d’Índies, d’Itàlia, Navarra i Portugal Formen altres seccions importants les universitats d’…
So

Armes dels So
Llinatge noble originari del castell de So, al Donasà (Llenguadoc), la castellania del qual tenia pels vescomtes de Cerdanya.
Una línia romangué al Donasà, que senyorejà fins el 1711, quan Lluís XIV l’incorporà a la corona per cessió de Louis d’Usson forma francesa de So , marquès de Bonac A una altra línia pertangué Estefania de So , filla d' Arnau I de So i germana d' Arnau II de So , castlans de So i de Queragut, els quals succeí Fou casada amb Bernat de Llo o d’Alió i foren pares d' Arnau III de So mort el 1308, que el 1260 rebé del rei Jaume I les senyories d’Évol, Saorra, Estavar i Eus i la castlania de Puigbaladó i el 1266 en propietat, però sota la senyoria dels vescomtes de Castellbò, So i Queragut Tenia…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina