Resultats de la cerca
Es mostren 13403 resultats
hospital del Coll de Balaguer

Restes de l’antic hospital del Coll de Balaguer al voltant del qual es formà el poble de l’Hospitalet de l’Infant (Baix Camp)
© Fototeca.cat
Història
Nom amb què fou conegut l’hospital que donà origen a la població de l’Hospitalet de l’Infant (Baix Camp).
Llofriu
Poble
Poble del municipi de Palafrugell (Baix Empordà), al sector NW del terme, al peu de les Gavarres.
L’església parroquial Sant Fructuós havia depès de la de Palafrugell Tenia estació del ferrocarril de via estreta del Baix Empordà Com Palafrugell, fou de la senyoria de la canonja de Santa Anna de Barcelona Dins el terme hi ha el mas Pla, que fou residència de l’escriptor Josep Pla
Josep Iglésies i Fort
Historiografia catalana
Historiador, demògraf, geògraf i escriptor.
Vida i obra Fins el 1918 visqué a Reus on s’introduí dins els ambients culturals pel seu pare, amb qui freqüentà la Secció Excursionista del Centre de Lectura i recorregué les muntanyes del sud de Catalunya, formant-se com a excursionista científic Escriví un seguit de guies excursionistes sobre les comarques meridionals del Principat en les quals inclogué la història de cada indret Elaborà algunes d’aquestes guies amb Joaquim Santasusagna, a qui dedicà una obra Joaquim Santasusagna notícia bio-bibliogràfica , 1982 Destaquen Les Muntanyes de Prades, el Montsant i Serra la Llena guia…
Palamós
Aspecte de la façana marítima de Palamós
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Empordà.
Situació i presentació Limita a llevant i al NE amb el municipi de Mont-ras, al N amb el de Vall-llobrega, al NW amb el de Vulpellac i a ponent amb el de Calonge, mentre que tot el sector meridional toca a la mar El terme primitiu de Palamós tenia un territori reduïdíssim una estreta faixa litoral que comprenia només el nucli urbà —deixant, fins i tot, algun raval fora— i s’allargava per llevant fins a la platja de la Fosca L’any 1942 li fou annexat el municipi veí de Sant Joan de Palamós antigament dit Vila-romà A més de la vila de Palamós, cap municipal, el terme comprèn el barri de Sant…
polispast

A dalt, polispastreial; a baix, polispast elèctric d’una politja
© Fototeca.cat
Tecnologia
Sistema de dos grups d’una o més politges cadascun, l’un fix i l’altre mòbil, que permet, en multiplicar la força aplicada a un cable, a una cadena o a una corda, manualment o mecànicament per accionament elèctric (mitjançant un motor), pneumàtic (mitjançant pistons o bé un motor), etc, d’elevar càrregues amb un esforç inferior —proporcionalment al nombre de politges del grup mòbil— al que seria necessari.
Hom anomena polispast reial el que té dues o més politges a cada grup La força que cal aplicar per a elevar una càrrega amb un polispast és teòricament igual al quocient entre el pes de la càrrega i el nombre de branques de cable, cadena, etc, que eleven el grup de politges mòbils, és a dir, el doble del nombre d’aquestes politges En els polispasts diferencials el grup de politges fix ha estat substituït per dues rodes dentades de diàmetres diferents, muntades sobre un mateix eix, i el grup mòbil és constituït per una politja, de manera que una cadena sense fi passa per aquesta politja i…
Marianao

El parc de Marianao, a Sant Boi de Llobregat (Baix Llobregat)
© Fototeca.cat
Barri
Barri de Sant Boi de Llobregat, situat al NW del nucli urbà, a continuació de l’eixample.
Fou urbanitzat durant els anys cinquanta entorn d’una residència del marquès de Marianao el jardí, modernista, ha estat convertit en parc públic
Xerta
Vista aèria de Xerta
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Ebre.
Situació i presentació El terme municipal de Xerta, de 33,36 km 2 d’extensió, és situat a la dreta de l’Ebre, aigua amunt de Tortosa El riu, per l’ampli meandre que dibuixa entre els pobles de Xerta i Tivenys, fa de línia divisòria a llevant amb els municipis de Benifallet i Tivenys Una part del terme és plana, la de la vall de l’Ebre, mentre que el sector ponentí és accidentat pels darrers contraforts orientals del massís dels Ports de Tortosa així, de tramuntana a migdia, el coll del Muso, al límit amb Paüls, i els colls d’en Garcia i el tossal de la Cova del Bou 552 m en la divisòria amb…
Ramon Gomis i de Barbarà
Teatre
Medicina
Literatura catalana
Metge endocrinòleg, dramaturg i escriptor.
Trajectòria científica La seva carrera científica està vinculada a l’Hospital Clínic de Barcelona, adscrit a la Universitat de Barcelona, on es llicencià l’any 1972 Després d’especialitzar-se en endocrinologia i nutrició 1976, es doctorà el 1982 Cursà un postgrau a la Universitat Lliure de Brusselles 1982-84, i aquest darrer any s’incorporà com a metge adjunt a l’Hospital Clínic, on ha estat cap de la Secció de Diabetis 1992-98, del Servei d'Endocrinologia 1998- 2003, membre 2003 i director des del 2008 de la Fundació Clínic per a la Recerca Biomèdica, de l'Institut d'Investigacions…
,
Dídac Vilà i Priu
Música
Director i compositor català.
Dirigí nombroses agrupacions corals, la majoria claverianes, com és el cas de Lo Porvenir de Martorell, La Terpsícore de Sant Boi, L’Artística del Llobregat i La Violeta de Cornellà Com a compositor, és l’autor de diverses sarsueles catalanes, com ara Les bodes de can Bardissa i Caramelles
barranc de la Cunca
Barranc
Afluent, per la dreta, de l’Ebre, al qual desemboca aigua amunt i dins el terme d’Aldover (Baix Ebre).
Neix als vessants septentrionals del Caro A la seva vall alta, inclosa en el terme d’Alfara dels Ports Baix Ebre, hi ha el despoblat de Carles i la caseria del Toscar
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina