Resultats de la cerca
Es mostren 2035 resultats
urubú

urubú
Dennis Church (CC BY-NC-ND 2.0)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels falconiformes, de la família dels catàrtids, de 60 cm de llarg i 130 d’envergadura, que és de color negre, amb el cap i el coll nus i de color bru rogenc.
És omnívor, i s’alimenta preferentment de carronya, petits mamífers i ous i cries d’ocells Habita al continent americà, des del S dels EUA fins a l’Argentina
rossinyol

Rossinyol
Kentish Plumber (CC BY-NC-ND 2.0)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels túrdids, de 16 cm, que té les parts superiors de color bru rogenc i les inferiors més clares.
És fortament territorial i s’alimenta de cucs, petits insectes i aranyes, que captura a terra o entre el sotabosc, i de baies, especialment de saüc Hom n'aprecia el cant del mascle, no tan melodiós com el d’alguns altres moixons, però molt més virtuós i capaç de fer redoblaments brillants, matisos suaus i fortes notes És difícil de mantenir-lo engabiat, a causa del règim alimentari i de l’instint migrador a més, en captivitat gairebé no canta Habita en boscs amb vegetació baixa densa i maleses humides al nord-oest d’Àfrica, l’Europa meridional i central i l’Àsia Menor, i hiverna a l’Àfrica…
cirerer del Japó

Cirerer del Japó
Jungle Rebel (CC BY 2.0)
Fructicultura
Botànica
Petit arbre caducifoli, de la família de les rosàcies, de 4 a 6 m d’alçada, de fulles grosses, amb dents acabades en aresta, i flors molt grans, de color de rosa, blanques o vermelles, sovint dobles.
Originari de la Xina i del Japó, és plantat en jardins com a arbre ornamental
campaneta traqueli

Campaneta traqueli
Anneli Salo (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les campanulàcies, amb rizoma gruixut, tiges de 50 a 100 cm d’alçada, fistuloses, pubescents, fulles ovatotriangulars, les superiors lanceolades, irregularment dentades.
Les flors, de color blau clar, es disposen en panícules laxes Es fa en boscs humits, principalment a muntanya
campaneta gran

Campaneta gran
Bernard Dupont (cc-by-sa-2.0)
Botànica
Planta herbàcia vivaç, de la família de les campanulàcies, amb rizoma gruixut, tija de 20 a 50 cm d’alçada, híspida, fistulosa, fulles lanceolatolinears de 5 a 10 cm de llargada, flors de color blau violaci arranjades en llarga panícula terminal i fruits capsulars dehiscents triloculars.
Viu als rocams calcaris de muntanya Abunda als Pirineus, i també a les terres costaneres catalanes
sorell

Sorelll
Thomas Knebelsberger (cc-by-nc-sa-3.0)
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels caràngids, de fins a 40 cm de llargada, amb la línia lateral rivetejada d’escudets ossis, la primera dorsal amb radis espinosos units per una membrana, una taca negra al vorell superior de l’opercle, el dors gris verdós o blavós i els flancs i el ventre argentats.
Els individus joves viuen sota l’ombrella de les meduses grosses i s’alimenten de llurs gònades i tentacles Hom se'l menja fresc i en conserva escabetxat Habita a la Mediterrània, a la mar Negra i a les costes de l’Atlàntic, sobretot de l’oriental
solenodont

Solenodont
Smithsonian Institution (cc-by-nc-sa-3.0)
Mastologia
Gènere de mamífers de l’ordre dels insectívors, de la família dels solenodòntids, d’uns 30 cm de llargada i 1-1,2 kg de pes, d’aspecte d’una gran musaranya, amb el musell prolongat en una petita trompa nua al seu extrem que duu al costat els orificis nasals, i proveïda en la seva base de llargues i nombroses vibrisses.
Els ulls són molt petits, les orelles grosses, i les extremitats tenen cinc dits La cua, bastant semblant a la de les rates, és grossa, té fins a 25 cm de llargada i és proveïda d’escates Inclou dues espècies nocturnes i de règim insectívor, bé que també mengen arrels i fruita Totes dues espècies són en perill d’extinció per l’arribada d’animals domèstics gossos, gats i, sobretot, de les mangostes, introduïdes per combatre les serps, que es convertiren en terribles depredadors d’aquests animals
salacot

Noi amb salacot
thaths (CC BY-NC 2.0)
Indumentària
Capell de forma el·lipsoidal fet d’un teixit de tires de palma, de canya, etc., usat en alguns països orientals de clima calorós.
camamilla pudent

Camamilla pudent
Javier Martín (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les compostes, de tija glabra, de 20 a 50 cm d’alçada, fulles molt dividides i capítols agrupats en corimbe, semblant a la camamilla borda, però que desprèn una forta pudor.
camamilla de muntanya

Camamilla de muntanya
Simonjoan (CC BY-SA 4.0)
Botànica
Planta herbàcia, de la família de les compostes, de rizoma perenne, tija ascendent i fulles lanceolades, dentades, i flors en capítols blancs, reunides en corimbe simple.
Viu en prats i llocs humits del Pirineu Hom en feia servir el rizoma polvoritzat com a esternutatori, i per a calmar el mal de cap
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina