Resultats de la cerca

Mineral que cristallitza en el sistema triclínic Es presenta generalment en agregats fibrosos i, més rarament, en masses fulloses o en feixos Té una duresa de 3-3,5 i una densitat de 2,77 Pot tenir un color vermell, blanc, groc o gris N'hi ha a Ische Àustria, a Vic Lorena i a Texas

Mineral que cristallitza en el sistema monoclínic, amb cristalls allargats segons l’eix b , i també en masses, fibres o grànuls Té una duresa 7 i una densitat 3,3-3,6, que augmenta amb el contingut de ferro És de color verd groguenc, marró o negre L’epidot i la clinozoïsita constitueixen, de fet, una mateixa espècie, i llur límit de separació ha estat fixat pel percentatge del contingut de ferro fins a un 10%, clinozoïsita, i més d’un 10%, epidot

Hom hi distingeix els sectors de Sant Antoni i de Sant Joan de Llefià Originat al s XIX amb la construcció de torres per a barcelonins, ha sofert, durant els darrers trenta anys, un procés de creixement anàrquic, amb la construcció de barraques —en lenta desaparició— i blocs d’habitatges d’iniciativa privada i oficial patronat municipal de l’habitatge, malgrat ésser afectat d’un pla parcial d’ordenació urbana 1960 que engloba, també, el barri d’Artigues, que, abans d’ésser urbanitzat, els anys vint, formava part del de Llefià L’equipament urbà hi és deficient La construcció de l’autopista de…

És el cros més antic dels que es disputen a Catalunya El CA Saturn fou l’impulsor de la cursa Tingué categoria comarcal fins el 1960, regional des del 1961 i estatal el 1973, quan guanyà la cursa Mariano Haro, que repetí la temporada següent La cursa femenina s’incorporà el 1967 S’ha disputat en diferents circuits i acollí els campionats catalans de cros del 1976 i del 2005 L’atleta que l’ha guanyat més vegades és el vigatà Pere Casacuberta, que s’imposà en sis ocasions entre el 1986 i el 1994 José Miguel Bartolomé i Ramon Verdaguer el guanyaren tres vegades En l’àmbit femení, el…

Fundat a Sabadell el 1950 com a Club d’Arquers Sabadell, fou un dels primers clubs d’aquesta pràctica esportiva de Catalunya Participà en el primer Campionat d’Espanya i en la primera setmana catalana 1950 Durant els anys cinquanta es mantingué molt actiu en competicions d’àmbit català i estatal Els anys setanta, es traslladà a Terrassa i prengué el nom de Club d’Arquers de Sabadell-Terrassa Durant aquesta època guanyà diversos campionats d’Espanya de tir de camp en categoria individual i per equips, i participà en un Campionat d’Europa Posteriorment els membres del club fundaren el Club d’…

Especialitzat en curses de tanques i en salts, competí pel FC Barcelona, el CN Barcelona i el CA Stadium Fou vuit cops campió d’Espanya en quatre proves diferents 110 m tanques 1946, 1950, 1951, 1952, 400 m tanques 1950, salt de llargada 1951, 1952 i decatló 1950 Entre el 1950 i el 1953 superà deu vegades el rècord d’Espanya dels 100 m tanques El 1950 establí el rècord espanyol dels 400 m tanques Fou catorze vegades campió de Catalunya en els 110 m tanques 1946, 1947, 1951, 1952, 1955, 100 m llisos 1947, 1950, salt de llargada 1951, 1952, 4 × 100 m 1946, 1951, 4 × 400 m 1947,…

Professor a la Universitat de Bucarest, els seus estudis, que emmarquen la història literària romanesa en la tradició occidental, tingueren una gran repercussió Entre d’altres, és autor d' Arta si imagine ‘Art i imatge’, 1939, Solujiile artei ci culturii ‘Les solucions de l’art i la cultura’, 1943, Evolusia si formele genului liric ‘Evolució i formes del gènere líric’, 1968, Poezia lui Eminescu ‘La poesia d’Eminescu’, 1971 i Din clasici nostri ‘Dels nostres clàssics’, 1977, Barocul ca tip de existenja ‘El barroc com a tipus d’existència’, 1977, Existenja romanticä ‘L’existència…

Antic veïnat, documentat des del segle X tenia 31 cases el 1746, format per torres i masies entre les quals, la que li donà nom, anomenada després mas Pujol, algunes existents ja al segle XIV El conreu de la vinya, que fou predominant, fou impulsat pel veí monestir de Sant Jeroni de la Murtra Des de la fi del segle XIX s’hi han anat construint habitatges unifamiliars moltes dones d’aquestes famílies solien treballar de bugaderes a Barcelona, itambé sorgiren colònies d’estiueig Sant Antoni, Sant Jordi, Sant Jaume i Bonavista Entre les cases residencials i masies del barri hi destaquen Can Bofí…

L’hidrogen i l’oxigen són els dos bioelements més abundants de la matèria orgànica i l’aigua és, doncs, la biomolècula predominant dels éssers vius La major part dels bioelements corresponen a la primera meitat de la taula periòdica i són per tant els elements més lleugers En l’ésser humà en són imprescindibles una trentena en proporcions molt diverses el carboni, l’hidrogen, l’oxigen i el nitrogen constitueixen el 99,25% del total la resta és integrada per fòsfor, sofre, clor, iode, sodi, potassi, calci, ferro, etc Els bioelements tenen funcions estructurals ossos, teixits, vísceres, etc,…

Situació i presentació És situat a la zona de contacte entre les Muntanyes de Prades i el Camp de Tarragona, al sector de ponent de l’Alt Camp i al límit amb les comarques veïnes del Baix Camp i el Tarragonès El separen de Valls E la carretera del Rourell a Picamoixons i el Francolí de la Riba N, els costers de la Plana i la Serra Gran de Mont-ral W, el pla de la Lloera, les valls de la font de l’Om i del riu de la Glorieta dit normalment riu Glorieta o el Glorieta i la serra del Pou de l’Albiol al Baix Camp SW, els plans del Veçar i el barranc del Burguet els límits amb la Selva del Camp,…