Resultats de la cerca

De la ràdio, teatre i televisió passà al cinema, on el 1947 realitzà el seu primer film They Live by Night , on ja apareixen els tipus de personatges marginats, constants en totes les seves pellícules Knock on Any Door 1948, Johnny Guitar 1953, Rebel Without a Cause 1955, The True Story of Jesse James 1956, The Savage Innocents 1959 Amb King of Kings 1960, 55 Days at Peking 1962, un episodi de film Wet Dreams 1973 i la corealització, amb WWenders, de Lightning Over Water 1980 donà per finalitzada la seva carrera de director cinematogràfic

Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona i amb Matthieu Crickboom Féu una carrera brillant com a concertista internacional, i fundà, a Barcelona, l’acadèmia de música del seu nom Compongué glosses de cançons populars catalanes i escriví nombroses cançons Deixà obres per a violí i piano, la sardana de concert Flabiolejant, una missa de rèquiem per a cors, orquestra i orgue i l’obra escènica La bella Lucinda, sobre un text de FPujulà i Vallès Fundà l’associació Musica Pro Amore Artis i la dirigí

A partir del 1956 entrà en contacte amb Paul McCartney i George Harrison, i més endavant, amb Ringo Starr, amb els quals creà el conjunt musical The Beatles Juntament amb Paul McCartney fou l’autor de la majoria de composicions Després de la dissolució del grup 1970 s’installà als EUA i alternà els negocis amb una carrera intermitent de la qual hom pot destacar la creació del grup Plastic Ono Band Morí assassinat al portal de casa seva La seva personalitat ha esdevingut un dels símbols principals de la contracultura del segle XX

De molt jove emigrà amb la seva família als EUA Estudià a la Universitat de Chicago, on es doctorà el 1938 Des del 1947 fins a la jubilació la seva carrera docent es desenvolupà a la Universitat de Purdue Indiana El 1979 compartí el premi Nobel de química amb G Wittig pels seus treballs sobre el bor, el tetrahidroborat de sodi i altres agents reductors avui emprats en la indústria farmacèutica, i la síntesi dels derivats orgànics del bor borans Codirigí la recerca del projecte Manhattan per a la fabricació de la bomba nuclear

Estudià al conservatori de la seva ciutat natal Contractada al Teatre dels Camps Elisis de París, hi cantà sovint, com també al Châtelet i a l’Òpera Còmica de la mateixa ciutat En aquest darrer teatre estrenà nombroses operetes -gènere en el qual destacà especialment- d’autors contemporanis francesos, com Madame Sans-Gêne , Ciboulette o Fragonard Actuà diverses vegades a Londres, però la seva carrera tingué poca projecció internacional Amb una clara inclinació cap a la docència, impartí classes de cant al Conservatori de Versalles 1958-63 i, després, al Conservatori de París…

Tocà a diferents bandes abans de marxar a Nova York per fer carrera com a compositor de cançons Molts músics de jazz enregistraren peces seves, entre les quals Stardust i Georgia on my Mind Aparegué com a intèrpret en enregistraments amb figures del jazz com Benny Goodman i Louis Armstrong A partir del 1935 residí a Hollywood i treballà a la indústria del cinema Durant els anys quaranta i cinquanta obtingué fama com a cantant popular tot treballant a la ràdio, la televisió i també al cinema, on actuà en catorze pellícules

Començà la seva carrera musical com a clavecinista dels Jacobins de la Rue St Honoré 1660 i del duc d’Orléans 1661 El 1662 fou nomenat ordinaire de la chambre du Roy pour le clavecin en substitució de Chambonnières, que havia estat el seu mestre Com es desprèn de les seves Pièces de clavecin , fou un dels màxims exponents de l’escola francesa de clavecí del segle XVIII El tipus d’ornamentació que utilitzà en la música per a clavecí quedà recollit en un catàleg que esdevingué essencial en el conjunt de la música barroca

Probablement fou deixeble de Johannes Ockeghem, perquè el seu nom apareix en la Deploration que Cretin escriví a la mort d’aquell Desenvolupà la seva carrera sobretot a Ferrara, on durant algun temps coincidí amb Josquin Des Prés i Jacob Obrecht, a Florència i a la cort reial francesa La seva obra conservada inclou nou misses, la major part basades en chansons profanes, una dotzena de motets i prop de vint chansons franceses El 1503, O dei Petrucci publicà un volum dedicat exclusivament a les misses de Ghiselin

Arran del seu matrimoni amb la cantant Nanine Paris, abandonà la carrera de metge per a dedicar-se a la teoria musical, i més específicament del cant Juntament amb el seu cunyat Aimé Paris, desenvolupà un nou mètode de notació musical, basat en el meloplasto de Pierre Galin, en el qual cadascun dels nombres de l’1 al 7 equivalia a un grau de l’escala mètode Galin-Paris-Chevé Acèrrim defensor del nou mètode, intentà provocar debats públics sobre el tema i enfrontaments entre els seus seguidors i els partidaris del sistema tradicional

Estudià a l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma Debutà durant la seva infantesa al Teatro Filarmonico de Verona en el paper del Pastor de la Tosca pucciniana A partir del 1988 començà una important carrera amb papers de mezzosoprano de coloratura , especialment els mozartians Cecilio, Idamante, Cherubino, Zerlina, Dorabella, Sesto i rossinians Rosina, Isabella Ha cantat als teatres i els festivals més importants del món sota les ordres de H von Karajan, Ch Hogwood, D Barenboim o R Chailly, entre d’altres, a més d’haver efectuat nombroses gravacions discogràfiques i de vídeo