Resultats de la cerca
Es mostren 1750 resultats
Catherine Ashton

Catherine Margaret Ashton
© Comissió Europea
Política
Política britànica.
Graduada en Sociologia per la Universitat de Londres el 1977, els tres anys següents treballà a l’organització Campanya per al Desarmament Nuclear Del 1983 al 1989 ocupà càrrecs en organitzacions per al desenvolupament local i per a persones amb discapacitat, i posteriorment en institucions del Govern en l’àmbit sanitari, social i familiar fins l’any 2001, que fou nomenada subsecretària d’estat del Parlament per al Departament d’Educació El 2004 fou designada en aquest càrrec per al Departament d’Afers Constitucionals, el qual el 2007 passà al Ministeri de Justícia creat el mateix any Al juny…
Levy Patrick Mwanawasa

Levy Patrick Mwanawasa
© Comunitat Europea
Política
Polític zambià.
Es llicencià en dret el 1973, i el 1986 fou nomenat procurador general de l’estat, càrrec que exercí breument El 1989 defensà amb èxit un militar acusat d’alta traïció pel govern de Kenneth David Kaunda , fet que contribuí a la seva popularitat i comportà un fort impuls a la democratització de Zàmbia Posteriorment s’uní al Moviment per la Democràcia Multipartidista, encapçalat per Frederick Jacob Titus Chiluba , que guanyà les eleccions del 1991, i fou vicepresident fins el 1994, que dimití en desacord amb altres membres del govern Posteriorment ocupà la presidència de la…
Ban Ki-moon

Ban Ki-moon
© UN Photo/Paulo Filgueiras
Política
Polític sud-coreà.
El 1970 es graduà en relacions internacionals a la Universitat Nacional de Seül, i en 1985 amplià estudis a la John F Kennedy School of Government de la Universitat de Harvard El seu primer destí com a diplomàtic fou a l’ambaixada nord-americana a Washington 1987-1990 Posteriorment dirigí l’oficina de les relacions amb els EUA del ministeri d’afers estrangers 1990-92 El 1995 fou nomenat ministre adjunt de planejament i l’any següent conseller per a la seguretat nacional de la presidència i contribuí decisivament a la creació de l’Asia-Europe Meeting ASEM l’any 1996 i,…
José María Alvargonzález Ramos
Art
Artista multimèdia.
Des del 1989 Visqué a Berlín, i la seva activitat artística es desenvolupà entre aquesta ciutat i Barcelona Format a l’Escola Massana de Barcelona 1985-88 i a la Facultat de Belles Arts de Berlín, on realitzà estudis de multimèdia, investigà sobre els nous sistemes d’illuminació, so i espai com també sobre avenços científics que aplicà al seus treballs De marcat caràcter conceptual, combinà aquests avenços amb la fotografia, les escultures i les installacions Participà en el projecte “Standorfaktor” a Berlín amb “Fahr in Blau” 1998, el suport de la qual era un autobús on s’exposaven els…
Manuel de Solà-Morales i de Rosselló
Arquitectura
Arquitecte.
Combinà la seva activitat professional amb la docència, que exercí gairebé durant mig segle a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, de la qual en fou catedràtic de Construcció 1954-1980 i director 1967-1969 També fou vicerector de la Universitat Politècnica de Catalunya 1972-74 i degà del Collegi d’Arquitectes de Catalunya COAC entre els anys 1954 i 1964, des d’on n'impulsà el trasllat a la nova seu, a la plaça de la Catedral, el 1962 Contribuí a modernitzar la institució i a obrir-la a l’exterior en els moments difícils de la dictadura Entre les seves obres…
Hug de Cardona
Història
Vescomte de Cardona (1334-75), primer comte de Cardona (1375-1400) (Hug II de Cardona).
Fill i successor d’Hug I de Cardona i de Beatriu d’Anglesola Acompanyà Pere III de Catalunya-Aragó a Morvedre 1342, defensà la Cerdanya contra Jaume III de Mallorca 1347 i participà en l’expedició de Sardenya del 1354 i, més tard, en la defensa de les fronteres d’Aragó contra la invasió castellana Fou molt amic de l’infant Ferran, marquès de Tortosa, i enemic declarat del privat reial Bernat de Cabrera , a la caiguda del qual contribuí El 1375 Pere III l’elevà a la categoria de comte Engrandí el seu patrimoni, gràcies al seu oncle matern Ramon d’Anglesola, amb el vescomtat de…
Anton Cañellas i Balcells

Anton Cañellas i Balcells
© Síndic de Greuges
Política
Polític.
Vinculat al catalanisme universitari, contribuí a crear 1946 la Joventut Catalana Democràtica i, l’any següent, la Joventut d' Unió Democràtica de Catalunya Actiu opositor al franquisme, fou membre de l’executiu de la Unió Europea Democràtica-Cristiana i impulsà empreses culturals com l’editorial Nova Terra o la revista Oriflama President de l’Associació d’Amics de les Nacions Unides, membre de Justícia i Pau i secretari de l’Equip Demòcrata-Cristià de l’Estat espanyol, el representà en les negociacions per a la reforma política, i el 1977 fou l’únic diputat i líder virtual d’…
Élisée Reclus
Geografia
Història
Geògraf i anarquista francès.
Membre d’una família de geògrafs, fou professor a la Universitat de Brusselles, on visqué molts anys d’exili a causa de les seves idees És autor de La terre, description des phénomènes de la vie du globe 1867-68, Géographie Universelle 1875-94, L’Homme et la Terre 1905-08 La seva influència i difusió en els medis obrers dels Països Catalans fou considerable a partir del 1887 Els grups de Los Desheredados de Sabadell i Acracia de Barcelona publicaren els seus primers opuscles de propaganda anarquista A los campesinos , 1887 Evolución y revolución , 1887 Després foren les biblioteques de “La…
Antoine Laurent Lavoisier
Química
Químic francès.
Membre d’una família benestant, estudià dret per seguir una tradició familiar, però la seva vocació científica es manifestà aviat amb un treball premiat per l’Académie des Sciences El seu Traité élémentaire de chimie 1789, obra fonamental, desenvolupa la teoria correcta de la combustió combinació de l’oxigen amb altres substàncies, bandeja la vella idea del flogist i fa néixer la química moderna, sota el principi de la conservació de la matèria Poc temps abans, perfeccionant experiments de Cavendish i de Priestley, havia obtingut l’"aire inflamable” i l’"aire vital” que ell anomenà hidrogen i…
Sant Miquel de Mont-roig del Camp
Art romànic
El lloc de Mont-roig és esmentat per primera vegada com un dels límits del Camp de Tarragona, l’any 1118, en què Ramon Berenguer III, comte de Barcelona, atorgà al bisbe Oleguer la ciutat i el Camp de Tarragona L’església parroquial de Monte Rubeo apareix consignada anys més tard, en la butlla que el papa Celestí III atorgà a l’església de Tarragona l’any 1194 Segons la relació de les dècimes papals dels anys 1279 i 1280, el rector de Mont-roig hi contribuí amb 75 sous L’església parroquial de Mont-roig del Camp, al final del segle XV, era de collació de la dignitat de l’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina