Resultats de la cerca

Fundat el 1911, nasqué amb la denominació d’Igualada Football Club Entre el 1912 i el 1915 rebé el nom de Centre d’Esports d’Igualada i a partir del 1920, Ateneu Igualadí SF Fou el club referent de la comarca gràcies sobretot a Francesc Bru, que guanyà els campionats comarcals entre el 1921 i el 1923 i que posteriorment esdevingué seleccionador estatal L’any 1926 es creà un nou club impulsat per estudiants de l’Ateneu Igualadí de la Classe Obrera, que recuperà el nom d’Igualada Futbol Club Els dos equips foren grans rivals fins a l’esclat de la Guerra Civil El 1939 es constituí el club actual…

Jugà com a davanter en la Lliga escocesa en l’equip Queen’s Park 1957-60 i, com a professional, en el St Johnstone 1960-64, amb el qual guanyà la Lliga escocesa 1962-63, el Dunfermline Athletic 1964-67, el Rangers 1967-69, el Falkirk 1969-73, amb el qual guanya la Lliga escocesa 1969-70, i l’Ayr United 1973-74 El 1967 fou jugador de la selecció escocesa L’any 1974 inicià una carrera com a entrenador i, fins el 1986, dirigí els equips escocesos St Mirren 1974-78 i Aberdeen 1978-86, amb els quals aconseguí quatre títols de Lliga escocesa 1976-77, 1979-80, 1983-84 i 1984-85, quatre copes 1981-86…

Germà d’ Arantxa Sánchez i Vicario Jugador del Reial Club de Tennis Barcelona-1899, fou professional des del 1984 Fou campió de Catalunya individual 1986, 1988, 1989, 1993 i de dobles 1986-89, 1992, 1993, 1995, cinc vegades fent parella amb Sergi Casal i una amb el seu germà Xavier També fou campió d’Espanya individual 1983, 1985, 1986, 1988, 1989 i de dobles 1985, 1986, 1988, 1989, sempre amb S Casal En el circuit internacional guanyà un títol de l’ATP Masters Series Roma, 1991 i catorze de l’ATP Tour En dobles guanyà tres títols de Grand Slam –Roland Garros 1988, amb Andrés Gómez, Obert…

S’inicià en el món del futbol al costat del seu pare, que havia estat futbolista, i el seu germà Erwin Jugador del Groningen des del 1972, el 1983 fou fitxat per l’Ajax d’Amsterdam a l’època en què Johann Cruyff  entrenava aquest equip, i entre el 1986 i el 1989 fou traspassat al PSV Eindhoven El 1989 fitxà pel Futbol Club Barcelona , on jugà durant sis temporades A la fi de la seva carrera barcelonista havia guanyat quatre Lligues 1990-91, 1991-92, 1992-93 i 1993-94, una Copa del Rei 1989-90, una Copa d’Europa 1991-92 i una Supercopa d’Europa 1992-93, en un total de 335 partits i 101 gols La…

És també conegut amb el nom de la Penya Ha participat en la màxima categoria del bàsquet estatal des de la creació de la primera Lliga espanyola la temporada 1955-56 Referent del basquetbol a Catalunya i a Espanya, les seves actuacions també han destacat en l’àmbit europeu La primera denominació del club fou Penya Spirit of Badalona Fou constituït gràcies a un grup d’amics que es reuniren amb l’objectiu de fer activitats de caràcter lúdic i esportiu Practicà diversos esports com futbol, ciclisme o tennis de taula, però finalment el basquetbol fou escollit com a activitat principal Des de la…

Jugà al Magnetos 1965-67, etapa en la qual fou campió d’Europa júnior amb la selecció espanyola 1966, al Club d’Esports Vendrell 1967-69, al Reial Club Deportiu Espanyol 1969-71, al Cerdanyola Club d’Hoquei 1971-75, al Club Patí Vilanova 1975-77, amb el qual guanyà la Copa del Rei 1976, i al Futbol Club Barcelona 1977-83, on es retirà Amb el Barça assolí vint títols sis Copes d’Europa consecutives 1978-83, tres Supercopes d’Europa 1981, 1982, 1983, una Copa Intercontinental 1983, dues Copes de les Nacions de Montreux 1978, 1980, cinc Lligues 1978-82 i tres Copes del Rei 1978, 1979, 1981 Amb…

S’inicià al CD Milan i el 1992 s’incorporà al juvenil del RCD Espanyol Encara formant part de l’equip filial, debutà a primera divisió el 1997 La temporada 1997-98 anà cedit al Deportivo Alavés, i a l’inici de la següent, a la Unió Esportiva Lleida, fins que el desembre del 1998 s’incorporà al primer equip del  Reial Club Esportiu Espanyol de Barcelona  de manera definitiva Durant tretze temporades 1996-2010 disputà 380 partits oficials, 340 dels quals a la Lliga, on marcà 134 gols i es convertí en el màxim golejador català de la història de la competició Fou capità i el màxim golejador de la…

Començà a competir en la Fórmula 1 el 1991 i l’any següent guanyà el Gran Premi Spa de Bèlgica Aquell mateix any s’incorporà a l’escuderia Benetton i la temporada 1994 aconseguí per primera vegada el títol de campió del món de Fórmula 1, títol que revalidà l’any 1995 Fitxà per Ferrari la temporada 1996 i les temporades 1997 i 1998 quedà en segon lloc Un accident greu li impedí, el 1999, de lluitar pel títol però guanyà els campionats de les temporades 2000, 2001, 2002, 2003 i 2004, i arribà a una xifra única de set títols mundials, superant Juan Manuel Fangio El 2006 anuncià la seva retirada…

Treballà per a la Reial Federació Espanyola de Tennis com a professor del seu centre de tecnificació 1975-84 i fou capità de diferents equips espanyols juvenils Posteriorment fou delegat de tots els equips que participaren en els Jocs Olímpics en l’etapa 1984-2004, i dels de Copa Davis i la Copa Federació entre el 1998 i el 2010 Dins la mateixa federació ocupà el càrrec de director esportiu 1985-2005 i de la seva àrea de docència, i entre el 2005 i el 2010 en fou director general Igualment, fou membre de la comissió d’entrenadors de la Federació Internacional de Tennis i és coordinador tècnic…

S’inicià a la Salle Montcada i passà per l’Handbol Sabadell i el Ripollet abans del seu debut amb el primer equip del Granollers, club on jugà durant 13 temporades 1976-89 Estigué també a les files del Teka 1989-93, amb el qual obtingué una Recopa 1990, una Copa EHF 1993, una Lliga Asobal 1993 i dues Copes Asobal 1991, 1992 També fou subcampió de la Copa d’Europa 1992 Amb la selecció espanyola disputà 172 partits i marcà 468 gols, i participà en els Jocs Olímpics de Los Angeles 1984 i els de Seül 1988 Fou inclòs en dues ocasions en la selecció mundial Un cop retirat, fou entrenador de la…