Resultats de la cerca
Es mostren 20985 resultats
Ictíneo

Maqueta del segon Ictíneo de Narcís Monturiol
© Fototeca.cat
Nom que donà Narcís Monturiol a cadascun dels dos submarins que inventà, construí i patronejà.
El primer “Ictíneo”, avarat a Barcelona el 1859, fou una obra experimental i sobretot demostrativa que era possible de navegar submergit amb independència de l’exterior el buc fou bastit pel mestre d’aixa Josep Missé i Castells, i era propulsat per hèlixs accionades a mà El segon “Ictíneo”, avarat a Barcelona el 1864, fou el primer submarí que navegà submergit mogut per motor i el primer que anà dotat d’una atmosfera artificial que es regenerava indefinidament El buc, bastit pel mestre d’aixa Joan Monjo i Pons, era doble l’interior tenia forma d’…
marc
Numismàtica i sigil·lografia
Física
Unitat ponderal establerta a l’edat mitjana per a substituir la lliura com a base per a la talla de les monedes.
El seu pes real com passava amb el de la lliura era diferent segons els llocs era equivalent a un pes comprès entre 230 i 280 g El pes teòric era de nou unces de la lliura romana afeblida hom considera, també, que correspon a vuit unces de lliura tendera Les divisions del marc eren també distintes segons el lloc Així, el de Barcelona es dividia en 8 unces, o 32 quarts, o 128 argenços, o 4 608 grans i el de València, en 8 unces, o 192 diners, o 4 608 grans Hom troba el marc documentat, tant a Alemanya com a França, ja des del s XI Per la importància d’…
Viliella
Poble
Poble (1.550 m alt.) del municipi de Lles (Baixa Cerdanya), a la dreta de la vall de la Llosa, dalt del vessant format per la morena terminal de l’antiga glacera, vora el torrent de Viliella (afluent, per la dreta, del riu de la Llosa).
L’església parroquial Sant Sebastià, antigament Sant Martí era possessió, al segle X, del monestir de Ripoll El castell , o roca, de Viliella existia ja al segle XIII el 1305 era posseït per Arnau Despuig, i el 1355 per Jaume Cadell Formà part de la baronia de Lles
mitgera
Física
Nom de diferents mesures antigues de líquids, de grans i de calç.
Com a mesura de grans era equivalent a 2 quarteres i comprenia 8 o 12 quarterons A Banyoles era emprada la mitgera vendable , que equivalia a 40,51 l També existia la mitgera censal Com a mesura de vi equival a 6 o 8 porrons, segons els llocs
buidador
Història
Menestral que buidava metalls.
Era una de les moltes especialitats compreses dins l’ofici de courer i llautoner, que a Barcelona era integrat en la corporació dels freners En altres llocs, com a Mallorca, formaven part dels gremis d’obres del metall ferrers , etc Eren importants a Ripoll en la fabricació d’armes
bitúrige
Història
Individu d’un poble cèltic d’Aquitània.
Era dividit en dos grups quan tingué lloc la conquesta romana s I aC l’un establert entre el Loira i el Crosa, que tenia com a centre principal Avaricum , avui Bourges, i l’altre a la baixa Garona, la ciutat principal del qual era Burdigala , l’actual Bordeus
Sant Joan de la Torre Balldovina (Santa Coloma de Gramenet)
Art romànic
Aquesta església era la capella de la Torre Balldovina i, segurament, es trobava molt a prop de la torre actual De l’antic temple no es conserva cap vestigi, però és documentat per primer cop els anys 1014 i 1020 quan, juntament amb la fortalesa, era propietat de Balldoví
Jinete: revista de la hípica española
Hípica
Publicacions periòdiques
Revista d’hípica publicada a Barcelona entre el 1961 i els primers anys setanta.
Informava sobre competicions i concursos hípics d’Espanya, torneigs de polo, escoles d’equitació i picadors de l’Estat De periodicitat irregular, se’n publicaren més de 60 números Era escrita en castellà i era illustrada amb fotografies en blanc i negre El seu director fou Valentín Popescu
sucrer | sucrera
Història
Oficis manuals
Persona que prepara i ven confitures i dolços.
Anomenat també confiter A Barcelona formaven un sol gremi amb els adroguers A València, foren erigits en collegi el 1644 A Perpinyà —on aparegueren el 1360 com a especiers— i a les poblacions menors, un mateix mercader era adroguer, sucrer i cerer Els sucrers venien espècies i productes colonials sucre, pebre, canyella, i des dels segles XVI-XVII, cacau El primer molí de xocolata establert a Barcelona 1665 era propietat del collegi d’adroguers i sucrers Aquest comerç produïa rivalitat amb els gremis de revenedors Els sucrers de les ciutats litorals compraven els…
batalla de Cerignola
Història
Militar
Fet d’armes ocorregut a Cerignola (Pulla, Itàlia) el 28 d’abril de 1503, decisiu en la guerra entre Lluís XII de França i Ferran el Catòlic per al repartiment del regne napolità, que havien arrabassat de comú acord a Frederic II de Nàpols.
L’exèrcit, que havia assolit de trencar el setge de Barletta pels francesos, era format per mercenaris catalans, castellans, gallecs i alemanys, sota el comandament suprem de Gonzalo Fernández de Córdoba, el Gran Capità La infanteria uns 4 500 homes era comandada per Pedro Navarro i Diego de Paredes, mentre que l’artilleria ho era per Diego de Mendoza i Fabriccio Colonna, i la cavalleria, per Pere de Pau i Prospero Colonna Les forces franceses, especialment la cavalleria, toparen contra un parapet defensiu, que no assoliren de superar, i foren delmades…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina