Resultats de la cerca

És un important nus de comunicacions vuit línies de ferrocarril, la qual cosa ha contribuït al seu desenvolupament industrial hi ha la principal fàbrica d’alumini d’Hongria Bisbat catòlic Sorgida en època romana Herculia en una cruïlla comercial i militar, i anomenada Alba Civitas a l’edat mitjana, fou capital del regne d’Hongria fins al s XIII Restà en poder dels turcs del 1543 al 1688 Rica en edificis barrocs, fou reconstruïda després de la Segona Guerra Mundial

Fou creada a partir de la fusió, l’any 1998, de l’alemanya Daimler-Benz, fabricant de marques com ara Mercedes, i la companyia dels EUA, Chrysler Amb més de 384000 treballadors a tot el món, el 2004 la companyia superà els 142000 milions d’euros en ingressos, i assolí el cinquè lloc en la producció mundial d’automòbils Fabricà més de quatre milions de turismes i més de 700000 vehicles comercials Entre els seus socis estratègics es troba la japonesa Mitsubishi

El grup es diversificà vers la producció de béns d’equipament i equips de condicionament d’aire, i el 1974 adquirí Essex International, de material elèctric A l’Estat espanyol Essex controla MAISA amb fàbrica a Valls, Alt Camp i Aismalíbar SA a Montcada i Reixac, Vallès Occidental, dedicades a la producció de components elèctrics El 1999 tingué un volum de vendes de 24 000 milions de dòlars i ocupava 148 000 persones, la meitat de les quals fora dels EUA

Estudià a la Universitat de València, on es doctorà en dret canònic 1759 i hi fou catedràtic i rector Canonge de València 1766, el 1797 fou nomenat bisbe d’Oriola Afavorí, a Alacant, la posada en marxa de la fàbrica de tabacs 1801, que ocupava més de 2 000 treballadors De tendència reaccionària, acompanyà FerranVII a Madrid, del qual era partidari fervent, i es traslladà a la cort 1815, on exercí diversos alts càrrecs eclesiàstics El 1817 fou nomenat cardenal per Pius VII

Nebot d’Aristides Maillol, residí durant la joventut a Banyuls de la Marenda S'installà a París, el 1889, i féu la seva primera exposició el 1904 Pintava balladores i paisatges sobris i decoratius, i féu gravats per a diverses revistes parisenques Amb el seu oncle, a Marly-le-Roy, volia retrobar el secret dels antics fabricants de paper per a gravat, i acabà posant, a Le Mans, una fàbrica de paper de Montval Era societari del Salon d’Automne

Es doctorà en física 1937 al Massachusetts Institute of Technology El 1939 entrà a la Universitat de Washington, on el 1942 s’incorporà a l’equip de físics que treballaven en el Projecte Manhattan, que fabricà la primera bomba atòmica Fou un dels dissenyadors dels dos primers reactors nuclears i, posteriorment, un dels setanta científics que demanaren al president Truman que no fes ús de la bomba També inventà la cambra de boira utilitzada en investigació nuclear els anys quaranta i cinquanta

Constituïda arran de la fusió, esdevinguda el 1971, dels Ateliers d’Aviation Louis Breguet o Breguet-Aviation amb el grup Marcel Dassault que ja havia adquirit Breguet-Aviation el 1967 El capital és repartit entre la Societat Marcel Dassault i l’Estat francès Fabrica avions civils en la gamma dels avions de negocis, com el Mystère bé que, bàsicament un 90% de les vendes, es dedica a la construcció d’avions militars Mirage, Jaguar, Alphajet, Super-Eténdard El 1990 s’anomenà Dassault Aviation

Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona El seu treball se centrà a Madrid, on collaborà amb el gravador Mariano González Sepúlveda Gravà els primers segells de correus de l’Estat espanyol 1845 i dirigí 1864 la Fábrica Nacional del Sello Entre les medalles que gravà es destaca la de l’Exposición Nacional de Bellas Artes 1856 El seu germà Francesc Coromina i Subirà Barcelona 1797 — Barcelona 1868, també gravador, treballà a les seques de Sevilla 1835 i Madrid 1845

La seva família anà a residir a l’Havana el 1838 El 1860 Prudenci Rabell creà el seu propi negoci de tabac i el 1880 fundà la fàbrica de tabac i paper de fumar La Legitimidad Fou coronel del cos de bombers de l’Havana President del Casino Español, membre del partit reformista i president de la Societat de Beneficència dels Naturals de Catalunya durant els períodes 1876-77, 1885-86 i 1893-94 Li fou concedit el títol de marquès de Rabell

Era una fàbrica de teixits i filats de cotó Societat Anònima Viladomiu que el 1970 donava feina a 725 persones Tancada el 1982, incloïa el casal anomenat Torre de l’Amo , residència dels propietaris que, un cop restaurat, el 2003 fou recuperat com a centre de gestió del Parc Fluvial del Llobregat i la seu del Centre d’Interpretació de les colònies tèxtils del Llobregat El 2007 hi fou inaugurat un museu dedicat a la vida quotidiana dels propietaris fabrils