Resultats de la cerca
Es mostren 2827 resultats
Daimler Chrysler
Economia
Empresa fabricant de vehicles.
Fou creada a partir de la fusió, l’any 1998, de l’alemanya Daimler-Benz, fabricant de marques com ara Mercedes, i la companyia dels EUA, Chrysler Amb més de 384000 treballadors a tot el món, el 2004 la companyia superà els 142000 milions d’euros en ingressos, i assolí el cinquè lloc en la producció mundial d’automòbils Fabricà més de quatre milions de turismes i més de 700000 vehicles comercials Entre els seus socis estratègics es troba la japonesa Mitsubishi
United Technologies Corporation
Economia
Empresa industrial nord-americana, amb seu a Hartford (Connecticut), que té el seu origen en el holding industrial United Aircraft Corporation fundat el 1934 per produir material aeronàutic.
El grup es diversificà vers la producció de béns d’equipament i equips de condicionament d’aire, i el 1974 adquirí Essex International, de material elèctric A l’Estat espanyol Essex controla MAISA amb fàbrica a Valls, Alt Camp i Aismalíbar SA a Montcada i Reixac, Vallès Occidental, dedicades a la producció de components elèctrics El 1999 tingué un volum de vendes de 24 000 milions de dòlars i ocupava 148 000 persones, la meitat de les quals fora dels EUA
Francesc Antoni Cebrià i Valdés
Cristianisme
Bisbe d’Oriola (1797-1815) i cardenal.
Estudià a la Universitat de València, on es doctorà en dret canònic 1759 i hi fou catedràtic i rector Canonge de València 1766, el 1797 fou nomenat bisbe d’Oriola Afavorí, a Alacant, la posada en marxa de la fàbrica de tabacs 1801, que ocupava més de 2 000 treballadors De tendència reaccionària, acompanyà FerranVII a Madrid, del qual era partidari fervent, i es traslladà a la cort 1815, on exercí diversos alts càrrecs eclesiàstics El 1817 fou nomenat cardenal per Pius VII
Gaspar Maillol
Escultura
Pintura
Pintor, aquarel·lista i escultor.
Nebot d’Aristides Maillol, residí durant la joventut a Banyuls de la Marenda S'installà a París, el 1889, i féu la seva primera exposició el 1904 Pintava balladores i paisatges sobris i decoratius, i féu gravats per a diverses revistes parisenques Amb el seu oncle, a Marly-le-Roy, volia retrobar el secret dels antics fabricants de paper per a gravat, i acabà posant, a Le Mans, una fàbrica de paper de Montval Era societari del Salon d’Automne
Alexander Langsdorf
Física
Físic nord-americà.
Es doctorà en física 1937 al Massachusetts Institute of Technology El 1939 entrà a la Universitat de Washington, on el 1942 s’incorporà a l’equip de físics que treballaven en el Projecte Manhattan, que fabricà la primera bomba atòmica Fou un dels dissenyadors dels dos primers reactors nuclears i, posteriorment, un dels setanta científics que demanaren al president Truman que no fes ús de la bomba També inventà la cambra de boira utilitzada en investigació nuclear els anys quaranta i cinquanta
Avions Marcel Dassault-Breguet Aviation
Aeronàutica
Empresa francesa de construccions aeronàutiques.
Constituïda arran de la fusió, esdevinguda el 1971, dels Ateliers d’Aviation Louis Breguet o Breguet-Aviation amb el grup Marcel Dassault que ja havia adquirit Breguet-Aviation el 1967 El capital és repartit entre la Societat Marcel Dassault i l’Estat francès Fabrica avions civils en la gamma dels avions de negocis, com el Mystère bé que, bàsicament un 90% de les vendes, es dedica a la construcció d’avions militars Mirage, Jaguar, Alphajet, Super-Eténdard El 1990 s’anomenà Dassault Aviation
Bartomeu-Tomàs Coromina i Subirà
Disseny i arts gràfiques
Gravador.
Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona El seu treball se centrà a Madrid, on collaborà amb el gravador Mariano González Sepúlveda Gravà els primers segells de correus de l’Estat espanyol 1845 i dirigí 1864 la Fábrica Nacional del Sello Entre les medalles que gravà es destaca la de l’Exposición Nacional de Bellas Artes 1856 El seu germà Francesc Coromina i Subirà Barcelona 1797 — Barcelona 1868, també gravador, treballà a les seques de Sevilla 1835 i Madrid 1845
Jining
Ciutat
Ciutat del sheng de Shandong, Xina, a la regió de l’Est.
És situada al Gran Canal, al NE de la llarga sèrie de llacs que connecten amb la xarxa de vies fluvials de la plana situada a l’oest La reconstrucció del Gran Canal després del 1949 revifà la funció comercial de la ciutat, que també esdevingué centre de comunicacions viàries Mercat de cereals, centre d’artesania tradicional, amb producció d’articles de fusta i bambú, fabrica eines agrícoles, maquinària per a la irrigació, i altres productes destinats principalment a les àrees rurals
Prudenci Rabell i Pubill

Prudenci Rabell i Pubill
Industrial.
La seva família anà a residir a l’Havana el 1838 El 1860 Prudenci Rabell creà el seu propi negoci de tabac i el 1880 fundà la fàbrica de tabac i paper de fumar La Legitimidad Fou coronel del cos de bombers de l’Havana President del Casino Español, membre del partit reformista i president de la Societat de Beneficència dels Naturals de Catalunya durant els períodes 1876-77, 1885-86 i 1893-94 Li fou concedit el títol de marquès de Rabell
Viladomiu Nou

Colònia tèxtil de Viladomiu Nou, a Gironella
© Fototeca.cat
Colònia industrial
Antiga colònia industrial tèxtil del municipi de Gironella (Berguedà), situada al S de la vila, a la dreta del Llobregat, a la seva confluència amb la riera de Clarà, al límit amb els termes d’Olvan, Casserres de Berguedà, Puig-reig i Sagàs.
Era una fàbrica de teixits i filats de cotó Societat Anònima Viladomiu que el 1970 donava feina a 725 persones Tancada el 1982, incloïa el casal anomenat Torre de l’Amo , residència dels propietaris que, un cop restaurat, el 2003 fou recuperat com a centre de gestió del Parc Fluvial del Llobregat i la seu del Centre d’Interpretació de les colònies tèxtils del Llobregat El 2007 hi fou inaugurat un museu dedicat a la vida quotidiana dels propietaris fabrils
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina