Resultats de la cerca
Es mostren 3752 resultats
Margarida I de Dinamarca
Història
Reina de Dinamarca i Noruega (1387-96) i de Suècia (1389-96).
Filla de Valdemar IV de Dinamarca, es casà 1363 amb Haakon VI de Noruega Durant la minoritat del seu fill Olav, Margarida, com a regent, derrotà Albert I de Suècia, d’on es féu proclamar reina Mort el seu fill 1387, Margarida féu proclamar rei dels tres països el seu nebot Eric de Pomerània Enric VII de Dinamarca Dona d’un gran talent polític i d’una gran energia, imposà 1397 la Unió de Kalmar a tots tres regnes
Martí Maiol
Pintura
Pintor.
Un dels primers documentats a Mallorca Pertany a la primera fase de la pintura gòtica mallorquina, d’influència italiana Pintor decorador d’escuts per a armadures, fou força considerat a la fi del segle Collaborà amb Cavaller a les pintures de Bellver, el 1309 Decorà la catedral de la ciutat de Mallorca 1328-29 Els seus fills foren també pintors Pere, Bernat i Martí , dit el Jove La seva filla es casà amb el pintor Daurer
Agnès de Llar i de Pasqual-Cadell
Història
Noble.
Filla de Carles de Llar i Teixidor Hom li atribueix d’haver denunciat als francesos la conspiració de Vilafranca de Conflent 1674 per tal de salvar el seu amant francès, el senyor de Parlan, tinent de rei de la plaça Avergonyida i blasmada per tothom, sembla que entrà en un convent Hom té seriosos dubtes de la veracitat d’aquesta versió de la delació, que fou recollida en la novella L’infante 1920, de Louis Bertrand
Aïda

Aïda , de Verdi, Teatre Kirov, Sant Petersburg
© Fototeca.cat - Corel
Música
Òpera de Giuseppe Verdi, amb llibret d’Antonio Ghislanzoni sobre un argument de Camille du Locle.
L’obra narra l’amor tràgic entre el faraó Radamés i l’esclava Aïda, filla del rei etíop Amonasre, sotmès pels egipcis Hom l’atribueix erròniament a un encàrrec per a celebrar l’obertura del canal de Suez 1869 o per a la inauguració de l’òpera de El Caire acabada el 1870, on fou estrenada el 1871 Aïda marca una nova etapa en la producció de Verdi, pel llenguatge líric i pel major relleu donat a l’orquestra
principat de Butera
Història
Títol concedit el 1563 a Ambrosi de Santa Pau i Branciforte, tercer marquès de Licòdia i cinquè baró de Butera (Sicília), president i capità general de Sicília.
La grandesa d’Espanya fou atorgada el 1603 a Fabrizio Branciforte de Santa Pau i Barrese, quan el seu fill Francesco contragué matrimoni amb Joana d’Àustria, filla illegítima de Joan d’Àustria Dels Santa Pau, el títol passà als Barrese, prínceps de Pietraperzia, als Branciforte, ducs de Branciforte, i posteriorment 1807 als Lanza, prínceps de Trabia La baronia havia estat concedida el 1392 a Hug-Ademar de Santa Pau, baró de Santa Pau i de Licòdia
Selene
Mitologia
Personificació de la Lluna.
Fou més venerada en la cultura minoica que no a l’època clàssica grega Era representada com una jove de gran bellesa que recorre el cel damunt un carro d’argent tirat per dos cavalls o cérvols, o bous Cèlebre pels seus amors, de Zeus tingué una filla, Pandia, i a Arcàdia fou el seu amant el déu Pan El més corrent és de representar-la com a amant del bell pastor Endimió, del qual tingué cinquanta filles
Riquilda
Història
Comtessa de Barcelona, muller del comte Sunyer.
Probablement ja hi era casada el 917 i ben segur el 923 Apareix sovint al costat del seu marit en l’obra de govern Sembla haver tingut una especial preferència pels monestirs de Sant Pere de les Puelles i Santa Cecília de Montserrat Fou mare d’Ermengol, Borrell i Miró, i potser de Jofré i d’una filla anomenada Adalès o Bonafilla, que fou monja de Sant Joan de les Abadesses i abadessa de Sant Pere de les Puelles
Eudòxia
Història
Emperadriu d’Orient.
Filla del filòsof Leonci, per influència de l’emperadriu Pulquèria, regent del seu germà Teodosi, es convertí al cristianisme El 421 es casà amb l’emperador Teodosi II Exercí una gran influència a la cort, principalment en l’ajut als medis intellectuals i en la restauració de la Universitat de Constantinoble 425 Enemistada amb Pulquèria i acusada davant el seu marit, es retirà a Jerusalem, on s’interessà per les doctrines monofisites i compongué obres religioses
Guerau d’Espés
Història
Cavaller, fill de Guerau i pare de Ramon, Gaspar, Lluís i Joana.
Decidit partidari de Joan II en la guerra civil catalana de 1462-72, fou un dels defensors de la força de Girona el 1462, amb els seus fills Ramon i Gaspar el 1467 comandava un cos de la cavalleria aragonesa Fou majordom de la reina Joana Enríquez, que li féu un llegat de 20 000 sous en morir el 1468 La seva filla Joana d’Espés fou una de les dames de més confiança d’aquesta sobirana
Arnau d’Espanha
Història
Vescomte de Coserans (Arnau I: 1257/67-1304).
Fill de Roger III de Coserans i de Garcia d’Espanha, de qui heretà el cognom i la senyoria de Montespan S'intitulà, com el seu pare, comte de Pallars, en detriment del seu oncle Arnau Roger I —a qui intentà de prendre el comtat el 1283— i de la filla d’aquest, Sibilla, la qual atacà amb l’ajut de forces gascones 1288, 1294, 1298, 1301, lluita que continuà, sense èxit, el seu fill Roger IV
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina