Resultats de la cerca
Es mostren 3082 resultats
Amaranta Fernández Navarro

Amaranta Fernández Navarro
Federació Espanyola de Voleibol
Voleibol
Jugadora de voleibol i de vòlei platja.
Central formada a l’AE Boet de Mataró, es professionalitzà l’any 2000 quan fitxà pel Club Voleibol Barcelona Posteriorment jugà a l’Universidad de Burgos 2002-04, amb el qual es proclamà subcampiona de la Copa de la Reina el CV Albacete 2004-06, i el CAV Múrcia 2006-08, amb el qual guanyà dues Superlligues, dues Copes de la Reina, dues Supercopes d’Espanya i la Top Teams Cup, i disputà la final a quatre de la Copa d’Europa 2008 Marxà a Itàlia per jugar amb el Santermo 2008-09 i el Pavia 2009-10, i fou seleccionada per als partits de l’All Stars italians Posteriorment es traslladà a Polònia…
o
Escriptura i paleografia
Fonètica i fonologia
Quinzena lletra de l’alfabet català, anomenada o [pl os].
El llatí la prengué de l’alfabet grec a través dels itàlics La O romana és un cercle format per dos trets arcuats que es toquen pels extrems Era traçada en dos temps, començats per dalt, bé que, a causa de la velocitat, les formes cursives i les derivades posteriors consten sovint d’un sol traç circular tancat per sobre De vegades els nexes amb les lletres anterior i posterior apareixen com uns segments superiors que li donen l’aspecte d’unes banyes El doble traç, però, es manté durant tota l’edat mitjana de vegades el segon semicercle esdevé una línia diagonal recta i fins i tot còncava o…
Les funarials
Aquest ordre reuneix molses acrocàrpiques terrícoles, anuals o bisanuals, petites, de fillidis ovato-lanceolats, els superiors més grossos i formant una roseta Les cèllules són grosses, romboidals, laxes, de paret fina i llisa, i això dona un to clar als fillidis La càpsula és més o menys piriforme, amb estomes basals Funaria hygrometrica és una de les molses més estudiades i proposades com a exemple Forma gespes de plantes petites menys de 30 mm, de color verd clar, en llocs oberts, camps, bosquines, etc, molt sovint sobre sòls cremats, emplaçaments de carboneres o llocs…
monestir de Breda

Pati interior de la casa abacial de l’antic monestir de Sant Salvador de Breda
© Fototeca.cat
Abadia
Antiga abadia benedictina (Sant Salvador de Breda) situada a l’actual vila de Breda (Selva), que s’anà formant al seu voltant.
L’edifici De tot el conjunt monàstic es conserven l’església, gòtica, el campanar, l’ala nord del claustre i diverses construccions que queden delimitades per la plaça de l’església i el carrer del convent De la primera etapa altmedieval sols ens han arribat la magnífica torre romànica llombarda del campanar, únic vestigi de l’església consagrada el 1068, i un porxo del claustre construït posteriorment La primitiva església tenia, probablement, tres absis amb altar dedicats a sant Salvador, sant Benet i sant Miquel, i al costat nord hi havia el campanar adossat Aquest, comparable als de Sant…
marge
Construcció i obres públiques
Peça, generalment de fusta, que hom posa formant una mica de volada a la vora dels graons d’una escala d’obra.
operació
Acció que implica l’aplicació d’un principi, d’una regla, especialment formant part d’una sèrie d’accions, d’un pla.
ciliats
Protistologia
Classe de protozous, generalment grossos i d’estructura complexa, amb el cos recobert de cilis disposats formant sèries característiques de cada espècie.
Estan proveïts d’una obertura per a l’entrada de l’aliment citòstoma situada al fons d’un embut perístoma , i que continua amb una cavitat tubular citofaringe Les vacuoles alimentàries es formen al final de la citofaringe, entorn de l’aliment, resten lliures en la massa citoplasmàtica i hi té lloc la digestió L’excreció es fa també a través de vacuoles, que, quan són plenes, es vessen a l’exterior Tenen un micronucli, que assumeix les funcions sexuals, i un macronucli amb funció sobretot tròfica Es reprodueixen per divisió transversal Presenten també fenòmens sexuals, anomenats…
miscible
Física
Química
Dit d’alguns líquids i algunes substàncies que tenen la propietat de poder-se mesclar en totes proporcions, formant una fase homogènia.
minvell
Construcció i obres públiques
Rajola encastada al peu d’una paret, formant un lleuger pendent, que protegeix el junt constituït pel parament vertical i el sòl.
Hom parla de minvell de caixa o de dilatació quan entre el parament vertical i la solera hi ha una obertura contínua que permet la ventilació de la cambra d’aire inferior
cristal·lí
Anatomia
Cos lenticular transparent, de l’ull, darrere la pupil·la, destinat a fer convergir els raigs de llum formant imatges sobre la retina.
Les modificacions de la seva curvatura permeten l'acomodació de l’ull la seva opacitat origina l’afecció denominada cataracta
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina