Aquest ordre reuneix molses acrocàrpiques terrícoles, anuals o bisanuals, petites, de fil·lidis ovato-lanceolats, els superiors més grossos i formant una roseta. Les cèl·lules són grosses, romboïdals, laxes, de paret fina i llisa, i això dóna un to clar als fil·lidis. La càpsula és més o menys piriforme, amb estomes basals.
Funaria hygrometrica és una de les molses més estudiades i proposades com a exemple. Forma gespes de plantes petites (menys de 30 mm), de color verd clar, en llocs oberts, camps, bosquines, etc., molt sovint sobre sòls cremats, emplaçaments de carboneres o llocs especialment nitrificats. Els fil·lidis inferiors són petits i oberts, els superiors, erectes, imbricats, formant una petita gemma, grossos, ovato-lanceolats i molt còncaus, breument acuminats, tous. Les cèl·lules són grosses, de paret prima. Gairebé sempre la trobem amb l’esporòfit, de seta llarga (20-40 mm), arquejada, flexuosa, cargolada a les plantes velles i seques, amb seta prima, groguenca, després vermellosa. La càpsula és piriforme, asimètrica (l’obertura queda de costat, no és apical), corbada i pèndula, solcada, groc brunenca. El peristoma és doble, format per un rengle extern de 16 dents externes vermelloses, corbades com un diafragma iris, i un altre intern, de dents més curtes i groguenques. És una molsa molt freqüent en tot el territori. Tenim també al nostre país F. convexa, F. microstoma, F. muhlenbergii i F. pulchella.
Molses de l’ordre de les funarials. 1 Funaria hygrometrica: a aspecte general del gametòfit i de l’esporòfit (x 6); b detall d’una càpsula (x 15); c detall d’un fll·lidi (x 15); 2 Physcomitrium pyriforme: a aspec te general del gametòfit i de l’esporòfit (x 7). 3 Physcomitrella patens: a aspecte gene ral del gametò fit i de l’esporòfit (x 15); b detall d’un fil·lidi (x 25).
Miquel Alcaraz.
Physcomitrella patens apareix formada per gametòfïts molt petits, solitaris o agrupats, constituint gespes de color verd clar. Els caulidis (2-3 mm), simples o forcats, erectes, no presenten fil·lidis a la base. Els fil·lidis superiors són grossos, reunits en una roseta, ovats o lanceolats, curtament acuminats, amb el marge superior dentat. El nervi és prim i no ateny la punta. Les cèl·lules són grosses, rectangulars, laxes. La seta és curta i manté la càpsula erecta, immergida entre els fil·lidis, o poc emergent, globulosa, cleistocàrpica, de color bru fosc. Viu sobre terra argilosa humida, com ara el llim dels estanys en procés d’assecament. Casares (1905) la cità del pantà de Vallvidrera. Ha estat tornada a trobar fa poc, als aiguamolls de l’Alt Empordà.
Oedipodiella australis és una planta d’Àfrica del Sud que viu també a Catalunya, representada per una varietat diferent, anomenada catalaunica per Potier de la Varde, a partir d’uns exemplars del cap de Creus. Posteriorment, ha estat trobada a la vall Ferrera. És una planta terrícola, rizomatosa, que forma rosetes. Els fil·lidis són amples, cur tament mucronats, i presenten propàguis circulars.
Citem encara Physcomitrium pyriforme, de gametòfit semblant al de Funaria, però amb elegants càpsules piriformes, erectes, amb la caliptra mitriforme, i el gènere Ephemerum, que comprèn molses molt petites, de vida curta, amb el protonema persistent i una corona de fil·lidis serrats, que envolta la càpsula globulosa, gairebé sense seta. Viuen sobre sòls argilosos, nusos i molls. Hom n’ha citat tres espècies als Països Catalans: E. minutissimum, E. serratum i E. sessile.