Resultats de la cerca
Es mostren 5202 resultats
Pieter Stuyvesant
Història
Colonitzador holandès.
Funcionari calvinista de la Companyia Holandesa de les Índies Occidentals 1632, fou enviat 1647 a Nova Amsterdam per a reorganitzar-hi l’administració S'enfrontà als colons i afavorí els interessos de la Companyia, però el 1653 establí un govern municipal autònom Perseguí els traficants d’armes i de licors i els luterans, i combaté els suecs de Delaware Atacat per l’almirall anglès Richard Nicolls 1664 en nom del rei Carles II d’Anglaterra, els colons li refusaren ajut i s’hagué de rendir, després de signar un acord que garantia els drets dels colons holandesos
Arnaut de Maurelh
Literatura
Trobador.
Visqué a la cort de Roger II Talhafer, comte de Carcassona, la muller del qual, Aselais de Burlatz, cortejà, provocant així l’enveja del rei trobador Alfons I, fet pel qual hagué de refugiar-se a la cort de Guillem de Montpeller De la seva obra ens han pervingut vint-i-cint cançons d’atribució segura, compostes entre el 1171 i el 1190 En elles s’ajusta a tots els tòpics trobadorescs utilitzant sobretot els temes del somni, la lloança a la dama i la humilitat del poeta Conreà també els salutz , epístoles amoroses en vers, i un ensenhamen
Antoni d’Armengol
Història
Baró de Rocafort.
Oficial de l’exèrcit de Catalunya que durant la guerra contra Felip IV lluità a les ordres del comte de Savallà, Bernat de Boixadors, cap de les forces defensives al front meridional Nomenat governador de Cambrils, al desembre del 1640 hagué de rendir-se al cap de l’exèrcit castellà marquès de Los Vélez confiats en la paraula d’aquest, els defensors sortiren de la població, però foren executats per la cavalleria castellana Els cossos d’Antoni d’Armengol i d’altres caps militars, entre ells el del governador del Camp de Tarragona, Jacint Vilosa, foren penjats a les portes de la vila
Ion Antonescu
Història
Militar
Política
Militar i polític romanès.
Agregat militar en diverses capitals europees, se sentí atret per les doctrines nazis i feixistes De tornada al seu país, s’oposà al rei Carles II, fet pel qual fou arrestat Tot i així, fou ministre de la guerra 1938, però dimití aviat El 1940 dirigí un cop d’estat Carles II hagué d’abdicar en el seu fill, Miquel, i Antonescu esdevingué primer ministre, amb el títol de conducǎtor A la Segona Guerra Mundial es posà al costat de l’Eix, i en produir-se la desfeta romanesa enfront de les tropes soviètiques, fou destituït i, després, afusellat
Lluís Maria Andriani
Història
Militar
Militar.
La seva participació en la defensa de Tudela, durant la Guerra contra Napoleó, li valgué el grau de coronel l’agost de 1811 fou nomenat governador del castell de Sagunt Assetjat per Suchet, pogué resistir el primer assalt 28 de setembre i fou ascendit a brigadier, però després d’un segon assalt, hagué de rendir la fortalesa 26 d’octubre Restà preso ner a França fins el 1814 Fou acusat d’haver rendit massa fàcilment Sagunt acusació a la qual contribuïren les memòries del mateix Suchet i es defensà amb una Memoria sobre la defensa de Sagunto en 1811 1838
Amān Allāh Khān
Història
Política
Emir de l’Afganistan (1919-29).
Tercer fill de Ḥabīb Allāh Khān, es rebellà contra el seu germà, Naṣr Allāh, successor del seu pare, i prengué el poder 1919 Lluità contra el Regne Unit, amb el qual signà després el tractat de Rāwalpindī 1919 El 1923 es proclamà rei Signà tractats amb Turquia i Rússia i dugué a terme nombroses reformes jurídiques, socials i econòmiques per a modernitzar el país Però aquests intents d’europeïtzació provocaren una reacció violenta per part dels ulemes, que aconseguiren la rebellió d’algunes tribus 1924 El 1928 hi hagué una revolta que l’obligà a abdicar 1929
alçament de Mieres
Història
Revolta ocorreguda a Mieres (Garrotxa) pel setembre del 1484.
Es produí en intentar l’algutzir reial Gilabert Salvà, acompanyat del veguer de Girona i Besalú i d’altres autoritats, d’executar els béns dels remences que es negaven a pagar censos i tasques a llurs senyors En arribar a la vall de Mieres foren escomesos i foragitats pels pagesos armats i dirigits per Pere Joan Sala El lloctinent de Catalunya, Enric d’Aragó i de Pimentel, hi acudí a restablir la pau, però tan bon punt hagué tornat a Barcelona, els remences s’insurgiren de nou i estengueren el conflicte, que esdevingué l’anomenada segona guerra dels Remences
Sant Nicolau de Portell, ara Sant Ramon (Sant Ramon de Portell)
Art romànic
Al lloc on actualment s’aixeca el convent de Sant Ramon hi hagué, com a mínim des del segle XIII, una capella dedicada a sant Nicolau El 1245, el paborde de Solsona, Guerau Calvó, va concedir a Pere Nolasc, futur sant, l’església de Sant Nicolau “ sita intra terminos castri de Mediano ”, a la parròquia de Portell Sobre aquesta capella es va fundar un dels convents de l’orde de la Mercè més antics, que, passat el segle XVII, i a causa del culte a sant Ramon Nonat, es convertí en un santuari, on se’n veneren les relíquies
Castell de Secabecs (Torrelles de Foix)
Art romànic
Prop de les Llombardes, a la zona més septentrional del terme, hi ha unes ruïnes que és possible que corresponguin a l’anomenat castell de Secabecs L’honor de Secabecs s’esmenta l’any 1213 en una confrontació de termes El fogatjament de vers el 1370 consigna un foc de cavaller en aquest lloc L’indret, al segle XVII, era propietat del senyor del castell de Foix, Guerau de Peguera Posteriorment hi hagué una masia en aquest lloc coneguda per Ca l’Isaac El topònim es conserva en un mas que hi ha a la vora anomenat Can Soler de Secabecs
Paulo Freire

Paulo Freire
Educació
Pedagog brasiler.
Estudià lleis a la Universitat Federal de Pernambuco Es destacà en el treball d’alfabetització al Brasil, on dirigí les campanyes d’alfabetització al nord del país 1961-64 Hagué d’exiliar-se a Xile arran del cop d’estat del 1964 El 1968 fou nomenat consultor de la UNESCO i el 1970, consultor del Consell Mundial de les Esglésies, al sector d’educació La seva pedagogia cercà la culturització de les classes populars i la seva conscienciació De la seva producció cal esmentar Educação como prática da Liberdade 1967, Pedagogy of the Opressed 1969, Conscienciación 1974 i Educación y cambio 1976
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina