Resultats de la cerca
Es mostren 1399 resultats
insecticida
Fitopatologia
Dit de les substàncies químiques emprades per a produir la mort dels insectes nocius dels conreus, els locals habitats i els boscs.
Segons la procedència, els insecticides poden ésser d’origen vegetal com la nicotina del tabac i les piretrines, mineral com l’arsenat de calci, l’arsenat de plom i l’arsenat de sodi i de síntesi Aquests darrers són els més nombrosos i els més emprats, i hom els pot repartir en cinc grups els organohalogenats, els organofosforats, els carbamats, les sulfones i els sulfonats Hom diferencia quatre tipus d’acció dels insecticides per contacte, per ingestió, per deshidratació i per inhalació Un dels problemes que comporta l’ús dels insecticides és la persistència dels productes o de llurs…
mesotòrax
Entomologia
Segon segment del tòrax dels insectes, en el qual s’insereixen el primer parell d’ales i el segon parell de potes.
criòcer
Entomologia
Gènere d’insectes coleòpters de la família dels crisomèlids, molt petits (menys d’1 cm) i de colors vius, metàl·lics i variats.
Les dues espècies més comunes, Crioceris asparagi i Crioceris duodecimpunctata , causen unes grans destrosses als conreus d’espàrrecs
cleptobiosi
Ecologia
Relació de semiparasitisme entre alguns insectes o certs ocells i diferents animals d’altres espècies els quals s’apropien de llurs nius.
lacciferins
Entomologia
Subfamília d’insectes homòpters d’aspecte semblant a les cotxinilles, propis de l’Àsia, que hom cria industrialment per obtenir-ne laca.
septobasidiàcies
Micologia
Família d’auricularials integrada per fongs paràsits d’insectes, caracteritzats per la presència de teliòspores, caràcter que els relaciona amb les uredinals.
protocervell
Anatomia animal
Entomologia
Part del cervell dels artròpodes en contacte amb els centres òptics on tenen lloc, en els insectes socials, molts fenòmens d’associació.
tineids
Entomologia
Família d’insectes de l’ordre dels lepidòpters, de dimensions molt petites (microlepidòpters), nocturns, i sovint amb una brillantor daurada o blanquinosa.
Les erugues mengen fongs, fusta i granes però també, sorprenentment, materials d’origen animal pell, banyes, plomes, etc algunes són comensals de formiguers i de nius d’ocells i de mamífers Hi ha força espècies que són domèstiques —les anomenades arnes i tinyes —, entre les quals destaquen les arnes de la roba Tineola bisselliella i Tinea pellionella i l’arna de les estores Trichophaga tapetzella Algunes espècies, com el cuc del blat o falsa tinya Nemapogon granella , poden ésser plaga agrícola De les 2500 espècies existents, unes 150 habiten a Europa
anisòpters
Entomologia
Subordre d’odonats, integrat per insectes que tenen els dos parells d’ales diferents; en repòs, les ales romanen en posició horitzontal.
Tenen l’abdomen curt i d’un diàmetre semblant al del tòrax Pertanyen a aquest grup les libèllules
osmòfor
Anatomia vegetal
Zona superior de l’espàdix de les aràcies, sense flors, en la qual es produeix l’olor que atreu els insectes pol·linitzants.