Resultats de la cerca
Es mostren 2188 resultats
pentiner | pentinera
Oficis manuals
Qui fa o ven pintes.
Els pentiners, per llur escàs nombre, no arribaren a formar gremi propi i s’integraven dins una corporació mixta En general, com a Girona i Perpinyà, formaven part de les confraries de mercers al segle XVII a Perpinyà estaven units amb els barreters a Tortosa amb els torners A València, pentiners i cistellers reberen ordinacions el 1739 Els de Barcelona eren membres de la confraria de julians mercers vells julià com uns dels estaments des del 1478 el 1668 obtingueren noves ordinacions En desfer-se la confraria el 1801, constituïren un petit gremi de quinze persones que redactaren uns darrers…
Esglésies del Baix Cinca anteriors al 1300
Art romànic
Mapa de les esglésies del Baix Cinca anteriors al 1300 J Salvadó Fraga Sant Pere de Fraga Sant Miquel de Fraga Santa Maria de Fraga Santa Margarida del Castell Santa Anna de Fraga Sant Julià de l’Hospital de Biars Sant Salvador de Cardell Sant Simó de Llitera Santa Maria de Mont-ral Església de Vermell Església de Torralba Mequinensa Santa Maria de Mequinensa Saidí Sant Joan de Saidí Torrent de Cinca Santa Maria Magdalena de Torrent Sant Salvador de Torrent Vilatge del Castellet de Sant Martí Vilella de Cinca Sant Llorenç de Vilella Sant Valeri
Serralada Transversal Catalana
Serralada
Serralada d’orientació NW-SE situada majoritàriament a la comarca de la Garrotxa, formada per un conjunt de muntanyes d’entre 900 m i 1.200 m d’altitud que fan de pont entre els Prepirineus i el sector septentrional de les serres prelitorals (les Guilleries).
S’hi distingeixen dues subunitats de relleu La septentrional és formada per les serres de Sant Julià del Mont 909 m, del Corb 936 m, de Finestres 1027 m i de Rocacorba 992 m La meridional la formen, a l’W, els cingles d’Aiats i de Cabrera 1312 m, l’altiplà del Cabrerès, Caselles 1143 m i Tavertet 1126 m, al Collsacabra mentre que a l’E hi ha l’estany de Banyoles Hi predominen les roques calcàries i la pluviositat és elevada Les aigües de les seves rieres són tributàries del Ter i del Fluvià
Société des Usines Chimiques Rhône-Poulenc
Química
Empresa química francesa nascuda de la fusió de la Société des Usines du Rhône (1895) amb els Établissements Poulenc Frères (1827).
És una de les principals empreses químiques mundials i la primera de França desenvolupa la seva activitat preferent en els camps de les fibres sintètiques Rhovyl, etc, productes farmacèutics, cellulosa i films plàstics El govern de Mitterrand nacionalitzà el grup el 1982, mentre que el govern de Chirac en proposà la privatització el 1987 A l’Estat espanyol té delegacions a Madrid i a Catalunya, on produeix fibres artificials, amb fàbriques a Blanes i Sant Julià de Ramis tancada el 1993 El 1998 s’uní amb el grup químic Hoechst i creà la multinacional farmacèutica Aventis
Parròquia de Losor (Montoliu de Segarra)
Art romànic
Aquesta parròquia és una de les més desconegudes de la Segarra No se sap amb exactitud on era, i és només a través de les relacions de parròquies del bisbat de Vic dels segles XI i XII, on consta Losor , que se’n pot documentar l’existència El lloc de Losor és esmentat per primera vegada el 1026 entre les afrontacions del terme del castell de Cervera Potser la parròquia de Losor s’ha de relacionar amb la capella de Sant Julià que és al nord de Montoliu, a la riba esquerra del torrent de Vilagrasseta
Heliogàbal
Història
Nom amb què és conegut Vari Àvit Bassià, emperador romà (218-222).
Fou sacerdot del déu Elagabal a Èmesa, on vivia la seva família, relegada de Roma La seva àvia, Júlia Mesa, el féu passar com a fill natural de Caracalla i fou proclamat emperador per l’exèrcit amb el nom de Marc Aureli Antoní El 219 arribà a Roma i, deixant el govern a la seva àvia, hi introduí el culte del seu déu Sol invictus i es lliurà a la disbauxa Assassinat pels pretorians, el succeí Alexandre Sever , que ja havia estat associat al tron La seva figura ha estat tractada per alguns autors teatrals Déodat de Séverac compongué l’oratori Héliogabale 1910
Ramon Gual i Casals
Educació
Promotor cultural.
Fill de Julià Gual i de Rita Casals —gran animadora de grups de folklore rossellonès—, seguí els seus a l’exili i es dedicà posteriorment a l’ensenyament, en particular de la llengua catalana, a Prada Fundà a Illa una revista escolar que amb el nom de Terra Nostra 1965 es transformà posteriorment en una publicació trimestral de divulgació de la temàtica rossellonesa Amb el mateix nom ha creat una editorial que amb les seves publicacions ha contribuït poderosament al redreçament cultural de les contrades nord-pirinenques És un collaborador eficaç de l’organització de la Universitat Catalana d’…
baronia d’Orcau
Història
Jurisdicció senyorial centrada en el castell d’Orcau (Pallars Jussà) que pertangué, almenys des del segle XIII, al llinatge dels Orcau.
El baró Arnau d’Orcau, senyor de Conques, Figuerola d’Orcau, Benavent de la Conca i Castelltallat, majordom de Pere III de Catalunya-Aragó i governador de Rosselló i Cerdanya 1366-76, pel seu testament de 1387, la vinculà agnatíciament, i a la mort del seu net, el baró Arnau Julià d’Orcau, el succeí el seu nebot valencià Berenguer d’Erill i de Centelles, senyor de la vall d’Espills Dels comtes d’Erill i després d’una sèrie de plets, passà als Bournonville, marquesos de Rupit, als Ponts-López de Mendoza, marquesos de Vilanant, als Abarca de Bolea, comtes d’Aranda, i als Silva, ducs d’Híxar
comitium
Arqueologia
Espai arquitectònic dins una ciutat romana que servia per a la reunió del poble.
A Roma, el comitium era a la zona del Camp de Mart, en una installació coneguda amb el nom de Septa Júlia, molt a prop del panteó d’Agripa El complex comprenia un gran pati quadrangular porticat que feia 310 x 120 m en què es reunia el poble convocat a vot i una gran sala coberta, que era el lloc on es feien les votacions i es procedia al recompte de vots A l’època imperial, com que la designació dels magistrats la feia directament l’emperador, l’edifici del comitium serví per a altres usos, com ara de mercat o per a la celebració de jocs de gladiadors
El TC anul·la la creació del municipi de Medinyà
El Tribunal Constitucional TC anulla la llei del Parlament de Catalunya del 4 de juny de 2015 per la qual es crea el municipi independent de Medinyà Gironès, en resposta al recurs del PP La sentència es basa en el fet que Medinyà no arriba als 5000 habitants mínims que estableix la llei espanyola per a municipis independents, tot i que la normativa catalana fixa el llindar en 2000 La comissió gestora municipal de Medinyà i la Generalitat anuncien que no reconeixen una sentència contrària a una decisió presa democràticament i recorden que Medinyà va ser fusionat a Sant Julià de Ramis pel…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina