Resultats de la cerca

Sorgida, parallelament a aquest, de la fusió, el 1978, del Moviment de Joves Socialistes de Catalunya PSC-C, el Moviment de Joventuts Socialistes de Catalunya PSC-R i les Joventuts Socialistes de Catalunya PSOE S'integrà en la Federación de Juventudes Socialistas de España i es proposà d’afavorir la presència de la problemàtica dels joves en el model sociopolític socialista, però les tensions internes de l’organització entre “autonomistes” i “espanyolistes” la paralitzaren des del 1979 fins al 1982 Reactivada posteriorment, ha discrepat del PSC-PSOE i del govern…

En principi, oposat al moviment parallel de l' organum , recolza en l’ús rigorós del moviment contrari Originàriament, el discant era a dues veus la segona melodia era situada, nota contra nota, damunt el cant pla cantus planus , que, en passar al baix, prengué el nom de tenor o cantus firmus La melodia no tenia notació, sinó que era improvisada directament pel xantre Més tard, a la melodia donada foren afegides dues o tres melodies més triplum, quadruplum i calgué donar notació a aquestes composicions per tal d’evitar confusions Les teories més antigues del…

Mantingué relacions polítiques amb Herri Batasuna i patí freqüents detencions El 1982 inicià un apropament al Partit Socialista d’Alliberament Nacional dels Països Catalans , que acabà el 1985 amb la incorporació d’IPC al Moviment de Defensa de la Terra D’altra banda, el 1984 una escissió donà lloc al Collectiu Independentista La Nova Falç Tingué vincles estrets amb els Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans, els Collectius Obrers en Lluita, l’Associació d’Estudiants Independentistes d’Universitat, Dones Independentistes i els Grups de Defensa de la Llengua El 1987…

Fins a l’1 d’abril van ocupar el càrrec de capità regent del país Matteo Fiorini i Enrico Carattoni El primer forma part de l’Aliança Popular, que té 4 diputats al Consell Gran i General el segon és militant de l’Esquerra Unida, amb 16 diputats Van ser substituïts per Stefano Palmieri, del partit República Futura, i Matteo Ciacci, del Moviment Cívic 10, que van ocupar el càrrec fins l’1 d’octubre Al final de l’any els dos capitans regents del país eren Mirko Tomassoni, del Partit dels Socialistes i dels Demòcrates, i Luca Santolini, del Moviment Cívic 10 Durant…

Procedent d’una família benestant, estudià arquitectura naval i continuà després la seva educació a Tòquio i a París El 1915 fundà la revista Xin gingnian  ‘Nova joventut’, que esdevingué portaveu del moviment de renovació literària El 1917 fou nomenat degà de la facultat de literatura de la Universitat de Pequín Intervingué d’una manera destacada en el moviment del 4 de maig de 1919 Amb Li Dazhae fundà un grup comunista, que el 1921 esdevingué el Partit Comunista Xinès, del qual fou secretari general El 1927 fou considerat responsable de la política oportunista de…

Obrer de la indústria tapera, formà part del comitè regional de la Confederació Regional del Treball de Catalunya 1920-21 i en diverses ocasions fou secretari de la Federació Comarcal de Girona Collaborà regularment a Acció Social Obrera , de Sant Feliu de Guíxols 1919-27 Membre diverses vegades del comitè regional en 1931-36, durant la Guerra Civil fou conseller de defensa de la Generalitat desembre del 1936 - maig del 1937 Després figurà en la comissió assessora del comitè regional a partir del juliol del 1937, intervingué en la constitució del Comitè del Moviment Llibertari de…

Fou un dels principals capdavanters del moviment religiós que s’oposà a les reformes que Nikon, patriarca de Moscou, introduí a l’Església russa influït per la litúrgia grega Fou deportat a Sibèria, i el 1664 tornava a ésser a Moscou però a l’agost d’aquest any fou arrestat i deportat a Pustozersk Dos anys més tard, ell i els altres caps del moviment dels raskol’niki o 'vells creients' eren processats Fou degradat i excomunicat, però, tancat en una presó, continuà la lluita escrivint, fins que, el 1682, fou condemnat a la foguera És autor d’una autobiografia 1672-75…

No creuen en intermediaris entre Déu i l'home, i s'autoanomenen devots de la lletra de Déu El major exponent en fou el rabí Elies de Vílnius 1720-97, tingut per infant prodigi car a set anys ja estudiava el Talmud