Resultats de la cerca
Es mostren 3431 resultats
Gardeny
Castell
Castell i antic monestir del SW de la ciutat de Lleida.
Situat a la dreta del Segre, damunt el turó testimoni anomenat puig de Gardeny 198 m alt —el material argilós del qual ha donat peu a una indústria de teuleria i de ceràmica que es remunta a l’època preromana—, que domina la partida de l’horta dita la Corda de Gardeny A la fi de l’actual carrer Major hi havia, a les muralles, el portal de Gardeny davant l’assoc o mercat sarraí El castell fou el centre de la comanda de Gardeny, dels templers, la més important de la regió, que comprenia nombroses possessions cedides a l’orde per Ramon Berenguer IV el 1149, com a compensació de l’ajuda rebuda a…
Zhang Yimou
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic xinès.
Afectat per la Revolució Cultural, el 1978 fou admès a l’escola de cinema de Pequín Graduat el 1982, pertany a la cinquena generació de cineastes d’aquell país El seu món intimista alhora que crític amb l’explotació social de la dona, s’ha revelat a Hong Gaoliang ‘Melca roja’, 1988 —Os d’Or a Berlín—, Daihao meizhoubao ‘Operació puma’, 1989, Ju Dou 1990 i Fahong Denglong gaogao ‘Les llanternes vermelles’, 1991 Posteriorment ha dirigit Qiu Ju da Guansia ‘Qiu Ju, una dona xinesa’, 1992, Houzhe ‘Viure’, 1993 —que obtingué el Gran Premi del Jurat al Festival de Canes—, Shanghai Triad 1995, Keep…
Gabriel Marcel
Filosofia
Literatura francesa
Filòsof i escriptor francès.
Orfe de mare a quatre anys, la solitud d’una infància marcada per la rigidesa de la seva madrastra determinà en ell una experiència existencial que és palesa en tota la seva obra Participà, amb Lovelle i Le Senne, en el moviment de la filosofia de l’esperit, i el seu pensament filosòfic —que, després d’un apropament inicial a l’idealisme, es caracteritzà per l’oposició més rotunda a tot sistema— fou configurat fonamentalment en forma de diari, iniciat el 1912 Marcel, malalt, era aleshores en un sanatori suís i donat a conèixer a partir del 1926, amb diversos noms La seva producció dramàtica —…
ballaruga
Malacologia
Gènere de mol·luscs gastròpodes de la subclasse dels prosobranquis, que comprèn un gran nombre d’espècies (unes 400), totes marines.
Són de dimensions molt variables, des d’1 o 2 cm fins a 10 o 12 cm de llargària La conquilla té la forma de dos cons units per les bases un d’ells és l’espiral i pot ésser molt aplanat, i l’altre és la darrera volta de l’espira i té una obertura llarga i estreta La superfície de la conquilla és llisa i de colors variables, generalment molt vistosos, amb taques o ratlles d’altres colors Les ballarugues són carnívores i s’alimenten de cucs marins i de peixos petits, i tenen l’extremitat cefàlica acabada en una trompa que té una o diverses dents radulars modificades, molt agudes,…
Sant Martin d’Arró (Es Bòrdes)
Art romànic
Situació L’església és situada dins el poble d’Arró, prop del barranc del mateix nom, a 895 m d’altitud, als vessants drets de la Garona, a l’extrem nord-occidental del terme Mapa 148M781 Situació 31TCH128352 L’accés a aquest poble es fa a través d’una pista asfaltada, de curt recorregut, que surt de la banda dreta de la carretera N-230, poc després d’haver passat el pont on s’inicia el trencall que es dirigeix a Es Bòrdes Església Talment com succeïa a l’església veïna de Sant Martin de Benòs, aquest edifici també ha estat totalment transformat i desfigurat per remodelatges posteriors que li…
Aurelio de la Vega
Música
Compositor cubà.
Estudià amb F Kramer i el 1947 es traslladà als Estats Units per rebre lliçons de composició d’E Toch De retorn a Cuba 1948, continuà els estudis de composició i fou nomenat degà de l’Instituto de Música A Iglesias de la Universidad de Oriente de Santiago de Cuba 1953-59 L’any 1959 s’exilià a Los Angeles, on començà a ensenyar en diverses institucions Finalment s’establí a la Universitat de Northridge, i hi fundà un estudi de música electrònica El 1994 es retirà amb el títol de professor emèrit Parallelament, s’ha dedicat a la composició, ha fet conferències per Llatinoamèrica i Europa i ha…
Károly Goldmark
Música
Compositor hongarès.
Fill d’una família jueva rural amb pocs recursos econòmics, la seva formació fou bàsicament autodidàctica Amb tot, combinava, de manera intermitent, el treball al camp amb els estudis a Viena A la capital austríaca assistí a classes de violí amb L Jansa i després amb J Böhm violí i G Preyer teoria al conservatori Després dels incidents revolucionaris del 1848 treballà com a violinista en diversos teatres d’Hongria i Viena El seu primer èxit com a compositor l’aconseguí el 1860 amb el Quartet de corda , opus 8 A partir de llavors s’introduí en el món musical vienès com a crític i defensor de…
José María Usandizaga
Música
Compositor basc.
Músic precoç, rebé lliçons de piano de G Cendoya i d’harmonia de B Pagola Entre el 1901 i el 1906 estudià a la Schola Cantorum de París Un mal en una mà li feu reorientar la carrera pianística cap a la composició De les primeres obres que escriví destaquen el Quatuor à cordes sur des thèmes populaires basques 1905, Irurak bat , per a orquestra 1906, l’obertura per a banda Bidasoa 1907, la marxa per a orquestra Euskal Festara 1908, Cantos vascos , per a cor mixt, la Rapsodia vascongada , per a piano 1909, i música per a orgue En totes elles es fa evident la predilecció per la…
Episiotomia
En la majoria dels parts que es produeixen per via vaginal se sol practicar una petita intervenció anomenada episiotomia que consisteix en una incisió practicada a la vulva i el perineu, és a dir, en la zona compresa entre la vagina i l’anus, per tal d’ampliar l’obertura per on ha de sortir el fetus L’episiotomia evita que, en el cas que l’orifici de sortida sigui relativament estret, cosa molt freqüent, es produeixi un esquinçament irregular que causi lesions en diverses estructures, com l’anus o la uretra, o que trigui a cicatritzar i prolonguin la recuperació de la mare…
Revista del Instituto de Estudios Alicantinos
Historiografia catalana
Publicació apareguda entre el 1969 i el 1984, impulsada per l’Instituto de Estudios Alicantinos de la Diputació Provincial d’Alacant, organisme creat el 1951 amb l’objectiu de ser el centre aglutinador de la cultura provincial.
Continuadora dels dos números d’ IDEA Cuadernos del Instituto de Estudios Alicantinos , la revista publicà 40 volums L’accés, l’any 1968, de Pedro Zaragoza Orts a la presidència de la Diputació Provincial impulsà les activitats de l’Institut i l’obertura del Centro de Estudios Universitarios en el curs 1968-69 permeté que la revista comencés a publicar treballs d’investigació de professors d’aquella institució, germen de la Universitat d’Alacant, alguns dels quals becats pel mateix Institut El primer consell de redacció l’integraren Juan Ors Serrano com a director també de l’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina