Resultats de la cerca

Aprengué l’ofici de jardiner a catorze anys i es formà autodidàcticament en viatges a París, Mallorca, Espanya i Itàlia Feu jardins a Alacant, a s’Agaró, a Camprodon, a Alpens, al Tibidabo de Barcelona, etc Després, essent soci industrial del GATCPAC des del 1931, collaborà a D’Ací i d’Allà i a la revista AC defensant la naturalitat i la no discriminació de plantes poc valorades als jardins En contacte amb els membres del grup, realitzà, entre altres, els jardins de la Universitat de Barcelona 1934 i fundà la revista Horticultura i Floricultura 1933

En els casos en què l’ascensió capillar ateny a la superfície, es produeix una pujada contínua d’aigua en substitució de la pèrduda per evaporació sòls exopercolatius Aquesta ascensió té importància en el procés de maduració dels sòls però, atesa la seva feble intensitat, no sol tenir la significació que hom li havia atribuït per a la nutrició de les plantes

Aquest conjunt d’operacions, anomenat control de feines , és regulat pel llenguatge de control de feines

Estudià a la Music School Settlement de Nova York i posteriorment ho feu al Conservatori de París Després de la Primera Guerra Mundial realitzà diverses gires per Europa 1918 i els EUA 1924 Parallelament a la seva tasca violinística, transcriví diferents obres cèlebres, que aprofità per a interpretar-les com a bisos al final dels seus recitals Es dedicà amb especial interès a la música del segle XX i li foren dedicades obres de Stravinsky - Concert per a violí 1931 i Duo Concertante - o Martinu, entre d’altres Publicà també algun manual de violí i treballs per a violí de l’època…

Estudià música i cant a París, on el 1945 debutà com a Gilda Rigoletto abans d’interpretar el paper de la Reina de la Nit La flauta màgica Posteriorment es presentà amb èxit a l’Òpera Còmica de la capital francesa, a Brusselles i a Montecarlo El 1953 tornà a París, on protagonitzà El rapte del serrall L’any següent realitzà el seu debut als Estats Units, amb unes memorables funcions de Lucia di Lammermoor a l’Òpera de San Francisco Dotada d’un registre sobreagut amb gran facilitat per a la coloratura , destacà en papers de gran lluïment vocal i virtuosístic Protagonitzà…

Estudià dret a Tolosa, però el seu interès pel cant feu que l’any 1911 iniciés els estudis musicals al conservatori d’aquesta ciutat llenguadociana Ferit a Verdun el 1916, no reprengué la seva carrera fins el 1919 Debutà al Caire amb Hérodiade , de J Massenet, i després realitzà diverses gires arreu d’Europa El 1932 es presentà a la Sala Favart de París en el paper de Scarpia Tosca , escenari on actuà amb assiduïtat fins el 1957 A partir del 1942 inicià una important tasca pedagògica al Conservatori de París Enregistrà La damnació de Faust , de Berlioz, i Samsó i Dalila , de…

Els seus precedents foren la Comissió Unitària per l’Autodeterminació i l’Assemblea Unitària per l’Autodeterminació AUA Al desembre de 1993 realitzà una campanya contra la Constitució Per Sant Jordi de 1994 organitzà la campanya “Diguem No, en defensa del nostre poble i de la nació catalana” Concorregué a les eleccions municipals de 1995 a través de les Candidatures d’Unitat Popular , amb Iniciativa per Catalunya Al setembre de 1995 donà suport a la Marxa per la Independència promoguda per Esquerra Republicana de Catalunya ERC i el 1996 bona part dels seus dirigents hi…

Rebé la primera formació musical del seu pare, el pianista i compositor Achile Longo El 1878 començà a estudiar amb P Serrato composició i B Cesti piano al Conservatori de Nàpols, on fou professor a partir del 1897 L’any 1891 fundà el Circolo Musicale D Scarlatti, i el 1914, la revista "L’arte pianistica" després "Vita musicale italiana" El 1906 publicà per a l’editorial Ricordi la primera edició completa de les sonates per a clavicèmbal de Domenico Scarlatti Ordenades arbitràriament en suites segons relacions tonals, la seva catalogació indicada amb una L en les edicions actuals fou superada…

Inicià els estudis musicals amb el seu pare i els continuà amb J Massot i VM Gibert Realitzà també estudis a Barcelona amb Felip Pedrell El 1921 guanyà les oposicions per a la plaça d’organista a la catedral de Còrdova, on més tard exercí també de mestre de capella El 1935 fou nomenat professor del Conservatori de Palma Fou principalment a Mallorca on desenvolupà la seva activitat com a compositor Entre les seves obres destaquen l’oratori Lluc , Salve regina 1940, Ave maris stella 1942, In manus tuas 1942, Missa facilisima 1943, Psalmus 15 Conserva me 1944, Jesús redemptor 1944,…