Resultats de la cerca

El 1938, fugint del règim nazi, anà a Singapur, i més tard fou deportat a Austràlia, país on es naturalitzà i adoptà el cognom de Newton anteriorment Neustädter Fou fotògraf per a diverses revistes de moda Installat a París 1960, on visqué durant vint anys, assolí reconeixement internacional a partir del 1961, quan començà a treballar per a revistes com Vogue  de França, i més tard per a l’edició nord-americana, Playboy , Queen ,  Marie Claire  i  Elle , i fou un estret collaborador del dissenyador Yves Saint-Laurent S’especialitzà en les imatges de dones nues en blanc i negre, sovint amb una…

Perit electricista, fou professor a l’Escola Industrial de Vilanova Ingressà a la joventut del Centre Democràtic Federalista, fins a l’adveniment de la Segona República Aquesta entitat s’adherí, el 1930, a la Conferència d’Esquerres Catalanes, que més tard esdevingué Esquerra Republicana de Catalunya, en la qual milità Formà part de les comissions parlamentàries de pressuposts, treball, finances, cultura, economia, diputació permanent, governació i llei municipal A la Generalitat, cridat pel president Macià, ocupà la conselleria de governació del 4 d’octubre de 1933 al 3 de gener…

L’iniciaven el primer paborde sembla que antigament era l’abat del monestir i, més tard, el rector, amb gambeto i barret de copa, i la balladora, amb vestit negre i caputxa o mantellina la segona part era ballada per totes les parelles juntes fent sardana La tonada era semblant al ball dels pabordes de Sant Joan de les Abadesses la primera part tenia un caràcter cortesà

Per exemple, el Pigmalió de George Bernard Shaw, traslladada del món original londinenc al barceloní per Joan Oliver, o la novella El procés de Franz Kafka, convertida en peça dramàtica per André Gide i Jean-Louis Barrault i, més tard, convertida en film per Orson Welles Les adaptacions d’obres literàries al cinema són molt abundants aquest és el cas de l’anomenat film d’art

Duia per subtítol Revista satírico futbolera i fou especialment crítica amb el Barça i la Federació Catalana de Futbol Amateur Encetà un gènere, que consagrà dos anys més tard el setmanari Xut En foren collaboradors els dibuixants Mallol, Allak i Tete Era escrita en castellà amb alguns articles en català De periodicitat setmanal, amb irregularitats, se’n publicaren com a mínim quaranta-set números

Fundat l’any 1982, fou inaugurat amb el nom de Budo Terrassa Originalment dedicat al taekwondo, més tard inclogué seccions de hapkido, kick-boxing i full contact Participa en competicions d’àmbit català i estatal, i alguns dels seus membres, en competicions internacionals En destaquen Jose Manuel Marín, professor sisè dan del club, i Alejandro Marín, ambdós guardonats amb una medalla al Campionat d’Europa 2011

Tractava la informació esportiva de Catalunya, amb especial dedicació als clubs de la ciutat i la comarca De periodicitat setmanal, sortia inicialment els divendres i més tard els dimecres Constava de 4 pàgines i el darrer número fou el 356, que es publicà el 31 de març de 1955 Posteriorment, el mateix diari el substituí per un altre suplement setmanal d’esports titulat Los Deportes

Soci del Reial Club de Golf El Prat, fou campió d’Espanya i formà part de la selecció espanyola Vinculat al Partit Popular, fou nomenat director general d’Esports 1996-98 i més tard secretari d’estat per a l’Esport 1998-99 També fou regidor de l’Ajuntament de Barcelona i conseller de Cultura i Esports de la Comunitat de Madrid 2003-09

Migcampista que destacà a segona divisió amb el Palamós 1992-95 Més tard, formà part del RCD Espanyol 1995-96, 2001-05, jugant com a cedit al Lleida 1996-97, l’Elx 1997-98 i l’Osasuna 1998-01 Disputà 109 partits de Lliga amb l’Espanyol i marcà 6 gols Es retirà al Xerez 2005-06 Jugà dues vegades amb la selecció catalana

Fou un dels fundadors de la Penya Spirit of Badalona, que més tard esdevingué el Centre Esportiu Badaloní i, des del 1939, el Club Joventut de Badalona Dirigí el primer equip de la Penya en dos períodes diferents entre el 1939 i el 1946 També exercí de directiu del club, que presidí durant els anys cinquanta, i arribà a ser el soci número u de l’entitat