Resultats de la cerca

Cursà estudis musicals a València i els amplià a París Parallelament es doctorà en filosofia i lletres Fou catedràtic de piano al conservatori de Madrid i de llengua francesa en un institut d’aquesta ciutat Autor de La poesía del cancionero de Uppsala 1929, Las obras teóricas de Juan Tinctoris, según el manuscrito de la universidad de Valencia 1965 i obres de divulgació d’història de la música Com a pianista realitzà una brillant carrera internacional i actuà sovint a Barcelona i a València Fundà el premi Francesc Tàrrega de guitarra El seu germà, Lluís Querol i Roso Vinaròs, 23 de març de…

S'inicià entre els anys 1974 i 1976 amb paisatges rurals de les comarques interiors valencianes i de l’Aragó dibuixades amb plomí i tinta negra sobre paper Posterioment plasmà temes costumistes de l’horta valenciana A partir de l’adopció del simbolisme i de la incorporació de tinta de color en les seves obres 1979, establí el seu estil definitiu, caracteritzat per un minuciós realisme Des dels anys vuitanta dugué a terme nombroses exposicions individuals al País Valencià, a Madrid, i participà en diverses fires d’art i exposicions collectives en ciutats europees El 2004 anà a…

Procedent d’una família immigrada, adoptà el català com a llengua pròpia La seva principal ocupació ha estat la docència en centres de Carcaixent i Alzira la Ribera Alta Ha estat president de l’entitat cívica Escola Valenciana 2002-10, en uns anys de gran creixement de l’associació, el màxim reconeixement social i l’obertura de les línies estratègiques de l’entitat més enllà de l’ús del català a les escoles En 2011 formà part de la llista municipal de la Coalició Compromís a Alzira, essent escollit regidor, i tancà simbòlicament la llista de la mateixa formació a les Corts…

Té la seu al Centre Cultural la Beneficència Els seus objectius són la investigació i la difusió en el camp de l’etnologia i l’antropologia Se centra en les pautes culturals de la societat tradicional valenciana i el seu procés de trànsit cap a la societat industrialitzada, tot i que també aborda l’àmbit general d’altres cultures, en particular de l’àmbit mediterrani La seva exposició permanent, renovada l’any 2011, se centra en tres àmbits geoculturals “Les ciutats”, “Horta i Marjal” i “Secà i Muntanya” A les seves colleccions d’objectes destaca la tecnologia agrícola i la…

Format a la Universitat de València, on es doctorà el 1978, ha estat, des del 1979, conservador del Servei d’Investigació Prehistòrica i Museu de Prehistòria de la Diputació de València, que dirigí en 1987-96 És també professor de la Universitat de València El seu treball de recerca s’ha centrat en el període comprès entre el Neolític i l’edat del bronze del País Valencià Ha dirigit les campanyes d’excavacions a la cova de l’Or de Beniarrés 1976-86 i al poblat de la Muntanya Assolada d’Alzira 1978-86 Entre les seves publicacions cal destacar Cova de l’Or Beniarrés, Alicante 1977-80, El…

Fou inaugurat el 1997, a l’edifici històric del palau dels Marquesos Actua com a centre de dinamització de la vida cultural de la ciutat i espai d’investigació i difusió del món dels titelles Té la voluntat d’estudiar i difondre l’art dels titelles i articular un discurs teòric al voltant de la titella i l’espectacle, a més de l’extensa collecció de titelles, procedent de tot el món, disposa d’una sala de projeccions i d’un centre de documentació El museu és també un punt de distribució de llibres especialitzats en el titella Té més de 400 peces procedents de tot el món Myanmar, l’Índia…

Els seus membres es cognomenaren a vegades de Hispania , potser perquè procedien del mas Espanya de Taradell, documentat des del 1082 El 1219 era cap de la família Pere Espanyol , que amb els seus fills Bernat, Tomàs , Berenguer i Ramon prengué part en les conquestes de Mallorca 1229 i de València 1239, on rebé importants béns i on Bernat Espanyol i Ramon Espanyol fundaren les línies mallorquina i valenciana del llinatge La línia vigatana continuà fins al segle XIV amb Tomàs Espanyol , pare d’un altre Tomàs Espanyol i de Bernat Espanyol A Mallorca, els Espanyol es feren famosos…

Fou deixeble de Montserrat Torrent i es perfeccionà amb altres professors com M Chapius i M Guyard El 1978 fundà l’Associació Cabanilles d’Amics de l’Orgue Ha actuat com a solista en molts concerts arreu d’Espanya i de la resta d’Europa i ha estat convidat en nombroses ocasions per l’Orquestra de València És catedràtic del Conservatori Superior de Música de València, centre que també ha dirigit Té un repertori molt extens, que inclou des d’autors barrocs valencians, com JB Cabanilles, fins a autors del segle XX, com Joaquim Rodrigo i Òscar Esplà Els seus nombrosos enregistraments discogràfics…

A vuit anys ingressà com a escolà de cor a la collegiata de Gandia, on estudià amb P Martínez, un deixeble de F Andreví El 1853 obtingué la plaça d’organista a Beniopa i el 1854 retornà a Gandia, on ocupà el lloc d’organista a la collegiata on havia estudiat durant la seva infantesa En aquells moments Piqueras era considerat ja com un bon organista Quatre anys més tard 1858 li oferiren la plaça d’organista al Collegi del Corpus Christi de València, càrrec que ocupà durant pocs mesos, perquè passà a la catedral valenciana, on fou tenor, segon organista i mestre de capella suplent…

Doctor en dret i filosofia i lletres per la Universitat de València, substituí el seu pare, Francesc Vives i Julià, en el càrrec d’arxiver de l’Ajuntament de València, plaça que obtingué en propietat el 1888 Expert paleògraf, dugué a terme l’ordenació de l’arxiu municipal Fou membre corresponent de la Real Academia de la Historia i de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, director numerari del Centre de Cultura Valenciana i membre de la Comissió Provincial de Monuments de València Entre les seves obres, cal destacar Memoria de los trabajos realizados por el Archivo…