Resultats de la cerca
Es mostren 1668 resultats
Sant Esteve o Sant Sebastià de Glorianes
Art romànic
Situació Aquesta església parroquial presideix el poble de Glorianes, cap d’un terme municipal poc poblat, que es troba vers l’extrem sud-est del Conflent El poble, format per un agrupament de poques cases, és enlairat a la dreta del fondal de la ribera de Glorianes Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 26’ 52” N - Long 2° 32’ 2” E Per a arribar-hi cal partir de la vila de Vinçà a la N-116 entre Illa i Prada Allí cal agafar, vers el sud, la D-36, carretera estreta, de muntanya, que després de passar per Rigardà acaba el seu recorregut a Glorianes, poble que dista 11 km de Vinçà Història Les primeres…
Recinte fortificat del Voló
Art romànic
Situació Torre de base quadrada, situada al sud-est de l’antic recinte, actualment la part més identificable del que fou el clos murat medieval ECSA - J Badia El poble del Voló és situat sobre la riba esquerra del Tec, raó per la qual porta el nom del Voló, que en català local significa “riba o costa espadada” i que avui s’ha afrancesat fonèticament com a “Boulou” Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 31’ 32,4” N - Long 2° 50’ 5,4” E Al Voló s’arriba per la carretera N-9 de Perpinyà a Barcelona PP Història El lloc del Voló és esmentat per primera vegada en un document del 28 de juliol de 976, pel…
Santa Maria de Cosprons (Portvendres)
Art romànic
Situació Costat nord-est d’aquesta església, amb l’absis, la part més genuïna de l’edificació romànica ECSA - E Carreras L’església de Santa Maria és situada al llogaret de Cosprons, a l’interior de la vall homònima, al sud de Portvendres i al peu del puig de Madaloc Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 30’ 7, 29” N - Long 3° 6’ 31, 2” E Per arribar-hi, cal agafar la carretera N-114 que mena a Cervera i, fets uns quants quilòmetres, cal desviar-se per un trencall a mà dreta que porta directament a Cosprons, on hi ha l’església PP Història El poble de Cosprons és esmentat des del segle XII “ honor…
cant gregorià
Música
Cant en llatí, a l’uníson, propi de la litúrgia de l’Església romana, afí al de la sinagoga (salmòdia), al de les antigues litúrgies cristianes occidentals i al del folklore grecoromà dels primers segles del cristianisme.
Alguns el situen al país franc a l’època carolíngia, en part com a manipulació del cant antic romà i en gran part, la més artística, com a creació nova D’altres, amb més probabilitat, el creuen elaborat tècnicament a Roma segles V-VII —època de Gregori I— amb material de l’antic cant romà, uniformat segons l' oktoekhos bizantí Inicialment sembla que es transmeté oralment a través de les Scholae de lectors i de cantors i a través de les comunitats monàstiques o basilicals Hom no conserva cap notació musical anterior al segle IX La bona tradició manuscrita és dels segles IX-XII Hom hi empra…
penell

Penell sobre la Catedral de Sant Vitu
© Fototeca.cat / Corel / Richard O'Rourke
Construcció i obres públiques
Aparell per a assenyalar la direcció del vent, que consta d’una peça lleugera de metall, de forma variable (de sageta, d’ocell, etc.), que gira a l’entorn d’un eix vertical empesa pel vent.
Sol ésser collocat a la part alta d’un edifici
barqueta
Transports
Sector circular de fusta, d’uns 20 cm de radi i de 60° a 90° d’angle, amb un plom fixat a l’arc, que li servia de llast i el mantenia vertical dins l’aigua.
Unida a un cap, formava part de l’antiga corredora de barqueta
terrier
Scottish Terrier
© Corel Professional Photos
Mastologia
Raça de gossos d’origen anglès que tenen el musell rectangular, els ulls vius, les orelles curtes, de mida mitjana o petita, la cua curta i generalment vertical i el pelatge de mida i color variables.
Són força intelligents i amb un olfacte molt desenvolupat, la qual cosa els fa molt aptes per a la caça de guineus, conills, llebres, rates, etc Entre els terriers més coneguts hi ha el fox-terrier, l' airedale-terrier , el terrier irlandès , el bull-terrier i el terrier escocès
mecòpters
Entomologia
Ordre d’insectes holometàbols de dimensions mitjanes o petites i de cos allargat, amb el cap acabat en un rostre vertical, amb un aparell bucal mastegador i amb dues antenes filiformes, tan llargues com el cos.
Les quatre ales són membranoses, amb taques brunes, i en repòs resten plegades al llarg del cos Els mascles del gènere Panorpa tenen cercs en forma de tenalles, que recorden la cua dels escorpins Les larves són terrestres i carnívores Hom en coneix unes 150 espècies, de tot Europa, agrupades en els gèneres Bittacus, Boreus i Panorpa , freqüents als Països Catalans
monyó
Militar
Cadascuna de les dues peces cilíndriques fixes que té un canó a cada costat, per mitjà de les quals descansa sobre el suport de la curenya i que li permeten el moviment en el pla vertical.
angle d’inclinació de la mànega
Transports
Projecció sobre un pla frontal de l’eix d’articulació de la mànega de la roda davantera respecte a la vertical que passa pel centre del suport d’articulació; acostuma a oscil·lar entre 5° i 8°.
Hom dóna aquesta inclinació al suport per tal de reduir el radi de girada de la roda sobre el sòl radi de rodolament i, en conseqüència, l’esforç necessari per a fer-la girar
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina