Situació
Costat nord-est d’aquesta església, amb l’absis, la part més genuïna de l’edificació romànica.
ECSA - E. Carreras
L’església de Santa Maria és situada al llogaret de Cosprons, a l’interior de la vall homònima, al sud de Portvendres i al peu del puig de Madaloc.
Mapa: IGN-2549. Situació: Lat. 42° 30’ 7, 29” N - Long. 3° 6’ 31, 2” E.
Per arribar-hi, cal agafar la carretera N-114 que mena a Cervera i, fets uns quants quilòmetres, cal desviar-se per un trencall a mà dreta que porta directament a Cosprons, on hi ha l’església. (PP)
Història
El poble de Cosprons és esmentat des del segle XII (“honor de Collibus profundis”, 1197; Col Prohons, 1321); tot i així, la seva església no és mencionada en la documentació fins el 1350, en què Perpinyà Riambau, de Cotlliure, llegà dotze diners a la capella de Santa Maria de Collibus-profundis. (PP)
Església
És una església d’una nau coronada a llevant per un absis semicircular. Aquest absis, cobert amb volta de quart d’esfera, és la part més sencera que s’ha conservat de l’edifici romànic. Té al fons una finestra de doble biaix i arcs de mig punt fets amb llosetes primes, només trencades. La nau és coberta amb volta de canó. Ha estat objecte de transformacions diverses i d’afegitons, com ara una capella lateral al sud i un porxo davant la porta d’entrada, la qual també és situada a la façana de migdia. El mur de tramuntana sembla haver estat recrescut externament; s’hi ha afegit, a més, un contrafort en talús. Sobre l’extrem oriental de la nau es dreça una espadanya amb arc de rajols, d’època tardana.
La porta esmentada, al sud, és d’un sol arc fet amb dovelles estretes i llargues, el qual té una decoració molt simple en el caire aixamfranat, que és resseguit per una fina motllura. Sobre de l’arc hi ha una peça de marbre que presenta un lleó rampant o griu, esculpit en baix relleu dins d’un requadre ressaltat. El relleu és molt esquemàtic, una obra potser ja d’època gòtica i de caràcter popular.
Fa pocs anys que han estat repicats els paraments d’aquesta església. L’aparell és de pedres sense treballar, en general no gaire grosses. Hi ha un predomini de la llicorella. Es disposen desordenadament i lliguen amb angles fets amb pedres més grosses, desbastades. Hom ha aplicat abundant material modern entre les pedres, la qual cosa proporciona una imatge distorsionada dels murs d’aquest edifici. Amb tota seguretat, originàriament els paraments havien estat recoberts d’arrebossats o enlluïts de morter de calç.
Els sectors que subsisteixen de l’església romànica de Santa Maria de Cosprons poden datar de la segona meitat del segle XII o del segle XIII. (JBH)
A l’interior hom guarda una imatge del Sant Crist feta en fusta policromada, que segons una tradició llegendària fou recollida a la mar, datable al segle XIV. (PP)
Grafits
Sobre les pedres dels muntants de la porta d’aquesta església hom pot observar diversos grafits, consistents en dibuixos i noms. Els més ben conservats i de traç més gruixut són d’èpoques tardanes (petit rellotge de sol i dibuix geomètric), probablement relacionables amb la data de 1851 o 1871 que apareix al costat. Hi ha, però, tota una altra sèrie de dibuixos geomètrics, de traç més fi i més erosionats, que podrien ser medievals. En general formen línies diverses que s’entrecreuen i petites creus llatines, concentrades sobretot en l’àmplia superfície i el caire aixamfranat del muntant esquerre. En el muntant dret hi ha un estel al costat d’una línia corbada (lluna?) i nombroses línies més formant una retícula. En el xamfrà, una llarga ratlla vertical acaba en un estel situat en l’extrem superior. Altres gravats, mig esborrats, són ja poc apreciables. (JBH)
Bibliografia
- Monsalvatje, 1915, vol. 24, pàg. 264
- Cazes, 1990, pàg. 111.