Sant Esteve o Sant Sebastià de Glorianes

Situació

Aquesta església parroquial presideix el poble de Glorianes, cap d’un terme municipal poc poblat, que es troba vers l’extrem sud-est del Conflent. El poble, format per un agrupament de poques cases, és enlairat a la dreta del fondal de la ribera de Glorianes.

Mapa: IGN-2349. Situació: Lat. 42° 26’ 52” N - Long. 2° 32’ 2” E.

Per a arribar-hi cal partir de la vila de Vinçà (a la N-116 entre Illa i Prada). Allí cal agafar, vers el sud, la D-36, carretera estreta, de muntanya, que després de passar per Rigardà acaba el seu recorregut a Glorianes, poble que dista 11 km de Vinçà.

Història

Les primeres referències del lloc de Glorianes són del començament del segle XI. A Gluvianas i en el lloc proper d’Arenyanes (Arenianes) hi tenia alous l’abadia de Sant Miquel de Cuixà, que van ser confirmats en la butlla del papa Sergi IV de l’any 1011. La història de la seva església parroquial presenta alguns punts foscos. Segons Albert Cazes l’església de Glorianes s’hauria construït al segle XIV en substitució de la propera església de Sant Esteve de Sofrunys, citada des del 1261. Altres autors com Alart, Monsalvatje i Ponsich la consideren més antiga i addueixen un document de l’any 1265 que ja esmenta l’església de Sancti Stephani de Gluvianes. El 1329 consta així mateix la parrochia Sancti Stephani de Glosianis.

En aquest temple havia estat important el culte a sant Salvador, amb un altar lateral documentat des del 1360. En època tardana va adquirir també la dedicació a sant Sebastià, sense desplaçar la de sant Esteve.

Església

L’església és un edifici d’una nau rectangular sense capçalera diferenciada, que al costat de ponent té un cos més estret i força curt. Hi ha una capella afegida a cada costat, a l’extrem de llevant, i una sagristia al nord.

La nau, coberta amb fustam sobre tres arcs de diafragma, és construïda amb un aparell de lloses petites, d’esquist, només trencades, que es disposaren generalment inclinades, sovint en curtes filades d’espiga i lligades amb abundant morter. Aquest aparell arriba fins a una alçada de 5 m i al damunt hi ha una construcció de pedruscall irregular, d’època posterior. Els murs es drecen damunt la roca natural, la qual en diferents punts —en especial a llevant i migdia— és destacada i ha estat tallada artificialment per formar una socolada vertical. Al centre del mur oriental hi ha una finestra-sagetera rectangular, de mida petita.

El cos occidental, més estret, presenta un aparell encara més bast, a base de blocs d’esquist escantonats i petits, sense espiga ni pedres inclinades, de to irregular. A la façana de ponent hi ha una finestra gran i ampla, d’arc de mig punt. Al damunt es dreça una espadanya de dos arcs, moderna o molt modificada. En el mur meridional d’aquest cos hi ha la porta d’entrada, que consta de dos arcs de mig punt en degradació, de dovelles curtes, fets amb peces de marbre rosat ben tallades. El seu caire és bisellat. A l’arrencada dels arcs hi ha una franja feta amb grosses toves de terrissa.

És difícil apuntar una possible datació d’aquest edifici, de caràcter popular i rústec. La nau probablement és romànica o de tradició romànica (segles XIII o XIV?), mentre que el cos occidental, més estret, amb la portada, deu ser força posterior.

L’església probablement era integrada al castell de Glorianes, documentat al segle XIV. D’aquesta fortificació encara queden indicis a l’entorn. Segurament hi pertanyien parts dels murs d’una casa afegida al sud-est. A llevant del temple, un mur ruïnós que s’aixeca sobre d’una penya, que ha estat retallada artificialment, conserva una espitllera. A ponent de l’església i a un nivell més baix, hi ha un mur amb aparell de lloses d’esquist estretes i llargues, en el qual també hi ha les restes d’una sagetera.

Bibliografia

  • Monsalvatje 1914, vol. 23, pàgs. 58 i 71; Ponsich 1980*, pàg. 108; Cazes, 1990, pàg. 89; Junyent, 1992, doc. 45, pàgs. 63-68.