Resultats de la cerca
Es mostren 16514 resultats
Castell Corb o de Quercorb (Arles)
No queda avui cap rastre aparent d’aquest castell, que era situat al sud-oest del poble d’Arles, al cim d’una roca espadada Quercorb , als peus de la qual, a llevant, hi ha el mas dit la Guàrdia, que recorda probablement l’existència en aquest lloc d’una torre de guaita d’època carolíngia D’aquest castell, en trobem referències documentals des de l’any 832 Castro Corbi , si bé sembla que a partir del segle X va perdre la seva funció militar El topònim passà a designar simplement un lloc en concret o bé un predi de l’abadia d’Arles alode Castelli Curvi
Santa Maria de Fórnols de Matarranya
Art romànic
El lloc de Fórnols formava part integrant del gran terme del castell de Mont-roig i, per tant, va seguir les vicissituds històriques d’aquell terme, propietat primer de l’arquebisbe de Tarragona i a partir del 1209 de l’orde de Calatrava L’església parroquial apareix documentada en les dècimes papals dels anys 1279-80 Actualment és un temple d’estil gòtic de tres naus amb absis i cor, situat a peu pla, on hi ha un cadiram de mèrit i una balconada on abans del 1936 hi havia l’orgue La portalada d’accés és lateral, d’estil barroc amb elements neoclàssics Fou acabada l’any 1762
Sant Pere de Lasquarri
Art romànic
L’església de Sant Pere, de la qual es desconeix l’emplaçament, era la segona en importància de la vila de Lasquarri Segons l’acta de consagració del monestir de Sant Serni de Tavèrnoles de l’any 1040, l’església de Sant Pere, situada a Lasquarri, així com la de Santa Maria, van ésser confirmades com a possessions de l’esmentat cenobi Cal dir que aquesta donació confirmava la que l’any 1023 va fer el rei Sanç III de Navarra i Aragó al monestir de Tavèrnoles del castell de Lasquarri i de les seves esglésies Actualment hom no recorda pas cap capella amb aquest titular dins el terme…
Església de Vallsegura d’Estall (Viacamp)
Art romànic
Aquesta església es trobava al nord d’Estall, a la quadra de Vallsegura Vers mitjan segle XI, “ ipso dominico de Vallsegura ” figura entre els alous que Arnau Mir de Tost lliurà a Sant Pere d’Àger, però que posteriorment la canònica va perdre El papa Alexandre III confirmà a l’abadia la possessió de l’església de Vallsegura amb els delmes i les primícies els anys 1162 i 1179, per bé que, en realitat, la quadra de Vallsegura era en poder de Guillem de Claravalls 1175 El 1405 figurava dins el comtat de Ribagorça i pertanyia llavors a mossèn Gausbert de Vallsegura Aquesta església…
Sant Domènec (Cotlliure)
Art romànic
És situada a l’extrem del Raval, fora de les antigues muralles i de la protecció del castell de Cotlliure, prop del port d’Avall Era l’església del convent dels predicadors fundat els anys 1275-91 i que subsistí fins a la Revolució Francesa Fou engrandida i en part reconstruïda al segle XV, i es consagrà de nou el 1475 Actualment és utilitzada com a celler cooperatiu És de nau única amb capelles laterals, d’estil gòtic Una galeria del claustre de la fi del segle XIII o inici del XIV que subsistia al llarg de la nau va ser portada l’any 1938 a Anglet País Basc francès
Sant Sebastià de Mudegons (Torrelles de la Salanca)
Art romànic
Aquesta era l’església de l’antiga vila de Mudegons documentada des de l’any 916 villa Mutationes Per a tenir notícies d’aquest temple cal esperar fins al 1170, que és esmentat en una donació de Ramon de Peralada a Arnau Comte L’any 1447 va ser unida a la collegiata de Sant Joan de Perpinyà Sembla que amb el temps tingué diverses advocacions El 1577 es trobava dedicada a sant Salvador i a mitjan segle XVII apareixia sota l’advocació de santa Maria Magdalena Sant Sebastià de Mudegons es trobava a la riba dreta de l’Aglí, a prop del mas Llobet
Francesc Batle i Pons
Música
Compositor i organista.
Franciscà del tercer orde regular 1956, del qual va ser provincial 1983-85 i 1993-97, es llicencià en teologia a la Universitat Gregoriana de Roma 1957 Es llicencià en música al Conservatori de València 1962 i es diplomà en música sacra a l’Acadèmia Nacional de Viena 1970 Organista i director de cor, la seva labor de creació com a compositor es centrà gairebé exclusivament a aquests dos camps Fou enviat per l’orde a Mèxic, on residí alguns anys exercint de mestre de clergues 1985-90 Entre la seva producció destaquen Ave Regina Caelorum , Alma Redemptoris Mater , Salm 112 , Boira…
François Bédos de Celles
Música
Orguener i investigador francès.
Monjo benedictí Construí un orgue que, més tard, fou installat a la catedral de Bordeus El 1759 fou elegit membre de l’Acadèmia de Ciències d’aquesta ciutat i, poc després, de la de París Va ser assessor en la construcció de molts instruments de mitjan segle XVIII Amb tot, és més conegut pels seus escrits, particularment pel seu famós tractat L’art du facteur d’orgues Aquesta obra constitueix una àmplia i molt ben detallada descripció de l’orgue clàssic francès d’aquell segle Ha estat un dels punts de referència cabdal del moviment modern per a la renovació de l’estètica sonora…
martensita
Tecnologia
Solució sòlida sobresaturada de carboni o carbur de ferro en ferro alfa.
Hom l’obté mitjançant un refredament ràpid de l’acer des d’una temperatura elevada És el component característic de l’acer trempat la seva resistència, que varia amb el contingut de carboni, va de 170 a 250 kg/mm 2 , i l’allargament és de 2,5 a 0,5% té una duresa Rockwell de 50 a 68 Observada amb el microscopi, en l’acer en què l’austenita no s’ha transformat totalment, hom distingeix les agulles de martensita sobre el fons blanc d’austenita, però si la transformació d’aquesta en martensita ha estat completa l’observació esdevé molt més difícil
desplaçament
Transports
Volum de l’aigua desplaçada per un vaixell.
Pel principi d’Arquimedes el seu pes equival al pes de la nau, i hom el mesura sempre en tones mètriques Hom ha de distingir entre el desplaçament en càrrega o total , que és el pes de la nau quan la línia d’aigua és la línia de màxima càrrega línia de surada superior o de càrrega , i el desplaçament en rosca o d’alleujament , quan el vaixell va completament descarregat En la marina de guerra, on els vaixells tenen un pes pràcticament constant, el desplaçament és la característica principal d’una nau, mentre que en la marina mercant és més important l'arqueig