Resultats de la cerca
Es mostren 9508 resultats
Pertegàs
Pertegàs, agregat de Sant Celoni
© Fototeca.cat
Veïnat
Veïnat del municipi de Sant Celoni (Vallès Oriental), prop de la riera de Pertegàs, afluent per l’esquerra de la Tordera, aigua avall de Sant Celoni, que neix als vessants meridionals del turó de l’Home i drena també els termes de Fogars de Montclús i de Campins.
El lloc de Pertegàs, on hi havia la casa forta de Pertegàs que pertangué als Pertegàs, als Horta i als Sentmenat, entre altres, és esmentat ja al segle XI, i la parròquia de Sant Martí de Pertegàs fou la primera de Sant Celoni es conserva al NW de la vila l’antiga església segle XIII i la rectoria vella
riera de Bordigó
Riera
Curs d’aigua de la Salanca, paral·lel, pel S, i molt pròxim, a l’Aglí; neix a l’W de Torrelles de la Salanca (Rosselló), on és anomenada riera de Torrelles, i desemboca a la mar dins el mateix terme, a través de l’albufera o estany de Bordigó
.
draga xucladora
Construcció i obres públiques
Draga formada per un braç de succió que va fins al llit marí sorrenc que cal dragar, on xucla la sorra amb l’aigua i aboca els materials al compartiment per a runa, o bé, mitjançant una canalització tubular suportada per flotadors, els transporta a l’indret receptor.
Fanzara
Municipi
Municipi de l’Alt Millars, a la zona de parla castellana del País Valencià, centrat per la vall del riu Millars, aigua avall de la seva confluència amb el riu de Vilamalefa i limitat al sud per la serra de Cantallops, que el separa de la Plana Baixa.
El terreny, molt muntanyós, és drenat per diversos barrancs Hi ha unes 2 000 ha ocupades per boscs i pasturatges L’agricultura és predominantment de secà 1 300 ha, dedicada principalment a oliveres i garrofers, en decadència, i a cereals Al regadiu 50 ha, localitzat a la vora del Millars, hom conrea hortalisses i, darrerament, tarongers La vila 280 h 2006, fanzarins 229 m alt, que agrupa tota la població del municipi, és a l’esquerra del Millars, a l’interior d’un meandre D’origen islàmic, la carta de la població és del 1260 Fou lloc de moriscs tenia 270 focs el 1609 i de la jurisdicció dels…
séquia del Cup
Agronomia
Construcció i obres públiques
Séquia de l’horta de Balaguer, dita també séquia de Balaguer, que pren l’aigua del Segre, per la dreta, dins el terme d’Os de Balaguer i, després de travessar la ciutat i regar les hortes de Balaguer i de Menàrguens, retorna al Segre prop de Torrelameu.
D’origen islàmic, fou refeta el 1155
tisorada
Transports
Combinació de bigues que hom entravessava i superposava en un riu, en un lloc planer, la qual, tot deixant passar l’aigua, en tancava el curs i aturava les bigues barranquejades pels raiers, la qual cosa permetia d’arreplegar-les a la riba on eren construïts els rais.
refrigerant
Tecnologia
Aparell que permet de refredar un medi o de condensar un vapor mitjançant la circulació d’un fluid fred, bé per la circulació de les substàncies que cal refredar o del vapor que cal condensar per l’interior d’un tub envoltat d’aigua freda o d’un refrigerant.
Bé en ésser submergit un tub pel qual circula la mescla refrigerant al si de la matèria que hom vol refredar o del vapor que vol condensar
pes mort
Transports
Pes d’un vaixell que és la suma dels pesos màxims de la càrrega que pot transportar, del combustible, de l’aigua potable de reserva, de la tripulació, dels queviures i del passatge i el seu equipatge i que no pot ésser superior al màxim permès pel francbord.
nau dret
Tecnologia
Clot que tenien les adoberies antigues, de prop de 6 m de profunditat, amb unes llates disposades de vora a vora a la part superior, de les quals hom solia penjar per mitjà d’uns ganxos grossos, les pells cosides i plenes d’escorces vegetals i d’aigua.
el Rigard
Riu
Curs d’aigua de l’Alt Ripollès, afluent, per la dreta, del Freser, que neix al cercle muntanyós format pel pic de Rus, el Puigllançada, el pla d’Anyella i la collada de Toses, entre els termes municipals de Castellar de N’Hug (Berguedà) i de Toses (Ripollès).
Drena la vall de Toses i s’uneix al seu collector a Ribes de Freser