Resultats de la cerca
Es mostren 18349 resultats
Rafael Santos i Torroella
Autoretrat, de Rafael Santos i Torroella
© Fototeca.cat
Disseny i arts gràfiques
Literatura catalana
Crític d’art, poeta i dibuixant.
Germà de la pintora Àngels Santos , estudià dret a Valladolid i Salamanca Collaborà en Juliol de Barcelona 1936 i el 1938 guanyà el premi de poesia El Combatiente del Este a València 1938 Publicà els reculls Sombra infiel 1949, Hombre antiguo 1956, premi Ciutat de Barcelona, Cerrada noche 1959, premi Boscà, Poesía 1935-1962 i D’una ciutat 1975-76 Organitzà el congrés de poesia de Segòvia 1952, que reuniren, per primera vegada després de la guerra, poetes catalans i castellans Fundà revistes com Lazarillo , Cobalto i Joc Net , així com el Club Cobalto 49 i l’Escuela…
,
Guillem de Vallseca
Història del dret
Doctor en lleis.
Pertanyia a una família de ciutadans honrats, els membres de la qual figuraren sovint en els càrrecs de govern de la ciutat Ell mateix fou conseller en cap en 1387-88, 1390-91, 1399-1400 i 1405-06 Estudià, sembla, a Montpeller vers el 1362 El 1377 Pere el Cerimoniós el nomenà advocat fiscal de Barcelona i de les corts del veguer i del batlle de la ciutat succeí Jaume Desfar, i l’any 1378 el nomenà vicecanceller, càrrec que tornà a ocupar durant el regnat de Joan I, almenys del 1393 al 1396 Abans, el 1380, havia portat a terme una ambaixada molt important a Itàlia i a…
Bibliografia sobre l’art català. Revistes
Acta/Mediaevalia , Barcelona Ampurias després Empúries Analecta Sacra Tarraconensia Barcelona, a partir del 1925 Anales y Boletín de los Museos de Arte de Barcelona Barcelona, 1941-68 vegeu Butlletí dels Museus d’Art de Barcelona Annals de l’Institut d’Estudis Gironins Girona, a partir del 1946 Anuari de l’Institut d’Estudis Catalans Anuario de Estudios Medievales Barcelona, a partir del 1964 Ausa Vic, des del 1952 Butlletí de la Real Academia de Bones Lletres de Barcelona Barcelona, des del 1901 Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya , Barcelona Butlletí del Museu Nacional d Art de…
Innocenci Aspriu
Literatura catalana
Personatge central de la trilogia autobiogràfica de Prudenci Bertrana Entre la terra i els núvols, formada per les novel·les L’hereu (1931), El vagabund (1933) i L’impenitent (1948).
Respon a l’arquetipus de personatge de les novelles modernistes tardanes de to autobiogràfic És un home ple de bondat, amb tendència a l’automarginació, inclinat a la contemplació i a la vida ociosa L’art és el seu mitjà de redempció social, en intentar transferir als altres, primer amb la pintura i més tard amb la literatura, l’embadaliment i el gaudi personals Esdevé finalment un home dividit entre la subjecció a feines degradants a què l’obliga la necessitat i l’aspiració a l’ideal artístic pur, independent i generós Identifica art amb sinceritat, fins el punt de sacrificar a la puresa de…
Cristina de Borbó i Grècia
Història
Infanta d’Espanya, de nom complet Cristina Federica Victòria Antònia de la Santíssima Trinitat de Borbó i Grècia.
Segona filla de Joan Carles I i Sofia de Grècia i germana del rei Felip VI d’Espanya El 1988 fou membre de la representació espanyola de l’equip de vela als Jocs Olímpics de Seül Llicenciada el 1989 en ciències polítiques per la Universidad Complutense de Madrid, cursà un màster en relacions internacionals a la Universitat de Nova York 1990 Resident a Barcelona, hi representà la Casa Reial espanyola en actes protocollaris L’octubre del 1997 es casà a Barcelona amb l’exjugador del primer equip d’handbol del FC Barcelona Iñaki Urdangarin , amb el qual compartí el títol de ducs de Palma, que…
Centre de Recerca en Economia Internacional
Economia
Institut de recerca en economia creat el 1995
És patrocinat per la Generalitat de Catalunya i la Universitat Pompeu Fabra UPF, a la qual és adscrit i al campus de la qual té la seu a la ciutat de Barcelona Centra l’activitat de recerca en la macroeconomia, entesa en un sentit ampli creixement, cicles econòmics, economia monetària, macroeconometria, comerç i finances internacionals, geografia econòmica, etc, especialment en la dimensió europea d’aquests camps Al juliol del 2006, conjuntament amb la UPF, la Universitat Autònoma de Barcelona UAB i el Consell Superior d’Investigacions Científiques CSIC, i amb el suport de…
poblat ibèric de Burriac

Aspecte del poblat ibèric de Burriac
© Fototeca.cat
Jaciment arqueològic
Oppidum ibèric del municipi de Cabrera de Mar (Maresme).
Situat al turó de Burriac per a controlar millor la plana litoral circumdant, té una superfície de 10 ha i està totalment envoltat per una muralla reforçada amb torres de planta quadrangular És un dels més grans de Catalunya i fou habitat pels laietans entre els segles VI i I aC i, en fundar-se la ciutat romana d’Iluro Mataró, patí un procés de despoblament Alguns autors identifiquen aquest jaciment amb l’antiga Ilduro dels laietans Les restes arqueològiques foren descobertes l’any 1915 i han estat objecte de diverses campanyes d’excavació dutes a terme pel Museu Comarcal del Maresme
Terni
Ciutat
Capital de la província homònima, a l’Úmbria, Itàlia.
És situada a la riba oriental d’una conca alluvial recorreguda pel Nera Té indústries siderúrgiques i mecàniques, hidroelèctriques i tèxtils És seu episcopal Fundada, potser, al s VII aC, fou una ciutat romana florent Durant l’edat mitjana estigué en rivalitat amb Narni i Spoleto, i a la fi del s XIV passà als dominis de l’Església S'hi han conservat restes romanes amfiteatre, teatre i muralles Cal destacar l’església romànica de San Salvatore, adossada a un edifici circular romà, i l’església de San Francesco, del s XIII, amb modificacions dels s XV-XVI
hort de Pontons
Pont
Construcció i obres públiques
Antiga sumptuosa alqueria del municipi de València, a Patraix, al SW de l’antic nucli urbà, feta construir a la fi del s. XVII pel canonge Antoni Pontons i Garcia (mort a Rubielos Bajos, Aragó, el 1706).
Moltes de les pintures que l’adornaven foren traslladades modernament a la catedral i algunes de les estàtues del jardí de Ponzanelli adornaren posteriorment alguns indrets de la ciutat, com el Tritó a la Glorieta i les Quatre Estacions als Vivers El 1705, essent el canonge Pontons un ardent filipista, la casa fou segrestada i esdevingué dependència reial de Carles III i hi fou condicionada una famosa sala del tron, que es conservà, excepcionalment, fins al s XX Mort Pontons, Felip V n'esdevingué hereu, i després passà a particulars, que la convertiren en fàbrica de seda
Podlàquia
Divisió administrativa
Regió històrica al NE de Polònia, a ambdues bandes del curs mitjà del Bug.
La ciutat més important és Białystok Suaument ondulada, és una terra poc productiva patates, ordi i lli i poc desenvolupada industrialment Creat, el 1520, el voivodat lituà de Podlàquia, fou incorporat, el 1569, al regne de Polònia El 1795, la part de Podlàquia situada al N del Bug passà a Prússia, i la de la banda sud, a Àustria Per la pau de Tilsit 1807 la part nord fou incorporada a Rússia, de la qual depengué fins a la Primera Guerra Mundial Actualment està repartida entre el voivodat de Białystok, la part oriental del de Varsòvia i la banda nord del de Lublín