Resultats de la cerca
Es mostren 18349 resultats
Palau del Vallès
Història
Antiga comanda templera situada al municipi de Palau-solità i Plegamans (Vallès Occidental), creada en 1150-60.
Era la principal de la regió de Barcelona i els seus béns s’estenien des d’Osona i el Montseny fins al Montjuïc El seu comanador —Berenguer de Santvicenç 1159-63 és el primer conegut— governava també la casa templera de la ciutat de Barcelona, on residia habitualment A l’extinció de l’orde 1317 passà als hospitalers, que l’integraren al gran priorat de Catalunya i a la casa hospitalera de Barcelona 1328 Era a la dreta de la riera de Caldes, a l’indret de Santa Magdalena en resta l’església, sense culte, i els murs del casal
riu d’Ondara

El riu d’Ondara, al seu pas per Tàrrega
© Fototeca.cat
Riu
Riu de la Depressió Central, que neix dins el terme de Talavera (Segarra), sota Santa Fe de Montfred.
La capçalera, que s’alimenta de les fonts del Bullidor i de Bordell, rep el nom de Torrent de Civit A Ondara rep l’aigua de la font d’Ondara amb aquesta aigua hom rega les petites hortes de la ribera de Cervera corre pel peu de la ciutat, entra a l’Urgell on rep el nom del Reguer i, després de Tàrrega, rep, per l’esquerra, el Cercavins Després de passar per Vilagrassa i Anglesola, es perd en els regadius del canal d’Urgell, bé que el seu curs natural es dirigia vers Vilanova de la Barca, al Segre
Novosibirsk
Ciutat
Capital de l’oblast’ homònima, Rússia.
Port fluvial, a l’Obi, i important nus ferroviari de Sibèria, sorgí el 1893 en ocasió de la construcció del transsiberià És un important centre industrial metallúrgia, construccions mecàniques, indústria lleugera i alimentària, però sobretot es destaca com a centre científic i cultural filial siberiana de l’Acadèmia de Ciències de Rússia La seva “ciutat de la ciència” Akademgorodok , que inclou universitat fundada el 1959, instituts d’investigació, així com habitatges residencials, fou construïda en 1957-66 per a acollir una nombrosa comunitat científica té, a més, centres d’…
comtat de Mitra
Història
Territori grec de l’imperi Bizantí, dit també comtat de Demetrius
, que passà de la família Melissenos als Novelles per l’enllaç (1320) d’una filla de Gabriel Melissenos amb Ot de Novelles.
Comprenia el territori de l’antiga ciutat de Demetrius, capital de Magreria, estratègicament situada al N del golf de Pagasae guardava els accessos a les planes del nord de Tessàlia i constituïa l’avançada més septentrional de la Grècia catalana Al s XII el comte de Mitra era, després del de Salona, el vassall més poderós de la Grècia catalana, i podia posar en peu de guerra 1500 albanesos a cavall El 1379 el comte de Mitra es destacà pel seu ajut al rei Pere el Cerimoniós contra la Companyia Navarresa que atacava els drets d’Atenes i Neopàtria
Medellín
Ciutat
Capital del departament d’Antioquia, al NE de Colòmbia.
És travessada pel riu Porce Segona ciutat de l’estat, és un centre molt important del comerç del cafè Posseeix les principals indústries siderometallúrgiques i tèxtils del país Hi és tradicional la indústria dels capells de feltre Hi ha universitat, i és seu d’un bisbat És un nus de comunicacions, i té aeroport internacional El 1954 un grup de monjos de Montserrat hi fundà un monestir sota el patronatge de santa Maria Rebé la independència canònica el 1957, i fou erigit en abadia el 1974 Els monjos hi dirigeixen un collegi de primer i de segon ensenyament
corregiment de Vic
Història
Demarcació administrativa de Catalunya creada pel decret de Nova Planta el 1716.
Comprenia el territori de l’antiga vegueria de Vic, al qual hom annexà el territori de la vegueria de Camprodon, amb Olot i la vall de Bianya i el Ripollès Tenia 76 municipis de jurisdicció reial i 25 de jurisdicció baronial El corregidor, que tenia casa a la plaça del Mercadal de Vic, tenia funció merament representativa a l’alcaldia de la ciutat, però, en canvi, exercia una funció oficial governativa i policíaca Tenia dos lloctinents de corregidor, l’un a Vic i l’altre que residia a Camprodon o a Olot Fou suprimit el 1833, amb la creació de les províncies
Ulan-Ude
Ciutat
Capital de la República dels Buriats, a la Sibèria Oriental, Rússia.
Port al riu Selenga, és també nus ferroviari Té construccions mecàniques i metallúrgia, fàbriques de materials per a la construcció i de vidre i indústria lleugera i alimentària Hi ha instituts d’agricultura, pedagògic i tecnològic, tres teatres i dos museus Fundada el 1666, fou convertida en fortalesa el 1689, amb el nom de Verkhneudinsk nom que li fou canviat per l’actual el 1934 Ciutat el 1775, fou el principal centre comercial de la regió del Transbaikal El 1920 fou capital de la república de l’Extrem Orient, i després 1921-23 de l' oblast’ del Baikal
Cambridge
Ciutat
Capital del comtat de Cambridgeshire, a Anglaterra, Gran Bretanya, vora el riu Cam.
És seu de la important Cambridge University, i la vida universitària condiciona l’aspecte físic i en general la vida de la ciutat Té nombrosos jardins i parcs destaca el Jardí Botànic i els principals edificis corresponen als collegis el King's College, amb una notable església del 1446, el Corpus Christi College s XV, l’edifici del senat universitari 1772, etc Formada al voltant d’una fortalesa s XI que guardava el pont sobre el Cam, obtingué carta de poblament el 1201, amb el títol de borough En foren importants les fires agrícoles Ha estat coneguda amb la forma llatinitzada…
Bug
Riu
Riu d’Ucraïna i Polònia, afluent per la dreta del Vístula (814 km).
Neix al vessant occidental de l’altiplà de Podòlia, a Ucraïna, i flueix vers el nord durant una part del seu curs forma la frontera entre Polònia, Ucraïna i Bielorússia s’orienta després cap a l’oest, s’endinsa en territori polonès i desemboca al Vístula al nord-oest de la ciutat de Varsòvia Té un règim nivopluvial, i és navegable fins a Brest, bé que la navegació resta interrompuda a causa del glaç durant els mesos d’hivern, mentre que en el curs alt el canal Dneprovsko-Bugskij l’uneix a la conca del Prip'at’ i del Dnièper
Biella
Ciutat
Capital de la província homònima, al Piemont, Itàlia, vora el riu Cervo.
És el principal centre italià de la indústria tèxtil de llana, i també fabrica maquinària i teixits de cotó Coneguda amb el nom de Bugella, les primeres notícies daten de l’any 826, quan era feu del comte Bosonidi de Provença Des del segle X fins al 1377 la ciutat restà pràcticament sota el domini dels bisbes de Vercelli, i el 1379 passà als comtes de Savoia Al segle XVI fou ocupada per francesos i espanyols, i per la pau de Cateau-Cambrésis retornà a Savoia El 1622 Biella fou elevada a la categoria de capital de província