Resultats de la cerca
Es mostren 15970 resultats
Celebració a Palma de la Nit de la Cultura
Se celebra a Palma la Nit de la Cultura, la festa en què l’Obra Cultural Balear lliura els premis 31 de Desembre a les persones i entitats que han destacat per la seva tasca en favor de la cultura i la llengua catalanes Entre els guardonats hi ha l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i de Balears, la pedagoga Maria Ferret, l’exhibidor cinematogràfic Joan Salom i el farmacèutic de Sa Pobla Antoni Torrents Gregori Mir guanya el premi Miquel dels Sants Oliver pel llibre Correspondència de Joan Mascaró A més del president balear, Francesc Antich, assisteix a la Nit de la…
presentació
Bíblia
Ritu de l’Antic Testament pel qual els pares consagraven a Jahvè els primogènits en el temple de Jerusalem; després en pagaven el rescat per cinc sicles.
La litúrgia cristiana commemora la Presentació del Senyor juntament amb la purificació de Maria el 2 de febrer la Candelera —els grecs l’anomenen ‘Ψπαπαντέ, ‘trobament’, de Jesús amb Simeó — i el 21 de novembre celebra la festa de la Presentació de la Mare de Déu d’acord amb el relat llegendari de l’evangeli apòcrif de Jaume, segons el qual a l’edat de tres anys fou presentada al temple, on romangué fins a dotze anys dedicada a Déu Festa tardana, era coneguda a l’Orient al s VII i fou introduïda a Avinyó el 1371, bé que no fou difosa fins el 1585 per Sixt V Ambdues festes han…
puig de Randa
El puig de Randa
© Fototeca.cat
Muntanya
Elevació muntanyosa (543 m alt.), al centre de l’illa de Mallorca, al límit entre es Pla (terme d’Algaida, al qual pertany en gran part) i sa Marina (terme de Llucmajor), la més important de l’anomenat massís de Randa.
Format conjuntament amb el puig de son Reus 501 m alt, de s’Escolà 311 m alt, de ses Bruixes 374 m i de Galdent 420 m En una cova del cim del puig es retirà Ramon Llull a fer vida contemplativa el 1275 hi feu bastir un altar marià origen del santuari de la Mare de Déu de Randa , dit després de Cura, amb una cella adjunta, nucli d’un estudi lullià, l’Escola de Randa El 1394, al sector meridional del puig, prop del límit amb Llucmajor que assenyala la llarga cinglera que envolta la muntanya, fou fundada l’ermita de Sant Honorat, i molt a prop, el 1497, el santuari de Gràcia
Premis Gaudí 2020
Se celebra al Centre de Convencions Internacional de Barcelona CCIB la 12a edició dels Premis Gaudí Els dies que vindran , de Carlos Marqués-Marcet, és el film guanyador, que també rep tres premis més, un dels quals a la millor protagonista femenina María Rodríguez El premi al millor protagonista masculí és per a Karra Elejalde per Mientras dure la guerra i la millor direcció per a Belén Funes La hija de un ladrón El cineasta Francesc Betriu ha rebut el Premi Gaudí d’Honor-Miquel Porter En el seu discurs, la presidenta de l’Acadèmia del Cinema Català, Isona Passola, reivindica l’audiovisual…
Concessió de 38 noves llicències de ràdio de FM
El Consell Executiu de la Generalitat aprova la concessió de 38 emissores de ràdio de FM, que corresponen a 22 noves freqüències i 16 renovacions El Grup Godó és el més beneficiat, ja que rep 10 freqüències, mentre que Ona Catalana gestionada pel periodista Josep Puigbò i l’empresari Bartomeu Espadalé n’obté 7 Els que es consideren més perjudicats pel repartiment són el Grup Zeta i Joaquim Maria Puyal, que reben tres emissores, COMRàdio, que no n’obté cap, i la COPE, que només veu renovada una emissora de les quatre que tenia Onda Rambla de Luis del Olmo i el Bisbat de Girona,…
graèllsia

Graèllsia
Miquel Ranea (cc-by-nc-4.0)
Entomologia
Insecte de l’ordre dels lepidòpters de la família dels satúrnids, de 90 a 100 mm d’obertura alar i d’un color verd groguenc, un ocel acolorit i envoltat de negre enmig de cada ala, les antenes plomoses i les ales posteriors acabades cadascuna en una cua curta.
Les fulles de pinassa i de pi roig són el seu aliment en fase d'eruga Vola durant la primavera La graèllsia presenta un acusat dimorfisme sexual el mascle té les antenes plomoses i les ales posteriors acabades cadascuna en una cua excepcionalment llarga, mentre que la femella té les antenes filiformes i les ales posteriors acabades cadascuna en una cua curta És una papallona, molt perseguida pels colleccionistes a causa de la seva raresa i la seva bellesa, que habita sobretot en els boscos de pi roig És una espècie endèmica del quadrant nord-oriental de la península Ibèrica i del sud-est de…
Krystian Zimerman
Música
Pianista polonès.
A cinc anys inicià els estudis de piano a Katowice sota la tutela d’Andrej Jasinski, el seu únic professor A dinou anys guanyà el famós concurs Chopin de Varsòvia i, en lloc de llançar-se a una carrera internacional, es dedicà a ampliar el seu repertori, fins avui pràcticament cenyit a l’obra de Chopin, del qual és un dels màxims intèrprets de l’actualitat El 1976 conegué Arthur Rubinstein a París i reprengué l’activitat concertística En la seva notable discografia destaquen els enregistraments dels concerts de Schumann i Grieg, amb Karajan, els dos concerts de Chopin i Brahms, sota la batuta…
Francesc d’Assís Toboso i Bosch
Teatre
Director de teatre.
Dugué a terme una tasca rellevant en la promoció del teatre català durant la postguerra Del 1943 al 1953 fou director de la Passió d’Horta i, el 1948, fou un dels fundadors del Foment de l’Espectacle Selecte i Teatre Associació FESTA El 1952 codirigí l' Auto Sacramental de P Calderón de la Barca i, entre el 1955 i el 1957, dirigí juntament amb E Polls el desaparegut teatre Alexis L’aspecte més rellevant de la seva tasca fou la direcció del teatre Romea i la Companyia Titular Joan Capri durant vint-i-cinc anys Dirigí actors destacats del teatre català, com són Emília Baró, Ramon Duran, Paquita…
François Quesnel
Pintura
Pintor francès.
Fill gran i deixeble de Pierre Quesnel, pintor de Jaume V d’Escòcia i de Maria Stuart Fou retratista a la cort escocesa Mary Anne Woltham 1572, coll Earl Spencer, Althorp El mateix any anà a París, on tingué un gran èxit com a retratista dels membres de la cort d’Enric III Pintà retrats a l’oli Mme de Chaverny ~1573, Musée Nationale de Versailles et des Trianons, però excellí en els dibuixos Enric III ~1575, Musée du Louvre, El superintendent Jeannin Cabinet d’Étampes, Musée du Louvre A la mort d’Enric III perdé la consideració que fins llavors tenia Féu, per a Enric IV, un…
Bernat Peregrí
Cristianisme
Bisbe de Barcelona (1288-1300) de l’orde dels menors.
Ambaixador del rei Jaume I davant el papa, fou elegit bisbe per la major part del capítol barceloní 1285 contradit, no fou confirmat, però, fins el 1288 pel menoret Nicolau IV, que coneixia personalment Barcelona Prosseguí la tasca de renovació moral, religiosa i litúrgica del clergat i del poble, empresa quaranta anys abans, prenent per base les reunions sinodals, principalment la constitutiva del 1291, la participació en els concilis provincials del 1291 i del 1293, la devoció als sants locals Maria de Cervelló o del Socors, Eulàlia, Oleguer i Sever, i la collaboració dels…