Resultats de la cerca
Es mostren 2006 resultats
Les Metamorfosis
Obra d’Ovidi, en la qual són ordenades, en 15 llibres que comprenen més de 12.000 hexàmetres, unes 250 faules mitològiques.
El poeta se sentia orgullós d’aquest recull escrit més o menys entre 1-8 dC, però no pogué polir-lo abans del seu exili Bé que l’ordre del llegendari intenta d’ésser cronològic o genealògic, del caos i del diluvi fins a Cèsar i August, els lligams d’un mite amb l’altre són sovint convencionals Es tracta d’un amassament de materials molt diversos extrets de l’èpica, del teatre, de la poesia didàctica dels grecs i especialment dels poetes alexandrins No és un poema cosmogònic, sinó una mostra superba del talent, de l’erudició i de la fantasia del poeta, un devessall d’imatges, escenes eròtiques…
Teresa Saporiti
Música
Soprano italiana.
El 1782 entrà en la companyia teatral de Pasquale Bondini marit de la seva germana, amb la qual cantà en diverses ciutats d’Europa En aquest període rebé moltes crítiques negatives per les seves actuacions, però això no impedí que el 1787 interpretés el paper de Donna Anna en el Don Giovanni de WA Mozart, paper que l’autor havia escrit expressament per a ella Durant els anys següents actuà als principals teatres italians, fins que el 1795 entrà en la companyia de G Astaritta, establerta a Sant Petersburg, de la qual fou la cantant principal En aquesta ciutat foren molt aclamades…
Benvingut Socias i Mercadé
Música
Pianista i compositor català.
Inicià estudis musicals al Vendrell amb C Casals i posteriorment ingresà a l’Escolania de Montserrat El 1893, després d’abandonar el monestir, seguí estudis de piano amb JB Pellicer Inicià la seva activitat professional com a organista a la parròquia de Santa Anna Exercí com a professor auxiliar de piano a l’Escola Municipal de Música de Barcelona Posteriorment es traslladà a París, i allà inicià la carrera de concertista Des del 1906 acompanyà Pau Casals en diferents ocasions al llarg de gires per Europa i Amèrica Alguna font el situa a l’Amèrica del Nord el 1910 exercint la…
F’odor Ignat’evič Stravinskij
Música
Baix baríton rus, d’origen polonès.
Estudià al Conservatori de Sant Petersburg amb C Everardi, on es graduà el 1873, any en què inaugurà la seva carrera cantant El barber de Sevilla , de G Rossini Installat a Kíev, hi actuà a l’Òpera durant tres anys El 1875 obtingué la plaça de primer baix del Teatre Mariinskij, com a successor d’O Petrov, i s’hi mantingué fins a la mort Es casà amb Anna Kholodovskaja, una pianista diletant força bona, i del matrimoni en nasqué Igor Entre els seixanta-quatre papers que arribà a interpretar, els que més fama li donaren foren l’Holofernes de la Judith d’A Serov, el Varlaam del…
Lillian Nordica
Música
Soprano nord-americana.
Realitzà estudis de cant amb J O’Neill al Conservatori de Nova Anglaterra, a Boston, i els prosseguí a Milà i a París La seva carrera com a solista començà el 1879 a Milà amb el paper de Violetta en La Traviata Dos anys després fou contractada per a anar a cantar a Sant Petersburg, on afegí al seu repertori el paper de Margarida Faust i el d’Ofèlia Hamlet Mantingué una íntima amistat amb Cosima Liszt, esposa de R Wagner, la qual influí de forma decisiva en la formació futura de la cantant Tot i que no posseïa una veu excepcional, aconseguí dotar-la de força densitat i dramatisme i sabé…
Eva López Morales
Natació
Nedadora de natació sincronitzada.
Membre del Club Natació Kallípolis, fou campiona d’Espanya d’estiu en solo 1988-92, duo 1989, 1990, 1992 i per equips 1984, 1987-91, 1993 i d’hivern en solo 1987-92, duo 1987-91 i per equips 1985, 1987, 1989, 1990, 1991, 1993 Guanyà la major part de títols de duo amb Núria Ayala, però també competí fent parella amb Anna Tarrés i Marta Amorós Participà en els Jocs Olímpics de Seül 1988 i de Barcelona 1992 Fou la primera espanyola que arribà a una final de natació sincronitzada en uns Jocs Olímpics, en la prova de duet amb Marta Amorós 1992 Entre el 1985 i el 1992 participà en…
Club Budokan
Altres esports de combat
Club d’arts marcials de Lleida.
Fundat el 1973 per Antonio Casas, fou el club pioner d’arts marcials de la ciutat de Lleida Inicialment oferí classes de karate i de judo infantil i entre el 1986 i el 1992 realitzà estades esportives Posteriorment se centrà en la promoció de les arts marcials i programà classes d’entrenament a diferents cossos policials El 1989 fou el primer club català que participà en un campionat internacional a l’antiga Unió Soviètica, disputat a Tallin Participa en competicions d’àmbit estatal i català, on han destacat alguns dels seus karatekes, entre ells l’australià George Brian, Gonzalo Rodríguez,…
Club Bàsquet Cantaires de l’Ebre-Delta

Equip del Club Bàsquet Cantaires de l’Ebre-Delta, subcampió de la Lliga 1985-86
Arxiu Fundació Bàsquet català
Basquetbol
Club de basquetbol femení de Tortosa.
Fundat el 1968, s’integrà com a secció de bàsquet de l’associació Cantaires de l’Ebre-Delta El 1981 guanyà el campionat provincial sota la direcció tècnica de Jordi Angelats i ascendí a segona divisió estatal La temporada 1984-85 disputà la Lliga de primera divisió B, de nova creació Aquella mateixa temporada, amb l’equip dirigit per Xavier Tubau, ascendí a la màxima categoria estatal del bàsquet femení Guanyà la Lliga estatal 1987, 1988, 1989, la Copa 1986-89 i la Lliga Catalana 1985, 1986, 1987 Una de les seves entrenadores més destacades fou Maria Planas i algunes de les jugadores que…
Jevgenij Igor’evic Kisin
Música
Pianista rus.
Nen precoç, a dos anys improvisava al piano i quan en tingué sis ingressà a l’Escola de Música Gnessin de Moscou, on estudià amb Anna Kantor, que ha estat la seva principal professora Al cap de quatre anys feu el primer concert en públic amb orquestra i a dotze i tretze anys oferí sengles concerts amb l’Orquestra Filharmònica de Moscou El 1985 actuà a Berlín i un any més tard feu una gira pel Japó amb el conjunt Virtuosos de Moscou El 1987 tocà al Festival de Berlín i després ho feu als de Schleswig-Holstein i Tours Ha actuat als auditoris més importants del món i amb orquestres…
Rodolf I de Germània

Rodolf I de Germània
© Fototeca.cat
Història
Rei de Germània i dels Romans (1273-91), duc d’Àustria, Caríntia, Estíria i Carniola (1276-82); en succeir el seu pare, el comte Albert IV, fou comte d’Habsburg i landgravi de l’Alta Alsàcia (Rodolf IV: 1239/40-91).
Pel seu primer matrimoni amb Gertrudis dita Anna de Zollern-Hohenberg 1245 augmentà els seus dominis i per part de la seva mare heretà el comtat de Kyburg 1264 La seva elecció com a rei, per intervenció directa del papa Gregori X per mitigar la influència de Carles I de Nàpols a Itàlia, posà fi a l’anomenat Interregne 1250-73 S'enfrontà al rei Otakar II de Bohèmia, que pel tractat de Viena 1276 es veié obligat a cedir-li Àustria, Caríntia, Estíria, Carniola i Ístria, que repartí entre els seus fills El rei de Bohèmia intentà de recuperar-ho, però fou vençut i mort prop de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina