Resultats de la cerca

Catedràtic de romanística de la Universitat de Bonn, s’interessà sobretot per temes de lexicografia i etimologia de tot l’àmbit romànic Die Onomasiologie der Dummheit 1972, Primäre und sekundäre Onomatopöien 1975, Lateinisch-romanische Etymologien 1981, amb una més gran insistència sobre temes hispànics Iberromanische Etymologien 1968, O problema de acusativo preposicional no catalão 1947 Tingué una important activitat com a crític de la mateixa disciplina Fou membre corresponent de l’Acadèmia de Bones Lletres

Format a l’Acadèmia de Viena 1811 S'uní a Roma 1818 als natzarens natzarenisme Pintà dins l’estil de la Itàlia del primer cinquecento , que anà dotant d’una progressiva estilització Anunciació , Nationalgalerie de Berlín Fou director de l’Akademie der bildenden Künste de Dresden i del Zwinger Museum 1846-71 Les seves illustracions de la Bíblia foren difoses a la península Ibèrica pel litògraf Ramon Tarragó La Santa Biblia en imágenes , Barcelona 1887

Formulà l’anomenat efecte Schmalenbach, segons el qual a mesura que augmenta la proporció dels costs fixos, les empreses perden capacitat per a adaptar-se a les variacions del mercat, i enuncià una teoria del benefici i del balanç, en la seva consideració dinàmica i financera, redactant el primer pla comptable Publicà Grundlagen dynamischer Bilanzlehre ‘Fonaments d’una teoria dinàmica del balanç’, 1919, Die Finanzierung der Betriebe ‘El finançament de les empreses’, 1934, etc

Poeta d’una gran riquesa verbal, palesa influències de Maeterlinck Fou també traductor de Flaubert Quant a la narrativa, la trilogia novellesca Das Erbe am Rhein ‘L’herència al Rin’, 1925-31 presenta la problemàtica dels homes alsacians i llur destí L’obra cabdal és, però, la novella Der Fremde ‘L’estranger’, 1909 Conreà també el teatre i l’assaig Intentà en algunes obres una entesa entre les cultures alemanya i francesa

En les seves novelles i narracions, de to entre realista i romàntic, enfronta les aspiracions i els desigs de l’individu amb unes normes socials repressives En aquest sentit, a Freund Hein ‘L’amic Hein’, 1902 oposa la rígida atmosfera d’un internat a l’espontaneïtat del protagonista Altres obres són Menschenwege ‘Camins de l’home’, 1899, Der nackte Mann ‘L’home nu’, 1912, Das Riesenspielzeug ‘La joguina gegant’, 1934 i una autobiografia, Ludens 1955

Abandonà els estudis de medicina i es dedicà als estudis geogràfics, en particular a la geomorfologia Féu viatges d’estudi als continents africà —desert de Kalahari— i americà, i s’interessà per la influència de les variacions climàtiques en l’evolució del relleu Fou professor de geografia a la Universitat d’Hamburg Entre la seva obra escrita hom pot citar Adamaoua 1895, Kalahari 1904, Die Grundlagen der Landschaftskunde ‘Els fonaments dels paisatges geogràfics’, 1919-1920

Vinculats activament al procés revolucionari alemany del 1918 i seguint l’exemple soviètic del 1917, intentaren de fer una arquitectura al servei del poble i no pas de l’especulació El fundador fou BTaut, seguit per HPoelzig, PBehrens, HScharoun i d’altres La durada del grup fou curta, perquè aviat es plantejà el racionalisme arquitectònic rigorós de WGropius, de FLlWright i de Mies van der Rohe, al principi també vinculats al grup

Començà dins el neoplasticisme, però a partir del 1920 esdevingué un purista Cap al 1928 conreà el tema de les taques orgàniques i motius del món dels esports Els nazis li prohibiren l’ensenyament i àdhuc de fer exposicions A conseqüència d’això es consgrà a l’arqueologia prehistòrica, que influí en la seva pintura emparentada amb l’art rupestre Escriví Das Unbkannte in der Kunst ‘L’inconegut en l’art’, 1947

Debutà a Innsbruck el 1949 amb Der Freischutz de Weber La seva consagració arribà el 1951, quan cantà Sieglinde Die Walküre al Festival de Bayreuth, amb la qual es convertí en una de les majors intèrprets de Wagner i Strauss de la seva època Cantà sovint al Metropolitan de Nova York, i al Liceu interpretà, entre d’altres, el paper de Kostelnicka de Jenufa de Janáček i la Comtessa de Pique Dame de Čajkovskij

Estudià a la Hochschule für Musik de Berlín El 1953 cantà a Viena, sota les ordres de Herbert von Karajan, la Passió segons sant Mateu de JS Bach Destacà en el repertori d’oratori i lied i en les òperes de Richard Wagner, especialment com a Erda — L’or del Rin —, paper que interpretà al Covent Garden de Londres el 1959, i com a la primera Norna El capvespre dels déus des del 1964 al Festival de Bayreuth Participà, entre d’altres, en representacions d’òperes de Wagner també a l’Òpera de Viena i al Teatro Colón de Buenos Aires D’entre els seus enregistraments destaquen les versions de…