Resultats de la cerca
Es mostren 3020 resultats
Karl Wilhelm Julius Hugo Riemann
Música
Musicòleg alemany.
Vida Estudià dret, filologia i filosofia a les universitats de Berlín i Tübingen, i des del 1871 es dedicà de ple a l’estudi de la música Assistí al Conservatori de Leipzig, on fou alumne de S Jadassohn i C Reinecke, i a la Universitat de Leipzig, on tingué com a mestre O Paul Després que la seva tesi fos rebutjada a Leipzig, es doctorà a la Universitat de Göttingen el 1873 Entre el 1876 i el 1895 exercí la docència a Bielefeld, Leipzig, Bromberg, Hamburg, Sondershausen i Wiesbaden i fou mestre d’alguns dels pianistes, compositors i musicòlegs més importants de la generació següent Els seus…
Establiments precedents de Sant Pere de Rodes (Port de la Selva)
Aspecte, en primer terme, del parament del mur sud de l’edifici de llevant al qual s’adossen construccions d’època posterior Servei d’Arqueologia dela Generalitat de Catalunya - JS Carrera Els treballs de recerca arqueològica realitzats al monestir de Sant Pere de Rodes Port delaSelva, Alt Empordà des del 1989 pel Servei d’Arqueologia dela Generalitat de Catalunya han permès identificar diverses edificacions…
Tetuan
Ciutat
Capital de la província de Tetuan, Marroc.
Situada a la riba del riu Martin, a la plana litoral i al peu de la serralada del Rif, és el centre comercial d’una regió agrícola fèrtil tarongers i oliveres Té indústries de fertilitzants, tèxtils, alimentàries i de tabac Islamitzada al segle VIII per Mūsà ibn Nuṣayr, passà a formar part del domini idríssida, i al final del segle IX fou destruïda La població no ressorgí de nou fins que el soldà del Marroc Yūsuf IV hi construí una alcassaba 1286 Sota l’imperi benimerí de Granada es convertí en focus de pirateria, fins que Enric III de Castella la destruí 1401 Reconstruïda de nou…
Taormina
Ciutat
Ciutat de la província de Messina, a l’illa de Sicília, Itàlia.
Situada sobre una terrassa marina del mont Tauro, domina la costa jònica amb un bell panorama que abraça del cap Sant'Andrea al cap Taormina Estació climàtica hivernal i balneària, ha esdevingut un dels punts turístics més concorreguts de la Mediterrània Ocupada pels sículs i pels grecs, l’antiga Tauroménion fou conquerida per Dionís el 393 aC Andròmac, pare de Timeu, hi recollí els pròfugs de Naxos 358 aC Possessió d’Agàtocles i dels cartaginesos 315 aC, formà part del regne de Hieró II i, a la mort d’aquest, passà als romans Considerada, a la fi del segle IX, capital de la Sicília bizantina…
Santa Eulària de Mallorca
Façana de l’església de Santa Eulària de Mallorca
© Fototeca.cat
Església
Església parroquial de Palma (Mallorca), situada al centre de la Vila Alta.
Té el seu origen en la primera organització eclesiàstica de l’illa, feta el 1236 per ordre de Gregori IX Hom utilitzà durant el s XIII una antiga mesquita el 1256 hi fou jurat l’infant Jaume com a successor del regne de Mallorca El 1302 li fou desmembrada la parròquia de Sant Nicolau L’edificació de l’església s’inicià als darrers anys del s XIII fou la més important de ciutat i l’única que adoptà el model de tres naus, considerat més solemne Té un deambulatori amb cinc capelles, tres de poligonals i dues de trapezoidals com a Castelló d’Empúries o a Sant Francesc de Mallorca Les columnes de…
ducat d’Alençon
Història
Jurisdicció feudal que comprenia part dels actuals departaments d’Orne i de Sarthe.
El comtat fou creat el 1082 i unit a la corona francesa per Felip II August el 1219 Lluís IX el donà al seu cinquè fill, Pere, i, en morir 1285, Felip III el tornà a donar al seu fill Carles I mort el 1325, comte de Valois, titulat “rei d’Aragó” Al seu besnet Joan I de Valois mort el 1415 li fou atorgat aquell feu convertit en ducat d’Alençon el 1414, i el fill d’aquest, Joan II mort el 1476, fou un dels primers collaboradors de Joana d’Arc, amb la qual assetjà infructuosament París 1429 En morir 1525 el seu net, Carles IV, comte d’Armanyac, marit de Margarida de Valois-Angulema…
Albigès
Ciutat
Territori centrat a la ciutat d’Albi, del Llenguadoc, Occitània, situat a la vall del Tarn.
Els comtes de Tolosa i d’Albigès hi establiren uns vescomtes, ja citats al segle IX, que no solament participaren activament a les lluites d’Occitània, sinó que també hagueren d’afrontar sovint la senyoria bisbal sobre la ciutat d’Albi A partir del 1066, com a descendents del casal de Carcassona per la comtessa Ermessenda de Carcassona , els comtes de Barcelona s’esforçaren a fer prevaler llurs drets sobre el vescomtat, bé lluitant contra els Trencavell, que, a més de vescomtes d’Albi, havien esdevingut comtes de Carcassona i, després, de Besiers i del Rasès, bé acceptant llur…
Galítsia
Geografia històrica
Regió històrica de l’est d’Europa, avui dividida entre Polònia i Ucraïna.
Poblada per eslaus, formà part ss IX-XI dels principats de Kíev i de Vladimir, i al s XII fou un principat autònom sofrí les escomeses dels tàrtars s XIII i el 1349 fou incorporada al regne polonès per Casimir III Els repartiments de Polònia 1772-95 l’atribuïren a Àustria, que tot seguit n'emprengué la germanització Les universitats de Cracòvia i L’viv encapçalaren el moviment nacionalista polonès a Galítsia, que el govern de Viena tractà d’afeblir fomentant l’antagonisme entre les dues ètnies de la regió els polonesos terratinents, burgesia i la minoria rutena pagesia A l’últim terç del s…
Corcaigh

Mercat de Corcaigh
© Turisme d’Irlanda / Andrew Bradley
Ciutat
Capital del comtat homònim, Irlanda, al Munster, a l’entrada de l’estuari del riu Lee.
El nucli originari és edificat en una illa del Lee, unida a terra per diversos ponts És la segona aglomeració del país el seu creixement demogràfic ha estat molt important des de mitjan segle XX Aeroport internacional i port ben equipat per al comerç productes agrícoles i ramaders i teixits Els avantports de Cobh i Pasage West són dedicats al passatge Nucli industrial indústria cervesera, química, d’automòbils, tèxtil, alimentària i refineria de petroli Centre d’ensenyament superior University College, fundat el 1845 El seu origen ve del monestir fundat per Finbarr segle VII Els…
xifra
Escriptura i paleografia
Cadascun dels signes convencionals d’una escriptura secreta (criptografia) o d’un llenguatge secret basats en lletres, signes o dígits convencionals, segons una clau determinada, coneguda només pels corresponsals.
Des de l’antiguitat clàssica foren emprats dos procediments criptogràfics el salt o escalonament d’una lletra o de diverses dins l’ordre de l’alfabet i la substitució de lletres o mots per signes arbitraris A l’edat mitjana, a part la cort carolíngia, que utilitzà les notes tironianes, el sistema de xifra més freqüent fou el de substitució, amb la introducció d’alguns noms o signes especials per a certs personatges de referència A partir del segle XVI s’inicià el sistema de substituir cada lletra per un grup de xifres aràbigues, i en plena edat moderna hom utilitzà també els procediments de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina