Resultats de la cerca
Es mostren 3108 resultats
Les fisciàcies
Un gènere molt ben representat a la regió mediterrània és Buellia , de líquens crustacis, preferentment silicícoles En la fotografia veiem un detall de B italica , una espècie molt freqüent sobre els granits del Maresme Observeu-ne el tallus fissurat, areolat, delimitat per un hipotallus negre, els apotecis lecideïns i les obertures dels picnidis puntets Jordi Vidal Aquesta família comprèn líquens de tallus crustaci, foliaci o, més rarament, fruticulós, de color grisenc o, amb menys freqüència bru, groguenc, o groc verdós No contenen antraquinones al còrtex Les algues són protococcoides,…
sanefa
Mosaic romà d’Arles emmarcat amb una gran sanefa
Alessandro (CC BY-NC-ND 2.0)
Arts decoratives
Dibuix ornamental consistent en la repetició dels temes d’un mateix adorn que hom sol posar al llarg de les parets, dels terres o dels sostres.
cutina
Botànica
Substància cèria que hom troba a les làmines cel·lulòsiques externes de les parets epidèrmiques gruixudes a la part aèria de les plantes (amb excepció dels pètals).
La cutina es forma amb intervenció d’oxidases per polimerització d’àcids grassos
costella
costella Esquelet de la caixa toràcica de l’home
© Fototeca.cat
Anatomia
Cadascun dels ossos corbs que formen les parets de la cavitat toràcica i serveixen per a defensar els òrgans que hi són continguts (pulmons i cor).
En l’home el nombre de costelles és de dotze parells, unides per darrere a la columna vertebral dorsal per les articulacions vertebrocostal i transversocostal, i per davant a l’estern pels cartílags costals Les set primeres són veritables , anomenades així perquè s’uneixen a cartílags que s’articulen cadascun d’ells amb l’estern les tres següents són falses , perquè el cartílag s’uneix al de les costelles superiors, i les dues darreres són flotants , perquè el cartílag és lliure Anatòmicament, de darrere a davant té una extremitat engrossida, anomenada cap , que s’articula amb la vèrtebra,…
paquicefàlia
Patologia humana
Anormalitat consistent en una grossor del cap, a causa d’un engruiximent de les parets del crani amb sinostosi dels ossos parietals i de l’occipital.
enteropèxia
Intervenció quirúrgica que consisteix en la fixació d’una zona intestinal a les parets de la cavitat abdominal per tal d’evitar-ne un desplaçament indesitjat.
cocota
Gastronomia
Cassola rodona o ovalada, de parets altes i amb dues nanses, que disposa d’una tapadora generalment amb una obertura que permet la sortida del vapor.
diafanoscòpia
Examen per transil·luminació d’una cavitat corporal tancada i les seves parets —per exemple, el crani— o d’òrgans translúcids, com els llavis o els testicles.
fibril·lació ventricular
Patologia humana
Arrítmia cardíaca ocasionada per la producció desorganitzada d’impulsos elèctrics a l’interior de les parets dels ventricles, els quals són incapaços de contreure’s adequadament.
La manca de contracció ventricular equival a l’aturada cardíaca i, per tant, pot provocar la mort en pocs minuts si no cessa l’arítmia La causa més comuna de fibrillació ventricular és l’infart agut de miocardi
àcid siàlic
Bioquímica
Substància derivada de la mannosamina i de l’àcid pirúvic que forma part de les glicoproteïnes i dels glicolípids de les parets cel·lulars dels animals superiors.