Resultats de la cerca
Es mostren 3001 resultats
Salvador Soler i Forment
Literatura catalana
Periodisme
Periodista i poeta.
Treballà a la banca després d’estudiar Comerç, però es decantà pel periodisme i collaborà durant setanta anys a la premsa amb ressenyes i crítiques teatrals, articles de divulgació i, també, poesia Collaborà a Baluard de Sitges fins que fou clausurat per la Dictadura de Primo de Rivera i després fundà La Punta i la Gaseta de Sitges i continuà collaborant en altres publicacions tant comarcals com barcelonines La Veu de Catalunya , La Nova Revista , Mirador Quan després de la Guerra Civil, la majoria deixaren de publicar-se, continuà treballant per a L’Eco de Sitges , Sitges i Antologia de…
Museu de les Aigües

Exterior del Museu de les Aigües
© Museu Agbar de les Aigües / Fundació Agbar
Museu
Museologia
Centre museístic obert al públic l’any 2004 a Cornellà de Llobregat.
Propietat de la Fundació Societat General d’Aigües de Barcelona , aprofita les installacions i l’arquitectura modernista d’Aigües de Barcelona a Cornellà, en un edifici projectat per Josep Amargós 1905, amb la maquinària original de l’antiga estació de bombament i proveïment d’aigua, per a explicar la importància d’aquest líquid com a element fonamental de la vida humana i per a projectar valors associats amb la cultura de l’aigua Consta de tres naus la sala de calderes, la sala de l’electricitat i la sala de màquines, les quals conserven la maquinària original de l’època, alguna, encara en…
Baltasar Sança
Teatre
Literatura catalana
Dramaturg.
Membre de la comunitat de preveres de l’església parroquial de Santa Maria de Cervera, en la qual ocupà diversos càrrecs Portà el Llibre Major de les Misses de la comunitat, en el qual afegí notes curioses de fets contemporanis o de records històrics i observacions tretes de documents antics Promogué la representació dels misteris dins l’església parroquial durant la Setmana Santa i des del 1534 organitzà la representació de la Passió de Cervera , el text de la qual havia confeccionat conjuntament amb Pere Ponç, i en la qual es reservà el paper d’Isaac Fou representada fins el 1545, que el…
,
Montserrat Colomé i Pujol
Dansa i ball
Ballarina, coreògrafa i mestra de dansa.
S’inicià en la dansa a l’Estudi Anna Maleras i a l’Institut del Teatre els anys setanta i els anys vuitanta participà en l’experiència de La Fàbrica com a mestra i ballarina Ha estat coreògrafa de grans esdeveniments i grups, com els actes de clausura dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992, l’Exposició de Lisboa 1998 i el St Patrick’s Festival d’Irlanda, o en la recuperació de coreografies com la del ballet Ariel , de Robert Gerhard, dut a terme a Valls el 2011 amb tres-cents escolars en escena, textos de J V Foix i escenografia de Joan Miró El 1995 rebé el premi de la crítica…
concubinat
Dret
Cohabitació d’home i dona no legalment units en matrimoni.
És molt estesa l’existència legal d’esposes de segon ordre en tribus d’Amèrica, d’Àsia i d’Oceania L’islamisme accepta un nombre indeterminat de concubines, ultra les quatre esposes, i el confucianisme permet el concubinat en casos d’infecunditat de l’esposa, costum que fou també usual en el judaisme fins al temps de l’exili En el món grecoromà, el concubinat ja fos amb una estrangera o una esclava, que el ciutadà no podia esposar, ja fos com a unió extramatrimonial era tolerat Mai, però, la concubina no podia tenir els drets d’una veritable muller Aquesta tolerància envers el concubinat anà…
Han Kang
Teatre
Escriptora coreana.
Estudià lletres a la Universitat de Yonsei i després de graduar-se treballà com a periodista per a les revistes Publishing Journal i Samtoh , entre d’altres Imparteix classes de creació literària a l’Institut de les Arts de Seül, alhora que escriu contes i novelles Inicià la seva carrera literària el 1993 amb el poema L’hivern de Seül , que es publicà a la revista Literatura i Sociedad , però s’ha dedicat més a la novella El 1995 publicà la seva primera novella, L’amor a Yeosu , a la qual seguiren El nen Buda 1999, premi de Novella Coreana 1999, La taca mongòlica 2005, premi Yi Sang i…
Bibliografia general del romà al romànic (C-F)
Caballé i Crivillés, Antoni 1985 Memòria sobre l’excavació d’urgència a la plaça de la Pietat de Vic , Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya, Barcelona, inèdita Caballé, G, Mestres, I i Subiranes, C 1997 Excavacions arqueològiques a la zona del Portalet Vic , Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya, memoria inèdita Caballero Zoreda, Luis 1974 Cerámica sigillata clara del tipo D estampada de las provincias de Murcia y Almería , “Miscelánea arqueológica” Barcelona, I, pàgs 193-222 Caballero Zoreda, Luis 1980 Las cruces caladas con laurea y pie para hincar de época…
València, capital de la República
Al començament del novembre del 1936, la marxa dela guerra semblava fer imminent la caiguda de Madrid a mans de l’exèrcit revoltat La ciutat, assetjada, es preparava per a una defensa a ultrança El govern republicà, presidit des del setembre per Francisco Largo Caballero, decidí el seu trasllat temporal per —en les seues paraules— poder continuar més efectivament la resistència i fer més eficaç la gestió del govern El lloc triat fou València Així, durant onze mesos del…
Falles de València

Falla
© C.I.C - Moià
Folklore
Celebració popular tradicional de moltes poblacions del País Valencià consistent en la crema de figures construïdes a propòsit durant la nit de la festa de Sant Josep (19 de març).
Les figures són bàsicament figures corpòries de caràcter caricaturesc ninots , les quals, acompanyades d’altres de secundàries, hom installa planta a carrers de València i d’altres poblacions valencianes en aquesta data i que hom crema durant la nit Tant els ninots com les escenes amb què s’articulen tenen gairebé sempre una intenció satírica de l'actualitat més immediata, de crítica de costums i també política L’àrea geogràfica de les falles arriba, pel nord, fins a Benicarló, i pel sud, fins a Dénia La tradició dels focs de Sant Joan, a Alacant i als pobles de les comarques del voltant,…
El sardanisme: entre dansa nacional i “peculiaridad regional”
Colles sardanistes que participen en concursos 1946-1960 El 1939 va marcar també un trencament pel que fa a la pràctica sardanística Una activitat que podia semblar tan innocent com la ballada de sardanes s’havia d’enfrontar a la qualificació que en fessin els vencedors, que no va ser única sinó més aviat matisada Tenien molt clar que es tractava d’una dansa que podia ser tractada amb connotacions diverses bé com la dansa nacional de Catalunya, cosa que tindria com a conseqüència directa la prohibició total, bé com una activitat folklòrica tradicional que podia formar part d’un ampli folklore…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina