Resultats de la cerca
Es mostren 1199 resultats
Osteomielitis
Patologia humana
Definició L’osteomielitis és una infecció de l’os i la medulla òssia En general, els gèrmens responsables de la infecció són bacteris, però de vegades es tracta d’un altre tipus d’agents infecciosos, com és ara virus o fongs Tipus i causes Les osteomielitis es classifiquen segons la via que han seguit els gèrmens per arribar a l’os i infectar-lo Seguint aquest criteri, es considera que hi ha osteomielitis hematògenes, osteomielitis per contigüitat i osteomielitis directes La presentació més habitual és l’ osteomielitis he matògena , és a dir, aquella en què la via d’infecció és la circulació…
brànquia de bombolla
Biologia
Sistema de respiració propi de certes larves i certs adults d’insectes aquàtics que retenen bombolles d’aire sobre zones especialment hidròfugues de la cutícula; aquestes bombolles, en disminuir la tensió d’oxigen al seu si —minva provocada per la respiració traqueal de l’animal—, extreuen l’oxigen dissolt a l’aigua mitjançant un sistema d’equilibri entre aquest i el nitrogen de la bombolla, que va sortint a mesura que entra l’oxigen.
Aquest procediment respiratori permet a l’animal una immersió prolongada
Els espàrids: bogues, sards, pagells i afins
Els espàrids constitueixen una de les famílies de peixos més ben representades al litoral català 9 gèneres i 20 espècies, i també més ben conegudes, ja que inclouen espècies d’una gran importància pesquera Tenen un cos generalment fusiforme, alt i sovint comprimit, amb escates cicloides o ctenoides fortes i ben aparents, i una línia lateral ben visible i més o menys parallela al perfil dorsal El cap, fort i comprimit, és mancat d’espines o en alguns casos, dèbilment espinós i té uns ulls grossos i una boca relativament petita, amb uns premaxillars no gaire protràctils Les dents són d’una gran…
sexe

Herència del sexe
© fototeca.cat
Biologia
Conjunt de modalitats bioquímiques, fisiològiques i orgàniques que polaritzen els individus d’una mateixa espècie en mascles i femelles, de manera que entre ells esdevé possible, pels adequats processos de conjugació o fecundació, una periòdica modificació de la informació genètica.
En éssers vivents primitius bacteris i protists el sexe es manifesta en una polarització poc marcada entre dos individus es produeix una conjugació amb intercanvi de material genètic o bé una fusió Aquests tipus de processos no solament no augmenten el nombre d’individus de l’espècie no són, doncs, reproductors, sinó que en els casos de fusió de dues cèllules el disminueixen El recurs a processos sexuals es dóna sovint, en éssers primitius, en situacions de desgast ambiental En éssers superiors vegetals o animals el fenomen sexual continua essent diferent del reproductor, però es produeixen…
Sargantana gimnèsica
Morfologia La sargantana balear  Podarcis lilfordi  es va fragmentar en un gran nombre de subespècies en ocupar illots isolats de les Gimnèsies i presenta una notable variabilitat, que afecta les dimensions del cos, la coloració i el dibuix, amb freqüents formes melàniques Hom illustra la subespècie jordansi a dalt, melànica, i la subespècie gigliolii a baix, més verdosa i reticulada Javier Andrada A causa de la fragmentació de l’àrea que ocupa, constituïda, a més, per illots d’extensió reduïda, la sargantana gimnèsica presenta una variabilitat enorme en morfologia, coloració, disseny i…
Característiques generals de les plantes superiors
Introducció Els espermatòfits presenten típicament rel, tija i fulles, òrgans vegetatius similars als que són propis dels pteridòfits El conjunt de rel, tija i fulles, que rep el nom de corm , és la manifestació exterior d’una organització interna molt complexa característica dels vegetals que han colonitzat definitivament el medi aeri, els cormòfits o plantes vasculars De manera general, podríem dir que la rel s’encarrega de l’obtenció de l’aigua i els nutrients en dissolució, que les fulles fan la fotosíntesi i que la tija actua de pont entre l’una i les altres és el suport dels òrgans…
Goril·les en la boira
“Es deia Digit i ja no hi és El seu cos mutilat, decapitat i amputat de mans per fer-ne horribles trofeus jeu inanimat entre les mates com un sac ensangonat” Així començava Dian Fossey un seu famós article en un número de “National Geographic Magazine” del 1981, la revista que li serví de plataforma per a donar a conèixer al món la seva particular croada a favor del gorilla de muntanya Digit, un gorilla particularment estimat per Dian Fossey, fou mort pels furtius l’any 1977, en efecte, com un acte de revenja De revenja i d’advertiment premonitori, ja que el 27 de desembre de 1985 qui caigué…
Rèptils de sang calenta?
Tradicionalment, d’una manera simplista i errònia, hom ha tendit a atribuir als grans rèptils del Mesozoic les característiques dels rèptils actuals Així, hom havia mostrat uns dinosaures molt poc actius, de moviments lents i ineptes per a regular la seva pròpia temperatura Alhora, se’ls atribuïa una capacitat mental exigua que acabava per convertir-los en una mena de criatures gegan- tines beneites i gansoneres Avui dia, les coses es veuen d’una altra manera L’atribució d’un fòssil a un grup no pot presumir mai que totes les característiques que el configuren s’hagin d’avenir amb les dels…
Santa Creu de Joglars (Olost)
Art romànic
Situació La parròquia de Santa Creu de Joglars és situada en el municipi d’Olost, en una petita depressió entre les poblacions d’Olost i Prats de Lluçanès, just al centre geogràfic de la subcomarca del Lluçanès Aquesta església figura situada en el mapa de l’Exèrcit 150000, full 293 x 22,3 —y 51,2 31 tdg 223512 La població de Santa Creu de Joglars, formada per conjunts de cases que formen carrers separats, es troba al peu de la carretera de Vic a Berga per Gironella, 1,5 km després del trencall que ve de la de Sant Quirze de Besora L’església, separada de les cases, és en un petit pla a mà…
Els sincàrides
Els sincàrides constitueixen un petit grup de crustacis que, en molts aspectes, han estat considerats com a "fòssils vivents" Pel que sembla, es desenvoluparen a final del Paleozoic i arribaren a assolir una gran diversificació, de la qual són prova les nombroses restes fòssils que se’n troben en dipòsits sedimentaris del Carbonífer i el Permià De fet, se’n conegueren representants fòssils 50 anys abans de descobrir la primera espècie vivent, Anaspides tasmanie  Actualment hi ha descrites al voltant de 115 espècies, que hom agrupa en uns 30 gèneres La majoria viuen a les aigües intersticials…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina