Resultats de la cerca
Es mostren 2390 resultats
L’Avenç
Historiografia catalana
Revista que, amb el subtítol de Lletres, Arts, Ciències i sota el lema claverià de Virtut-Progrés-Amor, aparegué a Barcelona al gener del 1881.
En la primera època, amb la grafia L’Avens , es publicà quinzenalment de manera irregular entre el 1881 i el 1884, i després, en la segona època entre el 1889 i el 1894, aparegué primer mensualment per a convertir-se més tard en quinzenal El 1891 regularitzà el nom i esdevingué L’Avenç Fou fundada per Jaume Massó i Torrents, primer director, Emili Guanyavents, Josep Meifrén i Ramon Casas, amb un ideari de progressisme laic i catalanista, inspirat en Valentí Almirall, i per omplir el buit en el camp de la crítica literària i artística que la conversió en diari de la revista La Renaixensa…
Gloria Estefan
Música
Nom amb el qual és coneguda la cantant nord-americana d’origen cubà Gloria Maria Milagrosa Fajardo.
Filla d’una família d’exiliats anticastristes, cursà estudis de psicologia a la universitat de Miami, i al mateix temps s’inicià com a vocalista en diversos grups pop i de música cubana El 1979 es casà amb el músic i productor d’origen arabocubà Emilio Estefan, amb qui creà el grup Miami Sound Machine des del 1987 Gloria Estefan & The Miami Sound Machine, que popularitzà la música salsa en anglès Com a cantant en solitari, la discografia de Gloria Estefan inclou títols com Live for loving you 1981, Into the light 1991, Go away 1993, Mi tierra 1993, Abriendo puertas 1996, Destinity 1996,…
Josep Maria Bernat i Colomina
Música
Compositor de sardanes, director de cobla i tractadista.
Començà a compondre sardanes el 1962, algunes de les quals foren guardonades Cal esmentar-ne Un racó de claustre , Amor entre runes , Dedicatòria , Vallarnau , Os de Balaguer , Maria Teresa , Scala Dei , La balada dels cingles , etc Fou també fundador i capdanser de la colla Lliris Blaus 1945-70, de la cobla Mediterrània, i director de la Juvenil de Bellpuig, a més de guionista i comentarista radiofònic També és autor d’altres obres per a dues cobles i percussió Suite 1969, Quatre moviments en forma de simfonia 1977, Un dia a la Noguera 1992, a més d’adaptacions per a cobla d’…
el Corbatxo
Darrera obra de creació de Giovanni Boccaccio, escrita en prosa en 1354-55, poc temps després del Decameró
.
Sàtira contra una vídua que s’havia burlat de l’amor de l’autor —ja madur—, és, en general, una diatriba amarga i ressentida contra les dones Representa la transició de l’obra boccacciana de creació a la d’erudició L’obra fou l’inici d’una llarga tradició de literatura misògina i serví de base a d’altres obres, com El Corbacho 1438 de l’arxipreste de Talavera, Alfonso Martínez de Toledo Coneguda des de molt aviat en la literatura catalana —el 1397 ja fou traduïda al català pel mercader barceloní Narcís Franc, bé que no fou publicada fins més tard 1498—, influí en obres de…
Vicenç Prat i Brunet
Literatura
Escriptor i polític.
Membre d’Acció Catalana, de la qual era president 1934, fou elegit regidor de Cultura de Manresa, ciutat en la qual ocupà també altres càrrecs president de la Comissió de Cultura, secretari de l’Escola d’Arts i Oficis, vocal de la Junta de Conservatori i del Consell Local, etc Acusat d’haver pres part en els fets del Sis d’Octubre , fou empresonat, però arran de les eleccions del 1936 tornà al seu càrrec de regidor Poc després es traslladà a viure a Barcelona i, finalment, s’exilià a França 1939-42 Collaborador en diverses publicacions, com La Veu de Catalunya , El Dia , L’Om , etc, publicà…
Juan José Campanella
Cinematografia
Director cinematogràfic argentí.
Debutà el 1979 amb el curt Prioridad nacional i el 1982 el seu llargmetratge Victoria 392 no pogué ser estrenat a causa de la censura Posteriorment treballà als Estats Units en sèries de televisió, entre les quals cal citar Law & Order 1992, Lifestories 1992-96 i Dr House 2007-09, que compaginà amb la realització cinematogràfica, desenvolupada al seu país, llevat de The Boy Who Cried Bitch 1991, Love Walked In 1997, El mismo amor, la misma lluvia 1999, amb el qual guanyà un premi al millor director de l’Associació Argentina de Crítics i al Festival de Valladolid, El hijo de…
Medardo Fraile
Literatura
Escriptor castellà.
Estudià filosofia i lletres, i exercí la docència com a catedràtic de castellà a la Universitat de Strathclyde de Glasgow, ciutat on s’establí l’any 1964 Fundà, amb Alfonso Sastre i Alfonso Paso, la companyia de teatre Arte Nuevo 1945 Però en el vessant de creador es dedica gairebé exclusivament al conte, gènere en el qual destacà per la sobrietat, la precisió i el realisme Publicà, entre d’altres, els reculls Cuentos con algún amor 1954, Cuentos de verdad 1965, premi de la Crítica, Ejemplario 1979, Entre paréntesis 1988, Documento nacional 1997 i Contrasombras 1998 És també…
Núria Esponellà i Puiggermanal

Núria Esponellà i Puiggermanal
Literatura catalana
Escriptora.
Llicenciada en filologia catalana, es dedica professionalment a l’ensenyament secundari Ha publicat les novelles Gran Cafè 1998, Un moment a la vida 1999, El mateix vell amor 2000, premi Ciutat de Badalona, Temps de silenci 2002, La travessia 2005, premi Columna, Sunitha Història d’una nena apadrinada 2006, Rere els murs 2009, premi Nèstor Luján de novella històrica, La Fàtima de la classe dels dofins 2010, Una dona d’aigua 2013, finalista del premi Prudenci Bertrana 2012 i La filla de la neu 2016 L’any 2020 guanyà el premi Prudenci Bertrana per Ànima de tramuntana També ha…
,
Mujeres Libres
Història
Organització feminista i llibertària creada entorn de la revista del mateix nom, apareguda de primer a Madrid i després a Barcelona (1936-38).
Lucía Sánchez Saornil, Mercè Comaposada i Empar Poch en foren les capdavanteres principals Es constituí formalment com a federació nacional a València per l’agost del 1937, i agrupà unes 20 000 dones i 150 agrupacions 40 del Principat i 28 del País Valencià Mantingué, respecte a les altres organitzacions llibertàries FAI, CNT i FIJL, una autonomia organitzativa total Defensà un “feminisme proletari” per al qual l’alliberament de les dones, inseparable de la lluita de la classe obrera, tanmateix no s’hi havia de confondre Dugué a terme una tasca cultural a través dels seus instituts de Madrid…
Les Metamorfosis
Novel·la que Apuleu degué escriure en la seva maduresa (després del 161).
Sembla l’adaptació, amb troballes originals, d’una altra narració de la qual hi ha una versió grega Luci o l’Ase És la història de les aventures de Luci transformat en ase perquè volgué conèixer el món de la màgia de fet, glossa la punició de l’ànima constreta a endurar un seguit de proves abans d’abraçar el culte d’Isis Però aquest pla místic, o meravellós, gairebé es fon en el realisme, de tint eròtic o picaresc, que domina una gran part de l’obra Hi sobresurt el famós conte d' Amor i Psique IV 28-VI 24 Per al lector d’avui, la novella és, abans de tot, un model de l’antiga…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina