Resultats de la cerca
Es mostren 1874 resultats
Sant Joan de Can Nadal (Sant Pere de Vilamajor)
Art romànic
Situació Vista de la façana de l’església després de la seva restauració J Tous La capella de Sant Joan de Can Nadal és adossada a les construccions de l’antic mas de Can Nadal, el qual es va convertir en restaurant de curta durada Es troba a una cota de 575 m sobre el nivell de la mar, al vessant de migjorn del turó de Sant Elies Mapa L37-14364 Situació 31TDG493194 Del quilòmetre 7 de la carretera de Palautordera a Seva per coll Formic surt a mà esquerra vers ponent una carretera que mena a la urbanització de “Refugis del Montseny” L’edificació de l’antic mas de Can Nadal queda a la cota més…
Creu de la capella del Roser (Sant Joan de les Abadesses)
Art romànic
Cara anterior de la creu, avui conservada al Museu del Monestir de Sant Joan de les Abadesses F Tur Al Museu del Monestir de Sant Joan de les Abadesses, amb el núm d’inventari 37, hi ha una creu de fusta que fa 189 × 110 cm el gruix és de 7 cm Aquesta creu prové d’una antiga capella avui desapareguda l’anomenada capella del Roser, que era situada al costat dret del riu Ter, dins el mateix poble de Sant Joan de les Abadesses La creu és de fusta, i hi apareixen els vestigis de pintura amb figuració policroma en els trossos en què la capa d’entelat de lli encara no ha desaparegut En algun…
L’estola del bisbe Ramon d’Escales
Art gòtic
Aquesta estola es va trobar al sepulcre del bisbe Ramon d’Escales, a la catedral de Barcelona Aquest personatge, mort a la Ciutat Comtal el 1398, va ser abat del monestir de Vilabertran, bisbe d’Elna, de Lleida i de Barcelona 1386-98 i conseller del rei Pere III Va ser partidari del papa Climent VII durant el cisma d’Occident Protegí els jueus barcelonins en l’episodi de l’incendi del Call El seu sepulcre de la catedral de Barcelona, esculpit per Antoni Canet, es va obrir el 1936, en el moment en què la Comissió de Salvament del Patrimoni, dirigida per Joaquim Folch i Torres, va obrir també…
serveis auxiliars
Militar
Conjunt de tasques secundàries dels cossos de l’exèrcit, estranyes al servei d’armes i a la instrucció i que en ocasions han estat encomanades a soldats amb algun tipus de manca física, de caràcter lleuger.
taní sintètic
Alimentació
Tecnologia
Química
Nom genèric d’una sèrie de composts, originàriament cossos aromàtics sulfonats, emprats en adoberia, bé com a adob, bé com a auxiliars de l’adob, vegetal o mineral, per a obtenir cuirs amb unes propietats determinades.
hipotàlem

Secció sagital de l’hipotàlem i de la hipòfisi
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Part del sistema nerviós central que es forma a partir d’un desenvolupament de la porció ventral del diencèfal i que comprèn el tuber cinereum
, l’infundíbul, el quiasma òptic, els cossos mamil·lars i la neurohipòfisi.
A l’hipotàlem es formen els factors d’alliberament hormonal que actuen sobre l’adenohipòfisi Intervé en la regulació de la vida emocional, de la temperatura corporal i de la ingestió d’aliments per la sensació de fam
radiocristal·lografia
Física
Branca de la física de l’estat sòlid que estudia l’estructura cristal·lina dels cossos sòlids tot emprant tècniques de difracció de radiacions electromagnètiques (fonamentalment raigs X) o tècniques de difracció de partícules (electrons i neutrons).
La radiocristallografia fou usada per primera vegada per Mvon Laue l’any 1912
cariofanals
Biologia
Ordre de bacteris format sobretot per cèl·lules en forma de disc amb una zona basòfila central visible en viu al microscopi òptic i que, de vegades, conté cossos diferenciats al citoplasma que probablement corresponen a conidis.
Aquestes cèllules s’associen generalment en tricomes amb una paret cellular comuna a totes elles, però també poden viure lliures, en el qual cas tenen flagellació perítrica, a diferència de les beggiatoals, a les quals s’assemblen molt Viuen generalment a l’aigua, però es troben també en el tub digestiu de diversos animals, principalment vertebrats i artròpodes
exèrcit
Militar
En l’exèrcit de terra, unitat superior que és la més completa tàcticament i logísticament, i que és composta de cossos de l’exèrcit, divisions, brigades intendents i diverses unitats de les armes i dels serveis.
guerra dels Malcontents
Història
Alçament armat promogut el 1827 a Catalunya pels ultrareialistes, que consideraven massa suau la política repressiva de Ferran VII contra els liberals.
Les queixes principals es referien a la negativa a restablir la inquisició, a l’indult bé que molt parcial atorgat als liberals, a la permanència en l’exèrcit i els càrrecs públics de gent tinguda per liberal i a la relegació dels voluntaris reialistes els antics guerrillers del Trienni Constitucional, els caps dels quals foren apartats en bloc de l’exèrcit, amb llicència illimitada, i aviat deixaren de percebre els sous promesos Les esperances ultrareialistes, posades primerament en Ferran VII, s’anaren decantant cap al seu germà Carles la conspiració de la cort, mostra de la qual fou la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina