Resultats de la cerca
Es mostren 5910 resultats
abocat | abocada
Enologia
Dit del vi que deixa a la boca un començament de gust dolç; constitueix una classe intermèdia entre el vi sec i el pròpiament dolç.
Té densitats gairebé normals, de manera que és el sabor, i no les mesures densimètriques, el que posa de manifest la presència de sucres Això és cert especialment en el cas dels vins abocats naturals, és a dir, dels obtinguts sense addició de most i d’antiferments, ja que aleshores el sucre residual no fermentat és sobretot levulosa, la qual, pel seu poder edulcorant molt superior al de la glucosa, afecta el sabor amb modificacions mínimes de la densitat La concentració de sucres en els vins abocats oscilla entre 5 i 20 grams per litre A quantitats de sucre iguals la…
els Cosmati
Nom donat als marbristes romans que, des del començament del sXII fins a l’acabament del XIII, decoraren les esglésies de Roma i del Laci.
Llur estil decoratiu, d’origen bizantí, és basat en la combinació de marbres de diversos colors i de tesselles de vidre, tot formant motius geomètrics Hom en destaca la façana de la catedral de Cività Castellana, els claustres de Sant Joan del Laterà i de Sant Pau Extramurs, a Roma
Federació Obrera de Sindicats de la Indústria Gastronòmica de Catalunya
Història
Organització creada al començament del 1936 que reuní la majoria dels cambrers i els cuiners del Principat, especialment de Barcelona (on tingué uns 4000 afiliats).
Fou la principal base sindical del Partit Comunista de Catalunya, i aconseguí de dirigir una vaga general del ram, pel maig del 1936 Ingressà a la UGT de Catalunya a la darreria del juliol del 1936
Ofèlia Dracs
Col·lectiu d’escriptors iniciat al començament dels anys setanta i integrat, inicialment, per Miquel Desclot, Carles Reig, Pep Albanell, Jaume Cabré i Joaquim Soler (Dracs).
En formaren part, en un moment o altre de la seva trajectòria, Miquel Desclot, Carles Reig, Pep Albanell, Jaume Cabré, Joaquim Soler, MAntònia Oliver, Jaume Fuster, JMIlla, Joaquim Carbó, Xavier Romeu, Quim Monzó, Joan Rendé, Isidre Grau, Josep LlSeguí, Antoni Serra, Joana Escobedo, Margarida Aritzeta i Assumpció Cantalozella Dedicat a la narrativa de gènere, obtingueren el premi La Sonrisa Vertical amb un recull de contes eròtics i d’humor, Deu pometes té el pomer 1980 Conrearen també els gèneres de terror Lovecraft, Lovecraft , 1981, policíac Negra i consentida , 1983, ciència-ficció…
Calella de Palafrugell

Vista de Calella de Palafrugell (Palafrugell)
© C.I.C - Moià
Poble
Poble del municipi de Palafrugell (Baix Empordà), a la Costa Brava, el més meridional dels nuclis marítims del terme, entre la punta d’en Blanc i la de Forcats.
Es començà a poblar a la fi del segle XVIII abans hi havia botigues o barraques de pescadors i fou el port de cabotatge de la vila de Palafrugell exportació de suro manufacturat, especialment des de mitjan segle XIX i fins a ben entrat el segle XX, i de rajoles i de ceràmica de la Bisbal Esdevingué des del segle XIX centre de pesca i d’estiueig primer de la burgesia de Palafrugell, però a partir de 1950-60 del turisme internacional El nucli primitiu és davant les platges d’en Calau, el Portbò i Malaspina, i encara manté elements d’arquitectura popular com les Voltes, un carrer porticat i…
Xurra
Àrea de nidificació de la xurra Pterocles orientalis als Països Catalans Maber, original dels autors És un ocell escàs, que actualment es troba restringit a la part occidental de la Depressió Central catalana, on arriba l’extrem nord-oriental de l’encara nombrosa població que habita la Depressió de l’Ebre Ocell molt sedentari, no hi ha dades fora de les seves àrees usuals de distribució així, doncs, no ha estat citat ni a la Catalunya Nord ni a Andorra ni a les Balears El poc coneixement que tenim sobre aquesta espècie a casa nostra, fa que no hi hagi dades sobre la seva fenologia de…
Andreu Basté, a Sant Andreu del Palomar
Etiqueta Andreu Basté pertany a la vella generació dels teixidors barcelonins del començament del segle XIX Els seus successors installaren la fàbrica a Sant Andreu de Palomar Andreu Basté i Bofarull pertany a la vella generació dels teixidors barcelonins del començament del segle XIX L’any 1829 tenia ja la seva fàbrica al carrer de Moles, entre el carrer Comtal i la muralla de la ciutat, després carrer de Fontanella Tenia quaranta telers manuals El 1850 encara es trobava al mateix lloc, però ara fila i teixeix a la vegada, en el que és una evolució clàssica Ha superat ja l’etapa…
comtat de Berga

Comtat de Berga
© fototeca.cat
Història
Territori regit per un comte, que comprenia, aproximadament, la comarca actual del Berguedà (tret de la vall de Lillet).
El seu origen és el pagus de probable origen romà i visigòtic, unit de primer al comtat de Cerdanya i després amb categoria de comtat L’expansió natural del comtat de Cerdanya feu que aquest traspassés molt aviat, al començament del segle IX, la barrera muntanyosa del Cadí, la Tosa d’Alp, el Puigllançada i el Mogrony a mesura que avançava l’obra de recuperació aparegué en la documentació el pagus de Berga, que els comtes de Cerdanya organitzaren com a comtat al començament del segle X el primer vescomte, Branduí, apareix el 905 El 1035 tenia ja una marca o terreny fronterer amb els musulmans…
Pavies
Pavies
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Palància, a la zona de llengua castellana del País Valencià, accidentat per la serra d’Espina (973 m alt. al terme), a la divisòria de les conques del Millars i del Palància.
El barranc d’El Salto, al centre de la foia de Pavies, aflueix a la rambla de Figueres Els boscs de pins 428 ha i la muntanya improductiva ocupen gran part del terme, que reguen nombroses fonts Al secà hom conrea 280 ha de cereals, llegums, patates i olivera, i el regadiu es limita a 12 ha La propietat és molt fragmentada mitjana de 0,43 ha en règim d’explotació directa L’emigració ha reduït la població a una cinquena part des del començament del s XX El poble 62 h 2006 738 m alt, que aglutina tota la població del municipi, es troba en una foia voltada de muntanyes Els carrers…
la Consolació
Barri
Barri industrial del municipi de Cercs (Berguedà), a la confluència del torrent de Sant Corneli amb el Llobregat, que forma ací el congost de la Consolació, al peu de la carretera C-16 (antiga C-1411).
Hi ha els jaciments de lignit d’una àrea de 400 km 2 que començaren a ésser explotats el 1906 Al començament dels anys vuitanta s’extreia una mitjana de 35000 t mensuals que consumia gairebé íntegrament la tèrmica de Cercs L’empresa explotadora Carbons de Berga, que arribà a ocupar 1120 treballadors, tancà l’any 1991 El santuari de la Consolació 642 m alt, que li dóna nom, és un edifici del s XVII que fou decorat amb pintures de Viladomat la imatge de la Mare de Déu de la Consolació és una talla del s…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina