Resultats de la cerca

Les institucions de dret civil de la compilació són derivació de l’antic dret propi de les Illes dret mallorquí dret menorquí dret eivissenc i afecten principalment el règim econòmic matrimonial, la successió testada i contractual i algunes peculiaritats en matèria de drets reals, com és ara el cens i l’alou També hi són recollides certes consuetuds específiques de Menorca, d’Eivissa i de Formentera A la comissió codificadora que preparà i estudià el text fou ponent, per a les Illes, el jurisconsult mallorquí Gabriel Subias i Feliu L’any 1990 el Parlament Balear redactà de bell nou la quasi…

El pla s’emmarca dins de l’Agenda 2000 i és un dels pilars de la política agrària comuna La conselleria d’agricultura, ramaderia i pesca de la Generalitat de Catalunya en fixà les prioritats, que, després de negociacions amb la Comissió Europea, es reflectiren en un programa de suport per al període 2000-06 que va des de la millora de l’estructura econòmica de les explotacions agràries fins al suport de les mesures de manteniment i millora del medi ambient La dotació del pla durant tot el període és de 934 milions d’euros La majoria de mesures estan dirigides a adaptar el sector…

Descendent collateral de Narcís Feliu de la Penya Participà, com a sotstinent, en la guerra del Francès, i del 1817 al 1821 fou destinat a Costa Rica En tornar-ne, fou nomenat fiscal de la comissió militar de Catalunya 1833 i arribà a secretari del ministeri de la guerra El 1837 publicà a Sevilla una novella antiromàntica, Elena y Paulina en 1846-47, a València, formà part de la redacció del periòdic “El Fénix” És autor de Gomera València 1846, contra la conservació dels presidis africans, i de diversos escrits sobre legislació militar La jurisprudencia militar al alcance de todos 1847,…

Es doctorà en lleis i fou passant de Jaume Bofill i Mates Regidor de Barcelona per la Lliga Regionalista 1920, formà part de la comissió de cultura que inicià la construcció de grups escolars, i com a president de la junta municipal d’exposicions d’art organitzà les exposicions de pintura catalana a Lisboa, amb la collaboració de Joan Estelrich 1920, i a Amsterdam, en collaboració amb Feliu Elias 1922 Participà en la constitució d’Acció Catalana 1922, contribuí econòmicament a la fundació de “La Publicitat”, fou sotssecretari d’economia del primer govern de la República Espanyola i collaborà…

Segurament fill de Josep Larrard, que, el 1719, s’interessà per l’explotació d’una de les quatre illes del delta de l’Ebre, a Tortosa Obtingué privilegi d' hidalguía 1775 Formà part d’una comissió destinada a l’estudi de la represa del comerç català amb els països de Llevant Installà uns locals al port de Salou, seguint el pla del capità general Philippe de Cabanes, per a constituir un nucli de població a la platja Fou director de la Companyia d’Assegurances Marítimes de la Mercè, de Sant Antoni de Pàdua i Sant Ramon de Penyafort El 1799 comprà, per 120 000 lliures catalanes, el palau…

Es preocupà sobretot pels problemes del contrastament estadístic de les teories Féu estudis sobre Pareto i la distribució de la renda, seguint l’anàlisi de la relació quantitat de diners - tipus d’interès - nivell de preus Del 1920 al 1929 treballà a la Comissió de Reparacions d’Alemanya, d’on havia de sortir el seu llibre Le vicende del marco tedesco 1931, defensant la teoria quantitativa Insistí en el fet que la política keynesiana condueix inevitablement a la inflació El 1942 publicà Introduzione alla Politica Economica , peça important contra l’economia dirigida i l’autarquia El 1945 fou…

Estudià música a Vic amb Lluís Romeu i orgue a Barcelona amb Vicenç Maria Gibert El 1924 esdevingué organista de Notre-Dame du Bon Secours de Bois Colombes En tornar a Barcelona, fou professor de música a l’Escola Blanquerna i crític musical del diari "El Matí" Entre el 1944 i el 1946 ocupà la plaça de mestre de capella de l’església de Pompeia de Barcelona El 1947 guanyà el premi del concurs de la Comissió Abat Oliba amb l’obra Cinc Càntics a la Verge de Montserrat A més, és autor de la cançó El Mariner -que estrenà l’Orfeó del Noya el 1918- i dels Goigs a la Mare de Déu del Pilar 1929

En la posició d’atacant, jugà al CE Hispano Francès de Barcelona 1964-74 Amb l’equip juvenil es proclamà ja campió d’Espanya i el 1968 fou subcampió de Copa amb l’equip filial, disputant la final al primer equip del mateix club Posteriorment, ja amb el primer equip, fou tres vegades campió de Catalunya i campió de la Superlliga 1973 En la seva darrera temporada en actiu, fou jugador i entrenador a la vegada Una lesió al genoll l’obligà a abandonar l’esport en actiu Dirigí l’equip juvenil i també fou segon entrenador del primer equip Posteriorment fou president del mateix club i president de…

Començà a jugar al Club Esportiu Noia A disset anys fitxà pel Futbol Club Barcelona, amb el qual jugà cinc temporades La seva trajectòria posterior transcorregué entre el CE Noia, on jugà una temporada el Club Patí Vilafranca, durant dues temporades, i l’Hoquei Club Piera, durant quatre Penjà els patins després de jugar un any a la Secció Hoquei Unió Maçanetenca de Maçanet Amb el primer equip del FC Barcelona conquerí tres Copes d’Europa 1978, 1979, 1980, una Supercopa d’Europa 1981, quatre Lligues 1978-81 i tres Copes del Rei 1978, 1979, 1981 Amb Sandro Rosell a la presidència del Barça, es…

Coneguda com Coco , s’inicià en l’escola de tennis del Club Tennis Barcino CTB i jugà en tots els equips del club, capitanejant l’equip que aconseguí el Campionat d’Espanya per clubs Fou en una ocasió campiona d’Espanya de dobles i subcampiona en dobles mixtos Fou campiona de Catalunya en dobles mixtos amb el seu germà Joan Ignasi 1970 El 1970 participà en el torneig de Wimbledon Ha guanyat en diverses ocasions el Campionat d’Espanya per equips veterans femenins amb el CTB És directora del campus d’estiu a l’Acadèmia Sánchez-Casal Fou membre de la Federació Catalana de Tennis i de la Comissió…