Resultats de la cerca
Es mostren 2542 resultats
torba

Torba
© Fototeca.cat
Geologia
Tipus d’humus d’estructura fibrosa, format en un medi anaeròbic i saturat d’aigua, raó per la qual la descomposició i humificació de la matèria orgànica hi són molt lentes.
Hom distingeix una torba oligotròfica , de pH molt àcid, pobra en cendres i en nitrogen, típica de les torberes altes, i una torba mesotròfica , de pH neutre, rica en cendres i en lignina, pròpia de les torberes baixes Des del punt de vista geològic és el primer graó de la cadena de formació del carbó i a les torberes actuals pot ésser estudiat el desenvolupament del procés De color negre o marró i d’aspecte esponjós, la seva estructura vegetal pot ésser observada a ull nu Es forma als aiguamolls anomenats torberes , en els quals es desenvolupen, ordinàriament, una gran quantitat de molses i…
Cuereta blanca
La cuereta blanca Motacilla alba és lleugerament més grossa que la groga ateny 18 cm i és inconfusible pels colors gris i negre del mantell i blanc del dessota, i, sobretot, pels moviments que fa amb la llarga cua quan camina A l’estiu, el mascle porta la gola negre, mentre que la femella hi té, al mateix lloc, una franja Els joves, com el de la fotografia, són més esclarissats i tenen una taca bruna al pit Fototeca / MC La cuereta blanca és un ocell nidificador comú a tots els Països Catalans, excepte a les Balears i a les zones litorals del S del Principat i el migjorn valencià A la…
Cogullada fosca
D’entre els ocells terrenejants, ocells que veiem fent petites volades, en estol, als nostres camps, les cogullades es caracteritzen pel fet de tenir un plomall al cap, del mateix color terrós que la resta del plomatge La cogullada vulgar Galerida cristata , a dalt, a l’esquerra i la cogullada fosca Galerida theklae , a dalt, a la dreta es diferencien principalment pel diferent contrast entre el color del dors i el del dessota i per la intensitat del tacat del pit en vol, el dessota de les ales és ocraci en la vulgar i gris en la fosca La calàndria Melanocoripha calandra , a sota, a l’…
anàlisi de fertilitat
Agronomia
Tipus d’anàlisi que permet de valorar la capacitat d’un sòl per a subministrar elements nutritius essencials en quantitats, formes i proporcions adequades per al correcte creixement i desenvolupament dels conreus donat un determinat objectiu de producció.
Consta de les etapes següents obtenció de la mostra al camp, preparació de la mostra per a la seva anàlisi, anàlisi pròpiament dita i la seva interpretació Un cop s’ha interpretat l’anàlisi es poden establir recomanacions de fertilització L’anàlisi del sòl fa referència a la terra fina partícules de diàmetre inferior a 2 mm Els paràmetres que se solen determinar són textura, contingut de matèria orgànica, contingut de carbonats —total i de la fracció de diàmetre inferior a 0,05 mm calcari actiu—, pH aigua o clorur potàssic, conductivitat elèctrica extracte aquós 1/5 o bé extracte de pasta…
la Tor de Querol
Municipi
Municipi de l’Alta Cerdanya, a la vall de Querol (des d’aigua avall de Cortvassill fins aigua amunt de la Vinyola), al límit amb la Baixa Cerdanya (municipi de Guils de Cerdanya).
El sector nord-oriental és accidentat pels contraforts meridionals del Carlit pic de Bena, sota el qual s’obre el coll de Bena, per on passa el camí que comunica la Solana amb la vall de Querol La població i els conreus es concentren principalment al fons de la vall, al llarg del riu d’Aravó Al límit amb el municipi d’Enveig, hi ha l' estació de la Tor de Querol , internacional, on s’inicien les línies de ferrocarril a Barcelona per Puigcerdà i a Tolosa per Foix, a més del ferrocarril de via estreta de la Cerdanya a Perpinyà És un centre tradicional de negociants i de tractants de bestiar Més…
Teresa de Cofrents
Teresa de Cofrents
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Vall de Cofrents, a l’àrea de llengua castellana del País Valencià, als vessants nord-occidentals (1.082 m alt.) de la mola del Caroig.
És drenat a l’W pel riu de La Hoz, al qual aflueix el Reconque i el seu afluent, la rambla d’Argongeña La major part del territori no és conreada, i és ocupada per pinedes i matollar L’agricultura es limita a 700 ha de secà els principals conreus són cereals, vinya, oliveres i garrofers i 250 ha de regadiu, que aprofita l’aigua de fonts, poc intensiva a causa de la pobresa d’aigua i del clima blat, arbres fruiters i blat de moro La ramaderia ovina complementa l’economia La població tingué al llarg del segle XIX una estabilitat que s’ha convertit en descens des del començament del…
regió de Sogorb
Regió del NW del País Valencià, limítrofa amb Aragó i Castella-la Manxa.
Comprèn les comarques de l’Alt Millars, l’Alt Palància, els Serrans i el Racó, amb una superfície de 3 581 km 2 Orogràficament coincideix amb l’àrea més ampla i trencada del Sistema Ibèric Valencià, que hi culmina a Penyagolosa, al límit amb la regió de Castelló de la Plana, i és repartida entre les conques mitjanes del Millars i del Túria i la mitjana i alta del Palància Els recursos econòmics hi són variats, però insuficients la ramaderia ovina transhumant i els conreus de secà són els tradicionals Les obres hidràuliques que s’hi han fet han negat pobles sencers i hi han…
Puçol
Municipi
Municipi de l’Horta del Nord, al seu extrem septentrional, al límit amb el camp de Morvedre, estès des de la mar, on hi ha la platja baixa i sorrenca i una zona de marjals, dessecats en part (antic estany de Puçol, en part al terme de Sagunt, que desguassa a la mar per diverses goles, com la de l’Estany i la del Pas de les Eugues), fins als contraforts meridionals de la serra Calderona i del Picaio de Sagunt.
El secà se situa a l’interior i es troba en regressió garrofers i ametllers El regadiu aprofita encara l’aigua de la séquia reial de Montcada 828 ha i també la de pous 480 ha els principals conreus són les hortalisses i sobretot els tarongers 500 ha i les pereres Quant a la indústria hi ha una gran fàbrica d’electrodomèstics i metallúrgia, indústria de conserves, mobles, relaminatge Dins el terme hi ha un hotel de luxe i a la costa s’ha format el barri marítim i turístic de la Platja de Puçol A partir del 1950 la població ha experimentat un augment notable per l’atracció immigratòria que han…
Paiporta
La Plaça Major de Paiporta
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Horta del Sud, situat al S de la ciutat de València i travessat en direcció NW-SE pel barranc de Torrent.
El territori és totalment pla, travessat en direcció NW-SE pel barranc de Torrent l’agricultura, tota de regadiu, que ocupa el terme, aprofita l’aigua del Túria a través de la séquia de Faitanar i també en un petit sector la de pous Els principals conreus són els d’hortalisses i de tarongers 80 ha El 90% de la terra és conreada directament pels seus propietaris, i el 10% pels arrendataris L’activitat industrial ha tingut un fort desenvolupament els darrers anys mobles, xapes i taulers de fusta, teixits i joguines L’augment demogràfic, com a tota l’Horta, ha estat constant i moderat fins el…
Oleta
Oleta
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Conflent al sector alt de la comarca, estès al fons de la vall de la Tet i, des de la integració el 1827 del municipi d’Évol, a la confluent vall d’Évol, compresa a les Garrotxes de Conflent.
A la capçalera d’aquesta vall, als vessants meridionals del massís de Madres hi ha el Gorg Negre 2 082 m alt, que forma part dels gorgs de Noedes En aquesta part alta destaquen, a la serralada que separa les valls d’Évol i de Cabrils, el pic de la Pelada 2 370 m alt i el puig d’Escotor 2 292 m alt, i al límit amb la vall de Noedes, el Montcoronat 2 172 m alt Dins el municipi hi ha la més important fàbrica d’electricitat del Conflent, la central d’Oleta , que aprofita l’aigua conduïda de la Tet a 228 m d’altura, amb una potència installada de 12 kW i una producció mitjana de 43 milions de kW/h…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina