Resultats de la cerca

Llicenciat en dret a la Universitat Complutense, obtingué el diploma en alta direcció d’empresa de l’Instituto de Estudios Superiores de la Empresa de la Universitat de Navarra La seva activitat empresarial estigué estretament vinculada al sector del paper, dins del qual formà part del consell d’administració de diverses indústries papereres i participà en la gestació de l’Organización de Fabricantes de Pastas de Papel 1976 També ocupà la presidència de l’empresa constructora Vallehermoso i del Consejo Superior de Cámaras de Comercio El 1977 formà part del nucli fundador de la Confederación…

Estudià a l’Institut de Tecnologia de Hèlsinki A partir de l’any 1960 collaborà amb Raili Paatelainen Pieksämäki, 1926, en l’estudi que posteriorment s’anomenà Raili i Reima Pietilä La seva obra, escassa però de gran intensitat, s’inscriu en l’organicisme de la tradició moderna d’Alvar Aalto Ressalta l’extraordinària riquesa plàstica derivada d’una concepció arquitectònica on és constant la referència al marc natural Entre les obres més destacades es troben el pavelló finlandès a l’Exposició Universal de Brusselles 1958 i altres obres a Finlàndia, com el centre Dipoli de l’Institut de…

Germà del crític d’art Carles Pirozzini i Martí Deixà inacabats els estudis d’enginyeria de camins i estudià música, dibuix i gravat Formà part de La Jove Catalunya i collaborà a La Gramalla , La Renaixença , Lo Gai Saber  i altres revistes Obtingué premis secundaris als Jocs Florals de Barcelona pel romanç històric Lo comte Bara 1872, la balada La mala muller 1874 i el romanç moralitzador de costums La professó de les bordes 1876, i premis diversos en altres certàmens de Girona i Montpeller i al de La Misteriosa, de Barcelona pel poema Rondalla celestial , el 1876, humorístic, i per les…

Fill natural de Pedro de Navarra y de Lacarra, vescomte de Muruzábal, mariscal de Navarra, i d’una Hugalde Fou nomenat prior de Roncesvalls 1518 i poc després completà els seus estudis de dret i teologia a Tolosa Llenguadoc, París i Salamanca, on fou rector el curs 1529-30 Inquisidor del Sant Ofici des del 1539, conservà aquest càrrec després d’ésser nomenat bisbe de Ciudad Rodrigo 1542 El 1545 fou nomenat bisbe de Badajoz i assistí al concili de Trento En tornà al cap de poc, i Carles V el nomenà president de la cancelleria de Granada, càrrec que refusà i tornà al concili, on prengué part…

Declarada conjunt historicoartístic l'any 1961, hi destaca la monumental Porta de Mar És un recinte de 131480 m 2 que aplega vestigis de diferents ocupacions des del segle IV aC El seu interior hi ha un important jaciment arqueològic amb restes del barri hellenístic de la colònia grega de Rhode segles IV i III aC, de la villa romana segles II aC i VI dC, de la necròpolis paleocrisitana, d’edificis d’època visigoda, del monestir romànic llombard de Santa Maria segle XI i del nucli urbà fortificat medieval, i dels diferents edificis militars de la darrera ocupació del segle XVI…

Visqué de la sasteria familiar i mai no es professionalitzà El 1956 ingressà a la Real Sociedad Fotográfica de Madrid, però, disconforme amb els seus criteris, l’any següent formà, amb altres fotògrafs, entre els quals cal citar Ramon Masats , el grup La Palangana, d’esperit trencador i posteriorment conegut com a Escuela de Madrid, vigent fins a l’any 1975 En vida feu només tres exposicions, totes a Catalunya, la darrera de les quals 1995 fou una retrospectiva  En morir els hereus cediren el seu arxiu de negatius 25000 i còpies 1000 a la Fundació Foto Colectania de Barcelona,…

Estudià al Conservatori Superior de Música de Barcelona i posteriorment amplià la seva formació amb B Casablancas i JA Amargós Defensor d’un concepte de música integral, és un creador proper al món del jazz, la música popular i el flamenc Ha fet collaboracions amb Santiago Auserón i el cantaor Miguel Poveda, en els projectes Poemas del exilio —premi Ciutat de Barcelona, 2004— i Desglaç , on musicava i portava a un registre flamenc poemes de Rafael Alberti i poetes catalans És autor de les òperes Ruleta Ópera para un fin de siglo 1998 i Juana 2005, ambdues en format de cambra, i La cabeza del…

Als Països Catalans els cercles d’obrers catòlics foren obra, principalment, del jesuïta Antoni Vicent, fundador del primer cercle de l’Estat espanyol, a Manresa 1865, bé que la seva activitat fou exercida sobretot a les diòcesis de València i de Tortosa, on el 1893 n'havia fundats 40 i 11, respectivament Capdavanter del moviment social catòlic a l’Estat espanyol, donà als cercles, influït per l’obra similar creada a França per Albert de Mun, un caire alhora religiós, econòmic, recreatiu i instructiu mitjançant una sèrie d’institucions annexes escoles, caixes de socors mutus, centres d’…

Henri de Lacaze Duthiers, que havia creat el 1872 ja un altre centre a Rosco Bretanya, n'obtingué la fundació el 1880 El seu successor, Pruvot, féu prospeccions a totes les costes catalanes, incloses les Balears Les installacions foren ampliades per Duboscq, però fou a partir del 1952 que s’inicià una renovació i una modernització general Hi treballen actualment una seixantena de persones Acull cada any de 400 a 500 estudiosos de les universitats europees i nord-americanes A partir del 1950 publicà la revista Vie et Milieu i, posteriorment, la Faune des Pyrénées-Orientales en fascicles…

El 1194 entrà de monjo a Poblet, d’on passà, al cap de poc, a ocupar l’abadiat de Montaragó Dugué una intensa vida política, primer al costat del rei Pere i després en la minoritat de Jaume I A partir del 1214 actuà com a opositor del seu oncle, el comte Sanç de Provença i de Rosselló, regent de Jaume I, de qui provocà la dimissió el 1218 Continuà una política ambigua que afavoria l’anarquia nobiliària, sobretot en contra del partit de Nunó, fill del comte Sanç, fins que hagué de claudicar davant la forta personalitat de Jaume I Els darrers anys de la seva vida féu costat al rei Jaume,…