Resultats de la cerca
Es mostren 1175 resultats
Àsia Central
Política
Terme geopolític que, en la seva accepció actualment més difosa, designa sobretot els estats exclusivament asiàtics de la CEI, és a dir, el Kazakhstan, el Turkmenistan, l’Uzbekistan, el Tadjikistan i el Kirguizistan.
Són estats amb una població majoritàriament islàmica, règims autoritaris o molt inestables Kirguizistan i Tadjikistan, amb potencial energètic elevat en alguns casos Kazakhstan, Turkmenistan, la situació fronterera dels quals, amb estats especialment conflictius Iran, Afganistan, Pakistan i la seva forta vinculació amb Rússia, però també en certa manera en l’òrbita de la Xina, els converteix en especialment inflamables
Àfrica subsahariana
Terme que designa, de manera imprecisa, la part del continent africà al sud del límit meridional del desert del Sàhara, caracteritzat pel predomini de poblacions de raça negra i religió no universalment musulmana.
Tendeix a substituir la denominació “Àfrica negra”
enfogonament
Transports
Cadascun dels forats que hi ha a les cobertes d’un vaixell per a fer-hi passar els pals i que hom designa amb el nom del pal i el de la coberta.
societat opulenta
Economia
Expressió que designa la societat industrialitzada avançada, caracteritzada per una abundància real o potencial de béns, principalment de consum, com a conseqüència de la revolució tecnològica i de la situació monopolística del sistema capitalista.
L’expressió prové del llibre homònim de JK Galbraith The Affluent Society 1958 Té l’inici en el creixement ininterromput i indiscriminat de la producció en una economia de mercat a partir de la Segona Guerra Mundial, en un primer moment als EUA i posteriorment a l’Europa occidental L’ideal de l’equidistribució de la renda a través d’una massiva participació de la població en el creixement de la productivitat i en el consum generalitzat resulta frenat per la persistència o generació de zones subdesenvolupades o pobres enmig de l’extensió de la prosperitat, que s’esdevé a conseqüència de la…
varva
Geologia
Terme d’origen suec que designa un dipòsit rítmic laminat (una laminita) d’origen climàtic, constituït per una parella de termes litològics ben diferenciats, dipositats durant un cicle anyal i dins una conca glaciolacustre.
El sediment estival és un llim o sorra fina de color clara, moguda per la fusió de la gelera el terme hivernal és un lloc orgànic argilenc, fosc, pòsit d’unes aigües encalmades La gruixària de cada parella o ritme és millimètrica, sense que sobrepassi gaire un centímetre De Geer, admetent que aquesta gruixària depenia de les circumstàncies climàtiques anuals, pensà que fent una anàlisi de les varves segons el criteri de les gruixàries hom podia establir una cronologia absoluta fent la correlació entre diverses conques glaciolacustres Així, establí una cronologia absoluta vàlida…
agògica
Música
Terme introduït en la teoria de la música per Hugo Riemann (Musikalische Dynamik und Agogik, 1884) i que designa les lleugeres fluctuacions del tempo que poden aparèixer en la interpretació d’una obra musical.
Els finals de frase i, particularment, les cadències que conclouen una secció o una peça són els punts on habitualment s’aplica una lleugera retenció Al contrari, un passatge d’especial intensitat expressiva pot necessitar un increment en la velocitat dirigit cap a un punt culminant on es recuperi el tempo regular o es produeixi una retenció L’expressió rubato o tempo rubato indica el desig per part del compositor que una peça o una part sigui interpretada amb una especial atenció als recursos agògics Moltes vegades, però, el compositor no dona cap indicació i és l’intèrpret qui ha de decidir…
contracultura
Sociologia
Expressió amb què hom designa les manifestacions sociològiques, polítiques i artístiques vigents sobretot a la dècada del 1970 caracteritzades per l’esperit rebel, àcrata i subvertidor dels valors tradicionals del món occidental i desenvolupat.
Lligada sobretot a la joventut, la contracultura aparegué a mitjandècada del 1960 EUA on rebé el nom de ‘underground’, que ha passat a Europa i a certs països europeus Entre els precedents, cal esmentar el moviment beat Hom cita com a primeresdeveniment contracultural les activitats dels provos provo, però les expressions més típiques foren els hippies hippy i els fets de Maig del 1968 Foren vehicle dels valors i la forma de vida contraculturals el rock-and-roll, el còmic, certs corrents de les arts plàstiques com el pop art i literats com W Burroughs o Ch Bukowski Bé que el terme caigué en…
ésser suprem
Filosofia
Religió
Expressió amb què hom designa la realitat primera i última, l’ésser que fonamenta tots els éssers i la mateixa existència del món i que dóna a la història el seu sentit darrer (déu).
fusió
Música
Terme amb què es designa la incorporació d’elements (harmònics, rítmics o instrumentals) propis d’un estil musical en un altre, donant com a resultat gèneres que amb el temps han aconseguit tenir nom propi.
El camp de la música popular ha estat, històricament, terreny adobat per a aquest fenomen, que té el seu exemple més clar en el rock-and-roll , nascut de l’evolució del blues Al costat del rock , que s’ha agermanat amb gèneres com el blues , el flamenc o les sonoritats llatines, el jazz ha originat també altres moviments com el latin jazz , el flamenc jazz o el jazz-rock
fusta
Música
En la pràctica orquestral, nom amb el qual hom designa un grup d’instruments de vent —no necessàriament de fusta— que pot ésser format per oboès, corns anglesos, clarinets, fagots, contrafagots, flautes, flautins i saxòfons.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina